Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
Polo delle Libertà
Política
Coalició formada per diferents partits de centredreta italians i constituïda al febrer del 1994.
S'establí a iniciativa de Silvio Berlusconi , líder i fundador de Forza Italia , la principal formació A més de formacions de signe democratacristia, inclou Alleanza Nazionale, sorgida del neofeixista Movimento Sociale Italiano MSI, i la Lega Nord, de signe federalista o secessionista Creada per a combatre el centreesquerra italià en la coalició l’Ulivo després de l’esfondrament de la Democràcia Cristiana, ha inclòs també entre els seus socis altres partits menors, com ara la Unió dels Cristians i Demòcrates de Centre, i el Nou Partit Socialista Bé que la coalició guanyà les eleccions…
Catalunya Sí que es Pot
Política
Coalició electoral de l’esquerra alternativa.
Creada a partir del model de Barcelona en Comú , fou constituïda amb l’objectiu de concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2015 i presentada en públic el 19 de juliol A més d’un gran nombre d’independents d’esquerra, és integrada per Podemos , Iniciativa per Catalunya-Verds i Esquerra Unida i Alternativa Se’n desmarcà poc després Procés Constituent, liderat per Teresa Forcades El líder veïnal Lluís Rabell en fou designat cap de llista per Barcelona En aquestes eleccions obtingué 11 escons sobre 135 Aconseguí 12 dels 71 diputats al Congrés de Podemos en les…
maoisme
Història
Política
Conjunt de posicions teoricopràctiques establertes per Mao Zedong.
Segons la intenció d’aquest, el maoisme no és cap doctrina constituïda, com és ara el marxisme o el leninisme el terme reflecteix més aviat la influència que han tingut les concepcions de Mao Zedong en determinats sectors dels moviments d’esquerra d’Occident Aquestes concepcions es palesaren amb motiu de la controvèrsia sinosoviètica 1960-64, que obrí un gran debat internacional sobre els problemes de l’edificació del socialisme i provocà diverses escissions en els partits comunistes de tot arreu i encara fou més important l’aparició, el 1965, de la Revolució Cultural, seguida per una…
Front Obrer de Catalunya
Política
Organització política de Catalunya, constituïda en 1961-62 per transformació de l’Associació Democràtica Popular de Catalunya (ADPC).
Aplegava socialistes, catòlics progressistes i comunistes dissidents Federada amb el Frente de Liberación Popular i Euskadiko Sozialisten Batasuna Organitzacions Front, reflectí les seves posicions socialistes d’esquerra i tercermundistes en publicacions com Revolució 1961-62, Presencia Obrera 1964-65 i Poder Obrero 1969 Tingué una forta incidència a Comissions Obreres, especialment el 1968, que dominà la coordinadora de Barcelona En foren membres IMolas, JIUrenda, PMaragall, ACComín, JAGonzález Casanova, MRoca i Junyent, etc Dissolt el 1970, fou el gresol de molts grups d’extrema esquerra…
João Bernardo Vieira
Política
Polític de Guinea-Bissau.
Pertanyent a la petita ètnia papel i de professió electricista, vers el 1960 s’uní al Partido Africano da Independência da Guiné e Cabo Verde PAIGC d’Amílcar Cabral i lluità a la guerrilla contra la colonització portuguesa El 1972, ja convertit en un líder del partit, fou nomenat president de l’Assemblea Popular, constituïda contra l’administració colonial Assolida la independència 1974, el 1978 fou nomenat primer ministre sota la presidència de Luis Cabral El 1980 donà suport al cop d’estat militar que enderrocà Cabral, i presidí la junta que prengué el poder Enfrontat, tot i això, a bona…
Mancomunitat de Catalunya
El consell i la mesa de la Mancomunitat de Catalunya (abril del 1914)
© Fototeca.cat
Política
Entitat política catalana constituïda el 6 d’abril de 1914 per la unió de les quatre diputacions provincials catalanes.
Orígens La Mancomunitat de Catalunya fou el resultat d’un llarg procés pel qual Catalunya aconseguí, per primer cop des del 1714, una administració pròpia, per bé que d’atribucions força limitades Convergiren en aquest assoliment el desvetllament de la identitat catalana a partir de la Renaixença , així com la gradual consolidació del catalanisme polític, que cristallitzà en les Bases de Manresa 1892 —articulació d’un programa polític de signe regionalista que contemplava la creació d’òrgans d’autogovern—, i les victòries electorals de la Lliga Regionalista 1901 i la Solidaritat Catalana …
Parti Socialiste
Política
Organització política francesa constituïda el 1905 en el congrés que unificà els diversos corrents socialistes de l’Estat francès.
Hi destacaren, particularment, el Parti Socialiste de France de Jules Guesde i Édouard Vaillant, i el Parti Socialiste Français, dirigit per Jean Jaurès La nova organització tingué una clara definició marxista, però aviat s’hi imposà el reformisme de Jaurès, després de l’assassinat del qual juliol del 1914 el partit inicià una nova etapa en acceptar la teoria de la unió sagrada i participà en governs de guerra La reacció a aquest fet i la revolució russa provocaren que el 1920, en el congrés de Tours, la majoria de l’organització se n'escindís i fos creat el partit comunista El 1934 la SFIO…
Eduardo Zaplana Hernández-Soro
![](/sites/default/files/media/FOTO/245362.jpg)
Eduardo Zaplana Hernández-Soro
© Partit Popular de Catalunya
Política
Polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de València, fou diputat el 1977 per la UCD Membre d’AP, el 1990 presidí la delegació del PP a Alacant Alcalde de Benidorm 1991-94 i president regional del Partido Popular 1993, pel maig del 1995 guanyà, al capdavant del PP, la presidència de la Generalitat Valenciana i formà un govern de coalició amb Unió Valenciana , el secessionisme lingüístic del qual avalà amb mesures que despertaren polèmica per la seva oposició frontal al món universitari i a les institucions culturals en general Per tal de desbloquejar aquesta situació, el 1998 creà l’Acadèmia…
Josep Renau i Berenguer
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Història
Política
Pintor grafista i polític.
Cursà els estudis i el professorat de belles arts a València 1919-25 Havent començat a destacar com a cartellista publicitari, féu la seva primera exposició a Madrid 1928 i inicià la seva collaboració gràfica en revistes 1929 Estudios , Taula de Lletres Valencianes , Cuadernos de Cultura , La República de les Lletres , Nostra Novella , Orto , Nueva Cultura , etc Membre del PCE des del 1931, participà en la creació de la Unió d’Escriptors i Artistes Proletaris 1932, el manifest de la qual redactà 1933 Fundà la revista Nueva Cultura 1935-37 Durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39, fou un…
Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans
Política
Organització política constituïda el 1969 partint de l’escissió, produïda l’any anterior, del sector més jove i esquerranista del Front Nacional de Catalunya.
Influïda pels fets de Maig francesos, prengué com a àmbit d’actuació els Països Catalans —fou present al País Valencià d’ençà del 1974, i a les Illes des del 1976— En foren dirigents destacats Joan J Armet, Jaume Fuster i Josep Guia Integrà l’independentisme en el marc teòric marxista i volgué mobilitzar les classes populars catalanes per a l’assoliment de l’Estat Socialista dels Països Catalans Una escissió del 1974, a propòsit de la discussió sobre la lluita armada, formà el PSAN-Provisional, de caràcter més radical, que el 1979 donà lloc a Independentistes dels Països Catalans El PSAN…