Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
Simeone Contarini
Història
Política
Diplomàtic venecià.
Fou ambaixador 1602-04 a la cort de Felip III de Castella En els seus reports al senat venecià publicats el 1868 comentà que les limitacions que les lleis privatives de la corona catalanoaragonesa imposaven a l’autoritat reial hi produïren una prosperitat que contrastava amb la decadència castellana Posteriorment fou ambaixador a les corts de Lluís XIII de França i del soldà otomà Mehmet III
Lorenzo Campeggio
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i diplomàtic italià al servei dels papes Juli II, Lleó X, Climent VII i Pau III.
Havia estat professor de dret a Bolonya Vidu, el 1510 fou ordenat sacerdot i el 1517 fou fet cardenal Fou legat a les dietes de Ratisbona 1524 i d’Augsburg 1530, i el 1528 anà a Anglaterra amb el cardenal Wolsey per a intentar de resoldre el divorci d’Enric VIII Intervingué en les comissions preparatòries del concili de Trento
Agakan IV
© Fototeca.cat
Política
Cap dels ismaïlites, de nom Kārim al-Ḥusaynī Shāh.
Net d’Agakan III, el succeí a la seva mort 1957
Antoni Puig i Sorribes
Història
Militar
Política
Polític i militar.
Fill de Jaume Puig i de Perafita, fou partidari, com ell, del rei arxiduc Carles III Fou un dels vuit signants dels poders concedits als ambaixadors catalans per al pacte anglocatalà de Gènova 1705 Posteriorment lluità al setge de Barcelona 1706, a Aragó 1707 i en la defensa final de Barcelona 1713-14, per a la qual emprengué expedicions a la plana de Vic i en altres indrets per tal d’assolir reforços El seu germà, Francesc Puig i Sorribes Vic, Osona s XVII — Berga 1713, també fou signant dels poders per al pacte de Gènova Participà en l’alçament català de la plana de Vic a favor…
Antonio Pimentel y Álvarez de Toledo
Història
Política
Noble i polític.
Quart marquès de Tavara, comanador d’Alcántara Fou lloctinent de València 1618-22 durant el seu mandat morí Felip III de Castella 1621 Posteriorment fou virrei de Sicília 1626-27
Jean Duvieusart
Història
Política
Polític belga.
Diputat 1944 i ministre d’economia 1947-50 i 1952-54, contribuí activament a la creació del Benelux Constituí un govern cristià social que preparà el retorn del rei Leopold III
Adolf I de Luxemburg
Política
Gran duc de Luxemburg (1890-1905).
El 1839 heretà el ducat de Nassau, que li fou arrabassat per Prússia 1866, després de la guerra entre aquest país i Àustria En morir Guillem III dels Països Baixos, li fou atorgat el gran ducat de Luxemburg
Johan Wanmarcke de Lummen
Història
Militar
Política
Polític i militar holandès.
Era marquès de Wanmarcke i baró de Diependaal Es distingí al servei de Ferran VI i Carles III d’Espanya en les guerres d’Itàlia El 1775 fou nomenat capità general de València, càrrec en el qual morí
Konstantin Petrovič Pobedonoscev
Història
Política
Polític rus.
Professor universitari a Moscou 1859-65 i preceptor del tsarévitx Alexandre 1865-68, assolí una gran influència a la cort des que aquell esdevingué el tsar Alexandre III 1881 Absolutista i intolerant en religió, perdé poder arran de la guerra russojaponesa 1905
Pierre Leroux
Història
Política
Polític francès.
Fundà el saint-simonista Le Globe , s’enfrontà a Enfantin i preconitzà un socialisme pacifista El 1845 fundà la Revue Sociale Diputat a l’assemblea constituent i després a la legislativa 1848, s’exilià a la Gran Bretanya 1851-69, bandejat per Napoleó III