Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
Dreta Regional Valenciana
Política
Partit polític fundat a València el 1930, que arribà a convertir-se en la segona força política al País Valencià durant la Segona República.
Basat fonamentalment en antics membres del tradicionalisme, desvinculats del jaumisme, i agrupats entorn del “Diario de Valencia” i de la influent personalitat de Lluís Lúcia, s’hi afegiren posteriorment nombrosos sectors conservadors i catòlics El 1933 entrà a formar part de la CEDA Una característica remarcable del partit fou la modernitat i l’eficiència de l’estructura interna, basada en una nombrosa xarxa d’agrupacions locals i d’agrupacions femenines Ideològicament propugnà la defensa dels “principis fonamentals de la civilització cristiana” Des d’un punt de vista polític postulà l’…
Dreta de Catalunya
Política
Organització política conservadora constituïda a Barcelona el 1935.
Aplegà els elements dels antics partits monàrquics l’advocat Santiago Torent, l’industrial Joan Campmajó i es presentà a les eleccions per a diputats a les corts del 16 de febrer de 1936, dins el Front Català d'Ordre , sense èxit
Derecha Liberal Republicana
Política
Grup polític constituït a Madrid pel maig del 1930 per N. Alcalá Zamora, M. Maura, R. Sánchez Guerra i d’altres amb la intenció d’incorporar la dreta espanyola a un possible nou règim republicà.
El grup, després d’aconseguir l’ingrés de polítics importants com S Alba i J Chapaprieta els primers mesos de la República, es desfeu posteriorment en separar-se Alcalá Zamora i Maura El mateix mes de maig del 1930 fou organitzada la secció catalana o Dreta Liberal Republicana de Catalunya
Lega Nord
Política
Partit polític italià de dreta i orientació federalista o secessionista.
Fundada el desembre del 1989 a partir de diversos moviments del nord d’Itàlia, com la Lega Veneta o la Lega Lombarda, Umberto Bossi en fou líder indiscutible i secretari general fins el 2012 Centrada en la denúncia de la dependència del sud d’Itàlia envers el nord i del centralisme i l’immobilisme de Roma, en les eleccions generals del 1992 obtingué un suport del 8,7% amb un programa centrat en una reforma fiscal basada en un model federal i en la descentralització Sòlidament implantada en els nivells regional i local, esdevingué una força destacada en el panorama polític italià posterior a…
Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors
Política
Partit polític alemany.
Fou fundat el 1919 amb el nom de Partit dels Treballadors Alemany per un grup de dreta antisemita L’any abans d’esdevenir-ne líder Adolf Hitler 1921, canvià el nom S’hi gestaren les doctrines del nacionalsocialisme , i alhora fou el mitjà per a portar-les a la pràctica Rígidament jerarquitzat en la figura del líder Führer, exhibí una retòrica agressiva, antisemita, anticomunista i antiliberal i creà el cos paramilitar de les SA Sturmabteilung, 'secció d’assalt' i s’involucrà en una intensa activitat d’agitació i intimidació contra la República de Weimar, que culminà en el fracassat putsch…
Partit Regionalista de Mallorca
Política
Partit fundat a Mallorca el 1930 com a Centre Regionalista per antics mauristes i que, unit amb el Centre Autonomista de Mallorca, acceptà la direcció política de Cambó (desembre del 1930).
Anticaciquista primer, intentà de recollir els vots de la dreta catòlica contra la coalició de conservadors i liberals de Joan March i tingué un èxit relatiu en les eleccions municipals de l’abril del 1931 obtingué uns 9 000 vots tanmateix, a les eleccions a corts del 1933 i del 1936 entrà a les coalicions de dretes i fou elegit diputat Bartomeu Fons i Jofre de Villegas Fou dissolt el 1936
Frente Farabundo Martí de Liberación Nacional
Política
Partit polític d’El Salvador.
Pren el nom del líder revolucionari comunista Farabundo Martí Madriz 1893-1932 Fou creat el 1980 com a organització guerrillera en unir-se diversos grups armats d’esquerra les Fuerzas Populares de Liberación Farabundo Martí, el Ejército Revolucionario del Pueblo, la Resistencia Nacional, el partit comunista salvadorenc i el Partido Revolucionario de los Trabajadores Centroamericanos Malgrat la creació d’una direcció unificada, els enfrontaments entre els diversos integrants foren continus El 1981 l’FMLN llançà la primera gran ofensiva contra el govern aleshores en mans d’ARENA i altres…
Conjunció
Política
Acord pres a València, el 1932, entre diversos partits polítics.
Entre els partits signants, a més d’altres grups menors, hi hagueren l’Agrupació Valencianista Republicana posteriorment incorporada al Partit Valencianista d’Esquerra , el PSOE i el Partit Radical Socialista, tots a favor de l’ Estatut d’Autonomia del País Valencià , aprofitant la reacció “provincialista” del blasquisme Partit d’Unió Republicana Autonomista i de la Dreta Regional Valenciana Les activitats promogudes per la Conjunció foren interrompudes a causa dels canvis polítics originats per les eleccions del 1933
Lliga Liberal Catalana
Política
Grup polític del Principat de Catalunya fundat el 1976 per Salvador Millet i Bel —procedent del Club Catalònia—, amb Octavi Saltor, Modest Sabaté, etc.
Pretenia de recuperar l’espai de la històrica Lliga Regionalista, i es presentà com una opció de dreta liberal, no vinculada al franquisme, regionalista i monàrquica El mateix any es fusionà amb Acció Democràtica, de JMFigueras i Bassols , la qual cosa donà lloc a la Lliga de Catalunya-Partit Liberal Català, però la desfeta electoral del 1977 provocà la desintegració del partit —formalment dissolt el 1979—, l’ala més jove del qual ingressà a la Unió del Centre de Catalunya
Grup Constitucionalista
Política
Associació heterogènia de polítics moderats que reivindicava el funcionament íntegre de la constitució del 1876 a l’Estat espanyol, la vigència de la qual havia estat pràcticament anul·lada pel cop d’estat de Primo de Rivera.
El grup era integrat per monàrquics reformistes i republicans de dreta, i els anys de màxima actuació foren els darrers de la Dictadura Entre els seus membres destacats cal esmentar el seu president Sánchez Guerra, Francisco Bergamín, Chapaprieta i el reformista Melquíades Álvarez, que s’hi havia adherit Sostenien com a solució del problema de la forma de govern a Espanya el respecte a la decisió d’unes corts constituents Contribuïren, modestament, a la caiguda de la monarquia amb llurs crítiques a Alfons XIII