Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Club Separatista Català
Política
Grup polític català a Cuba.
Es va constituir el 1922 al Centre Català de l’Havana Era més conegut com a Club Separatista Català Número 1 La direcció del primer d’aquests clubs, de fet el més important, estava integrada per Claudi Mimó, Joaquim Muntal i Gramunt, Francesc Molla, Josep Pineda i Fargas, Pere Pons i Cercós, Josep López i Franc, Emili Sánchez i Martí, Marian Grau i Josep Murillo, que en fou tresorer i únic nom públic dels adherits, ja que, pel caràcter clandestí de l’entitat, tots els membres eren secrets Defensaven la independència de Catalunya i plantejaven la necessitat de constituir clubs separatistes,…
Esquerra Catalana dels Treballadors
Política
Grup polític de la Catalunya del Nord, cronològicament el primer d’obediència estrictament nord-catalana d’ençà del 1659.
Fundat al castell de Pradells, al Vallespir, el 1972, com a derivació política del Comitat Rossellonès d'Estudis i Animació CREA, es defineix com a partit polític revolucionari en lluita per l’emancipació nacional i social del poble treballador nord-català, propugna la construcció d’una societat comunista i, momentàniament, aspira a l’obtenció d’un estatut d’autonomia nacional de Catalunya del Nord dins l’Estat francès Heretà del CREA l’òrgan d’expressió " La falç " Els seus dirigents més coneguts foren Miquel Mayol, Pere Iu Baron, Jaume Roure i Maria Àngels Falqués Presentà candidats a les…
Luis Fernández de Portocarrero-Bocanegra y Moscoso-Osorio
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Marquès de Montesclaros i comte de Palma del Río El 1669 fou creat cardenal pel papa Climent IX Fou virrei de Sicília 1677-78, i en retornar ocupà la seu de Toledo i fou membre del consell reial de Carles II de Castella Influí poderosament dobre el rei li féu canviar de confessor i aconseguí que Josep Ferran de Baviera fos nomenat successor de la corona Quan aquest morí, es decantà pels Borbó Mort Carles II 1700, ocupà la regència fins a l’arribada de Felip V, que el nomenà lloctinent de Catalunya 1701, tot i que el rei no havia jurat encara les constitucions del Principat, fet…
Joan Baptista Marià Picornell i Gomila
Història
Política
Polític republicà i metge.
Es dedicà durant un període a l’ensenyament a Salamanca, on s’havia graduat en magisteri, i també a Madrid, i fou condeixeble de l’abat Marchena Publicà uns quants tractats pedagògics 1786 i fundà a Madrid una escola de primeres lletres El 1790 exposà les seves idees republicanes revolucionàries en el seu Discurso sobre los mejores medios para excitar y fomentar el patriotismo en una monarquía Formà part de la Sociedad Económica de Madrid i, sembla, de la francmaçoneria Ànima de la conspiració republicana madrilenya de San Blas 1795, juntament amb Manuel Cortés, Sebastián Andrés i José Lax,…
Andrés Pastrana
Política
Polític colombià.
Fill de l’antic president de Colòmbia, Misael Pastrana Borrero, es llicencià en dret al Colegio Mayor de Nuestra Señora del Rosario de Bogotà Posteriorment, realitzà cursos de postgrau a la Universitat de Harvard EUA Inicià la seva carrera com a periodista el 1978, any en què fundà la revista Guión , de la qual fou director L’any 1979 creà el Noticiero TV Hoy , que dirigí fins el 1987 El 1988 fou escollit alcalde de la ciutat de Bogotà L’any 1989 fou membre del comitè executiu de la IULA International Union of Local Authorities Fou assessor de la Universitat de les Nacions Unides UNU a Tòquio…
Abassi Madani
Política
Polític algerià.
S’afilià al Front de Libération Nationale FLN el 1955, any que fou empresonat Alliberat el 1962, es vinculà a la Universitat d’Alger, on establí contactes amb diverses associacions islàmiques S’oposà a la Union Nationale des Étudiants Algériens UNEA, dirigida pels comunistes Juntament amb altres futurs líders islamistes, creà l’associació El Quyam ‘Els valors’, que fou prohibida l’any 1970 pel president Houari Boumedienne Continuà militant a l’FLN, i el 1974 fou escollit conseller municipal de la ciutat d’Alger L’any següent marxà a la Gran Bretanya, on cursà un doctorat en pedagogia Al seu…
Josep Murillo i Mombrú
Història
Política
Polític i farmacèutic.
Fill d’Ignasi Murillo, conegut farmacèutic de Sant Cugat, cursà estudis de farmàcia a l’Escola de Farmàcia de Barcelona, on es doctorà Emigrà a l’Havana el 1907 i treballà com a gerent tècnic a la important drogueria i farmàcia La Americana, de la qual esdevindria més tard el seu propietari Fou un dels mentors de la comunitat catalana, i molt aviat, participà en activitats nacionalistes catalanes i fou un dels promotors més actius al si de la comunitat catalana a Cuba Impulsà l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, fou president de l’Orfeó Català de l’Havana i també del Centre…
Raúl Castro Ruz
Política
Polític cubà, germà de Fidel Castro.
Prengué part en el frustrat assalt a la caserna de Moncada 1953 Empresonat, fou amnistiat i s’exilià a Mèxic El 1956 desembarcà a Cuba i participà en la lluita de guerrilles a Sierra Maestra, en la qual comandà la Cuarta Columna Frank País, que formà el segon front oriental març del 1958 Després del triomf de la Revolució Cubana , fou nomenat ministre de les forces armades novembre del 1959, càrrec al qual sumà els de segon secretari del Partido Comunista de Cuba 1965 i, des del 1976, els de vicepresident del consell d’estat i primer vicepresident del consell de ministres Dirigí la…
Partit Comunista de la Unió Soviètica
Política
Organització política, el nom original de la qual és Kommunističeskaja Partija Soveckogo Sojuza (KPSS).
Tingué origen en la Unió de lluita per l’emancipació de la classe obrera, fundada per Lenin a Peterburg el 1895 i que el 1898 es transformà en el Partit Obrer Socialdemòcrata Rus El programa i l’estratègia que Lenin imposà al POSDR provocaren la divisió —palesada en el segon congrés del partit, el 1903— entre bolxevics majoritaris en el comitè executiu, leninistes i menxevics minoritaris, oposats a Lenin Si bé la repressió tsarista obligà els seus dirigents a emigrar, el POSDR continuà actuant a Rússia, publicant periòdics i opuscles, promovent vagues i manifestacions, intervenint en el…
Heribert Barrera i Costa
© Generalitat de Catalunya
Política
Polític i químic.
Itinerari acadèmic i científic Fill de Martí Barrera , es llicencià en química a la Universitat de Barcelona Exiliat 1939-52, estigué internat al camp de concentració d’Argelers Posteriorment es llicencià en matemàtiques i enginyeria química per la Universitat de Montpeller i es doctorà en ciències físiques per la Sorbona 1948 Fou professor d’electroquímica a la Universitat de Montpeller 1948-51 i investigà per al Centre National de la Recherche Scientifique, de França Els anys 1959-60 fou becari postdoctoral a la Universitat de New Hampshire EUA Fou catedràtic contractat de…