Resultats de la cerca

S'afilià al Partit Comunista Italià PCI i a la Federació de la Joventut Comunista el 1953 i exercí càrrecs de responsabilitat en diverses seccions regionals del partit Traslladat a Roma 1976, fou nomenat secretari general del partit el 1988, i reelegit per al càrrec el març del 1990 En el darrer congrés del partit que tingué lloc a Rímini a començament de febrer del 1991, s’adoptà la resolució de denominar en endavant el Partit Comunista “Partito Democratico della Sinistra” Partit Democràtic de l’Esquerra o PDS, del qual Occhetto continuaria tenint el lideratge El canvi de denominació…

Carbonari conspicu, lluità a la revolta del 1831 i fou exiliat Refugiat a Marsella, fou un dels promotors de la societat secreta Giovine Italia després anà a Espanya, on combaté contra els carlins El 1837 passà a Malta i creà la Legione Italica El 1859 fou nomenat ministre de la guerra de Palerm, i el 1861 elegit diputat Combaté al Trentino 1866 i a la campanya de Roma 1867

Director d’una empresa immobiliària, a la dècada dels setanta creà el grup Fininvest, que arribà a controlar importants diaris i revistes, entre d’altres,  La Repubblica i L’Espresso , editorials Mondadori, canals de televisió i agències immobiliàries El 1986 adquirí, a més, el club de futbol Milan AC, del qual fou president en 1986-2004 i 2006-08 i que vengué a un consorci xinès el 2017 Després de la crisi del 1993, s’introduí en la política i, al capdavant de la coalició de dreta Polo delle Libertà formada per l’ Alleanza Nazionale neofeixistes, la Lega Nord federalistes i Forza Italia , el…

Periodista i professor d’economia política a Torí 1902-49, fou senador el 1919 Atacà el proteccionisme agrícola i industrial i sostingué la necessitat de reformes socials Decidit antifeixista, s’exilià a Suïssa durant el període mussolinià En tornar a Roma fou governador de la Banca d’Italia 1944-48, diputat a l’assemblea constituent 1946, vicepresident del consell i ministre del pressupost 1947 i president de la república 1948-55 Les seves obres principals són Miti e paradossi della giustizia tributaria 1940 i Principi di scienza delle finanze 1948

Fill del també polític Giovanni Amendola D’antuvi milità en els rengles antifeixistes 1924 i més tard ingressà al partit comunista italià 1929 Durant la Segona Guerra Mundial 1939-45 tingué una destacada participació en les accions guerrilleres de la Resistència i impulsà la creació de comitès d’alliberació 1943-45 Fou elegit diputat 1946, membre de la direcció V Congrés, 1946 i de la secretaria del PCI A la mort de Palmiro Togliatti 1964, es convertí, ensems amb el nou secretari Luigi Longo, en un dels ideòlegs representants d’una postura moderada

Titulat en dret per la Universitat La Sapienza, en 1974-75 fou oficial de la força aèria Dedicat professionalment al periodisme, en 1983-87 fou enviat especial al Líban, l’URSS i Somàlia pel diari Il Giornale , la seu del qual dirigí a Roma 1987-93 El 1994, amb Silvio Berlusconi , fou cofundador de Forza Italia , partit del qual fou coordinador al Laci en 1994-2005 Portaveu del primer govern Berlusconi 1994-95, des del 1994 ha estat reelegit diputat al Parlament Europeu  dins del Partit Popular Europeu , del qual fou nomenat vicepresident el 2002 Ha format part de la Comissió Europea com a…

Fill d’un modest funcionari, estudià a Guilarça, a Càller i a Torí, on establí contactes amb els socialistes i, sota la influència de Labriola, consolidà les seves idees, en polèmica amb el pensament de Benedetto Croce Collaborà assíduament a “Il Grido del Popolo” i a “Avanti” dedicat ja al periodisme polític, fundà amb Togliatti i Tasca la revista “L’Ordine Nuovo” 1919, convertida en diari l’any 1921 alhora es convertia en el puntal teòric dels consells de fàbrica Consumada la ruptura del socialisme a Liorna 1921, Gramsci s’alineà amb la minoria comunista, i juntament amb…

Duc d’Addis Abeba Participà amb el grau de general a la Primera Guerra Mundial, on es distingí en la presa de Sabotino Fou cap d’estat major 1919-21, governador de Líbia 1928-33, dirigí el cos expedicionari d’Abissínia 1935 i fou virrei d’Etiòpia El 1940 fou nomenat comandant en cap dels exèrcits italians, càrrec que dimití 1941, mostrant-se contrari a la guerra amb Grècia A la caiguda de Mussolini, Víctor Manuel III el féu president del consell de ministres i l’encarregà de signar la capitulació d’Itàlia 1943 L’any següent abandonà la vida pública Publicà les seves memòries…

Graduat a la Univeristat Luigi Bocconi de Milà 1965, amplià estudis a la Universitat de Yale, i el 1969 inicià l’activitat docent universitària El 1985 s’incorporà com a catedràtic d’economia política a la Univeristat Luigi Bocconi de Milà, d’on ha estat rector 1989-94 i de la qual és president des del 1994, en successió de Giovanni Spadolini A la dècada dels anys vuitanta fou en nombroses ocasions assessor del Govern italià en temes financers i vicepresident de la Banca Commerciale Italiana Del 1995 al 1999 fou comissari per al mercat intern de la Comissió Europea sota la presidència de…

Durant la Segona Guerra Mundial s’exilià a Suïssa 1943, i el 1945 ingressà en el partit democratacristià italià, del qual fou elegit diputat per l’assemblea constituent del 1946 Ocupà els ministeris de treball 1947-50, d’agricultura 1951, de l’interior 1953 i d’afers estrangers 1965 i 1966-68 Fou també president del consell 1954, 1958-59, 1960-63, 1982-83 i 1987 i del senat 1968-73, 1976-82 i des del 1985 i secretari general del partit democratacristià 1954-59 i 1973-75 Presidí l’assemblea de les Nacions Unides 1965-66 i des del 1972 fou senador vitalici Seguidor de De Gasperi i inspirador…