Resultats de la cerca

Pintor decorador a Saragossa, anà a França 1901 i després a Amèrica, on establí contacte amb grups anarquistes En tornar a Espanya, el 12 de novembre de 1912, assassinà el president del govern, Canalejas, i se suïcidà després

Com a funcionari encarregat de la correspondència i de l’arxiu reials o papals, té el seu antecedent en la burocràcia romana, sobretot la del Baix Imperi A través de la cúria papal, on l’ofici pot ésser rastrejat des del segle V, les seves funcions passaren a l’organització estatal carolíngia, generalment en mans d’alts personatges eclesiàstics de la cort, encarregats de segellar i de garantir les cartes reials l’arquebisbe de Reims, a França el de Magúncia, a l’imperi Germànic L’organització de les cancelleries com a ram de l’administració és posterior i sorgeix com a imitació de la…

Fou secretari de guerra de Carles IV 1799-1801, capità general de Mallorca 1796-98, de València 1798-99 i de Catalunya 1799 Fracassà en pretendre d’organitzar batallons de milícia a València, davant l’oposició de la ciutat El 1808 no volgué prendre el comandament de la ciutat de Saragossa Sufragà les despeses per a la construcció dels banys de Benasc 1801

Durant la República milità en el partit regionalista i fou regidor de l’ajuntament de Palma Després de la guerra entrà en contacte amb el grup democratacristià de Jiménez Fernández i el 1962 assistí a la reunió de l’oposició a Munic Com a advocat gaudí d’un gran prestigi Tractadista de dret civil balear, tingué una actuació destacada en defensa del dret foral al congrés de Saragossa 1947 Fou degà del Collegi d’Advocats de Balears 1956-61

Fou canonge a Saragossa 1767 i preceptor del príncep d’Astúries, futur Ferran VII, a qui inculcà hostilitat a Godoy i admiració envers Napoleó Fou l’eix de la conspiració d’El Escorial 1808 i en les que precediren l’alliberament de Ferran VII 1814 Fou membre del consell d’estat i formà part de la camarilla que dirigí el país durant el segon regnat d’aquest rei, el qual el desterrà per les seves intrigues

Fou catedràtic de dret a Valladolid, i a Saragossa publicà el periòdic carlí “La Cruzada” 1867-69 diputat a les corts del 1871, passà al camp carlí i fou nomenat corregidor de Biscaia i rector de la Universitat d’Oñati 1872 Refugiat a França acabada la guerra, tornà uns quants anys més tard i fou catedràtic a Oviedo i a Madrid, i, a partir del 1899, delegat del pretendent Carles VII a la península Ibèrica i cap de la minoria carlina de les corts

Comerciant i banquer a Madrid, contribuí amb la seva fortuna a la defensa de Saragossa representà Aragó a la Junta Suprema Central 1808 i fou el primer a proposar la reunió de les corts de Cadis Durant el Trienni Constitucional fou director general de rendes, i el 1823 ministre de finances en el gabinet de Flórez Estrada Afiliat al partit progressista, el 1834 fracassà en un intent de restablir la constitució de Cadis el 1849 contribuí a la formació del partit progressista-democràtic, de tendències republicanes i socialitzants

Llicenciat a Saragossa 1914 Traslladat a Barcelona, fou membre del comitè central de la Federació Comunista Catalanobalear, i més tard del Bloc Obrer i Camperol abril del 1934, i exercí la seva professió dedicat a les classes populars Passà després ser membre del POUM, en representació del qual fou regidor d’higiene i sanitat de l’Ajuntament de Barcelona 1934 Durant la Guerra Civil fou nomenat representant del Consell de Sanitat de Guerra per la Generalitat de Catalunya, comandant metge de la Divisió 28 i major metge provisional cap de l’Hospital de Vilafranca del Penedès Acabada…

Estudià dret a València, Saragossa i Madrid L’any 1877 es casà amb la filla i hereva del marquès de Mondéjar i comte de Sallent i s’establí a Madrid Fou diputat a les corts des del 1879 al 1923, excepte el 1893, i primer secretari del congrés 1884-90 Durant el govern Martínez de Campos, de qui fou admirador, el ministre de la governació Francisco Silvela el nomenà director general d’administració local 1890-92, però se separà d’aquest quan es distancià del partit conservador, seguint el consell, d’entre altres, del seu germà Nicolau Cotoner i Allendesalazar mort el 1897, marquès…

Llicenciat en dret, fou alcalde major de Ferrol 1835, jutge a Madrid 1836 i magistrat a Saragossa 1837 Diputat a corts per Ontinyent 1837, ministre de gràcia i justícia i president del congrés 1843-51, i ministre d’estat 1854, intervingué en la redacció del concordat del 1851 i es retirà de la política durant el Bienni Progressista El 1856 fou ministre de guerra i marina, fins el 1858, que ho tornà a ésser de gràcia i justícia, fins el 1860, i de nou en 1864-68, que es retirà Després de la Restauració intervingué en la redacció de la Constitució del 1876 Per desavinences…