Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Luci Licini Sura
Història
Militar
Política
Polític i militar romà.
La seva vinculació a Catalunya ha fet creure que podia haver nascut a Tàrraco o a Bàrcino Tingué càrrecs importants a Roma des del temps de Domicià, però es destacà sobretot durant el regnat de Trajà, del qual fou amic Entre altres càrrecs, fou tres vegades cònsol els anys 92-97 i 102-107 És esmentat en diverses inscripcions de Bàrcino, a través del seu llibert Luci Licini Segon , que s’encarregà d’erigir, després de la seva mort, l' arc de Berà a la seva memòria
Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria
Esport general
Política
Entitat social i política fundada a Barcelona (1903) per un grup de dependents de comerç i d’oficines de tendència catalanista, coneguda popularment per la seva sigla CADCI.
Fou inscrita com a “obrera”, sobretot per evitar imposts Admetia socis protectors comerciants o industrials per ajudar les Escoles Mercantils Catalanes, que depenien del CADCI, on les classes eren en català La secció de propaganda, durant anys, seguí les directrius de la Lliga Regionalista El CADCI participava en tots els actes patriòtics, cívics i esportius El 1905 creà la Secció Especial d’Esports i Excursions Des del 1906 disposà d’un frontó i un gimnàs on practicà esgrima, gimnàstica, jujutsu, lluita grecoromana i boxa, amb Ramon Larruy com a entrenador També organitzà activitats de…
,
Miquel Coll i Alentorn
Miquel Coll i Alentorn
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Política
Historiador i polític.
Vida i obra Acabà els estudis d’enginyer tèxtil a l’Escola Industrial de Terrassa el 1925 i exercí la seva professió en diverses empreses tèxtils 1928-69 Aviat inicià la seva activitat d’historiador sota el mestratge de Jordi Rubió i Ferran Soldevila, dels quals fou alumne 1925-27 als Estudis Universitaris Catalans Després de la guerra civil, amb Ramon Aramon 1942 reorganitzà els EUC i tornà a les classes de Jordi Rubió 1942-45 i de Ferran Soldevila 1944-48 El 1943 fundà, també amb Ramon Aramon, la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans refet l’any…
, ,
Víctor Balaguer i Cirera
Víctor Balaguer i Cirera (1869) per F.
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Periodisme
Teatre
Política
Poeta, autor teatral, novel·lista, narrador, historiador, memorialista, traductor i periodista.
Vida Fill d’un metge d’ideologia liberal avançada, que morí quan ell era infant Obtingué el grau de batxiller en dret 1844 a la Universitat de Barcelona, però no continuà els estudis i es dedicà a la literatura i al periodisme Aquesta decisió i la seva ideologia política provocaren la ruptura amb la seva mare, que el desheretà S’havia proposat imposar-se com a escriptor i desplegà una intensa i diversificada activitat literària i periodística S’inicià en la literatura escrivint drames històrics, segons el corrent romàntic de l’època representat per Jaume Tió i Noè i Antoni de Bofarull L’any…
, , ,
Josep Anselm Clavé i Camps
Literatura catalana
Música
Política
Director de cors i compositor, poeta i polític.
Vida Fill d’un menestral fuster que s’arruïnà A sis anys, a causa d’una infecció, va perdre la visió de l’ull dret i va haver de reduir la seva formació a l’àmbit familiar Cap al 1838, les dificultats econòmiques obligaren els germans Clavé a posar-se a treballar Josep Anselm abandonà els estudis i feu de torner, però hagué de deixar aquesta activitat al cap de dos anys per problemes de salut Pels coneixements musicals que anà adquirint, es professionalitzà i, a disset anys, es començà a guanyar-se la vida cantant per cafès i tavernes de Barcelona, acompanyant-se amb la guitarra, i composant …
, ,
Valentí Almirall i Llozer
Retrat de Valentí Almirall i Llozer per Ramon Casas
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Política
Polític i escriptor.
Vida i obra Fill d’una família benestant de la burgesia comercial barcelonina, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona però hagué d’abandonar-la pel fet d’haver criticat durament una obra del professor Claudi Lorenzale Després, passà a estudiar dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1863 Fou persona d’una vasta cultura Posseïdor de béns propis i sense prou vocació per a l’advocacia, només l’exercí ocasionalment en canvi, actuà intensament en la vida pública del Principat, arribant a ésser durant uns anys la figura més important del ressorgiment polític català El 1868…
, ,