Resultats de la cerca

Fou canonge a Saragossa 1767 i preceptor del príncep d’Astúries, futur Ferran VII, a qui inculcà hostilitat a Godoy i admiració envers Napoleó Fou l’eix de la conspiració d’El Escorial 1808 i en les que precediren l’alliberament de Ferran VII 1814 Fou membre del consell d’estat i formà part de la camarilla que dirigí el país durant el segon regnat d’aquest rei, el qual el desterrà per les seves intrigues

Estudià a València i a Salamanca, on es doctorà en ambdós drets Partidari de Felip V de Castella, en iniciar-se la guerra de Successió fou nomenat per aquest successor del virrei d’Aragó El 1707, en caure València en mans de Felip V, hi fou enviat en qualitat de jutge de confiscacions, per tal d’establir-hi un govern igual al de Castella Intervingué en la reconstrucció de Xàtiva —amb el nom de San Felipe —, i aplicà els principis regalistes en les confiscacions, fet pel qual l’arquebisbe de València, Antoni de Cardona-Borja i de Sotomayor, l’excomunicà, cosa que…

Net d’un metge afiliat a la UGT represaliat pel franquisme, es llicencià en dret per la Universitat Complutense de Madrid 2007, i en administració i direcció d’empreses per la Universitat Rey Juan Carlos 2014, on cursà un màster en dret administratiu 2008-09 Amplià estudis a l’IESE, a l’Instituto Empresa i a les universitats de Harvard i Georgetown Afiliat al Partido Popular  2004, en presidí les Nuevas Generaciones 2005-13, i els anys 2009-12 fou director del gabinet de José María Aznar a la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales FAES Diputat pel PP a l’Assemblea de Madrid 2007-…

Segon comte de Tendilla i primer marquès de Mondéjar 1512 Prengué part en la guerra de Granada El 1485 Ferran el Catòlic li donà poders per tractar amb els remences aconseguí que els pagesos i els senyors signessin sengles compromisos, pels quals acceptaven l’arbitratge reial en el tractament de llurs qüestions Fou ambaixador al Vaticà 1485, lloctinent general del Regne de València 1486 i virrei de Sardenya 1487-91

Llicenciat en dret i diplomat en dret comunitari per la Universitat de Nancy França, fou professor del Collegi d’Europa a Bruges Bèlgica, i més tard treballà en el departament de relacions internacionals del Partido Socialista Obrero Español PSOE, partit en el qual milità des del 1974 Després de la victòria electoral del PSOE el 1982, entrà a l’administració i fou nomenat secretari d’estat de relacions amb les Comunitata Europees des del 1993 Unió Europea , i fins el 1985 encapçalà l’equip que en negocià l’adhesió d’Espanya Del 1986 al 1999 treballà en les institucions comunitàries i exercí…

Setè duc d’Arcos, de Maqueda, de Terranova, de Ciudad Real, d’Aveiro i de Torres Novas, marquès d’Elx i de Zahara, comte de Bailèn i baró de Patraix i de Planes Net del quart duc d’Arcos i de la vuitena duquessa de Maqueda Filipista, fou nomenat lloctinent de València per Felip V en el moment que el País Valencià s’havia adherit a la causa austriacista, motiu pel qual el seu càrrec fou nominal i es limità a dirigir l’exèrcit filipista del front valencià fins que fou rellevat en el càrrec 1706

Fou bisbe de Girona 1628-33 i de Barcelona 1633/~1651 El 1632 presidí la diputació del general de Catalunya En ésser assassinat el lloctinent comte de Santa Coloma, arran del Corpus de Sang 1640, fou nomenat lloctinent per Felip IV Tot i la seva vinculació al rei, les atrocitats dels soldats castellans al Principat l’obligaren a excomunicar els responsables El 1641 intentà de dissuadir la generalitat de la decisió de posar-se sota la protecció de França

Setè comte de Valencia de Don Juan Era fill de Manuel Manrique de Lara y de Acuña Felip II el nomenà lloctinent de Catalunya 1586-90 Durant el seu mandat sorgiren diversos conflictes amb les autoritats catalanes a més, per primer cop, els bandolers manats per l’anomenat minyó de Montellà s’apoderaren dels diners que el rei enviava a Gènova per a pagar les seves tropes

Nebot del comte duc d’Olivares, fou favorit de Felip IV de Castella, el qual, el 1644, el nomenà primer ministre Hagué d’intervenir contra Portugal derrota d’Elvas, 1658 i signà la pau de Westfàlia 1648 i la dels Pirineus 1659 per aquest darrer fet fou creat duc del Carpio

Fou el principal agent de Felip II de Castella en les negociacions per aconseguir la corona portuguesa Nomenat conseller del rei castellà, obtingué la presidència del Consell de Portugal i el títol de comte de Castel-Rodrigo marquès des del 1598 Felip III de Castella el destituí de tots els càrrecs, i fou virrei de Portugal 1600-03 i 1608-12