Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Muhàmmad bin Salman
Política
Príncep hereu saudita.
Fill de Salmān bin ʿAbd al-ʿAzīz Āl Saʿūd , es graduà en dret a la Universitat d’Al-Riyād El 2009 el seu pare aleshores governador d’Al-Riyād el designa conseller especial, i el 2013 ministre de la Cort del Príncep Hereu En accedir el seu pare al tron gener del 2015, el nomenà ministre de Defensa, càrrec des del qual llançà l’ofensiva contra els rebels xiïtes del Iemen houthis, considerats aliats de l’Iran La intervenció, bé que aconseguí el control de la capital Sanà, ha donat lloc a una de les guerres civils més cruentes del segle XXI, en la qual l’Aràbia Saudita i els seus aliats han estat…
María Soraya Sáenz de Santamaría Antón
© La Moncloa
Política
Política i advocada castellana.
Llicenciada en dret per la Universitat de Valladolid 1994, fou advocada de l’Estat per Lleó, i posteriorment professora associada de dret administratiu de la Universitat Carles III de Madrid Afiliada al Partido Popular , fou assessora jurídica de Mariano Rajoy des de l’any 2000, i n’esdevingué un dels collaboradors de més confiança Tot i que no resultà elegida diputada en les eleccions del març del 2004, la renúncia a l’escó de Rodrigo Rato en ser nomenat a la presidència del Fons Monetari Internacional li permeté ocupar l’escó al Congrés dels Diputats Els anys 2004-08 fou secretària…
Jawad al-Mālikī
© US Departament of Defense / R. D. Ward
Política
Polític iraquià.
De confessió xiïta, estudià a la Universitat de Bagdad, on es graduà en literatura Des del 1968, dins del Partit Islàmic Dawa, participà activament en el moviment xiïta clandestí oposat al règim de Saddam Ḥusayn Amenaçat de mort, el 1979 s’exilià i visqué successivament a Jordània, Síria, l’Iran i novament a Síria Arran de l’enderrocament del règim baasista de Ḥusayn 2003 i l’ocupació anglo-nord-americana de l' Iraq , retornà al seu país i formà part del comitè que perseguí alts càrrecs del Ba't Integrat amb el Dawa en la coalició xiïta Aliança Unida de l’Iraq, la primera força en les…
Maḥmūd Ahmadinejad
Política
Polític iranià.
Doctor en enginyeria de transports per la Universitat de Teheran, on fou professor El 1979, poc després de la revolució islàmica, participà en l’assalt de l’ambaixada dels EUA a Teheran El 1986 passà a formar part dels Guardians de la Revolució, cos parapolicial creat amb la missió de vetllar per l’ortodòxia islàmica d’individus i grups i amb poders per a exercir una repressió discrecional El 1988 fou designat governador de dues províncies El 2003 aconseguí l’alcaldia de Teheran, i al juny del 2005 derrotà el candidat oficialista Ali Akbar Hashemi Rafsandjani a la presidència del país, amb un…
Viktor Orbán
© NATO
Política
Polític hongarès.
Es graduà en dret a la Universitat Eötvös Loránd de Budapest el 1987 i amplià estudis el 1989 a la Universitat d’Oxford El 1988 fundà el partit liberal FIDESZ acrònim en hongarès d’ Aliança de Joves Demòcrates , al capdavant del qual es manifestà activament a favor de la dissolució del règim comunista, l’adopció de l’economia de mercat i de la democràcia pluralista i la integració a l’Europa occidental Elegit diputat del nou Parlament democràtic hongarès el 1990, el 1994 integrà al FIDESZ la dreta conservadora hongaresa Després de guanyar les eleccions el 1998 en coalició amb el Fòrum…
Stéphane Frédéric Hessel
© Marie-Lan Nguyen
Política
Diplomàtic i activista pels drets humans francès d’origen alemany.
Fill de la noble prussiana Helen Grund i l’assagista d’origen jueu Franz Hessel, la seva mare inspirà a l’escriptor Henri-Pierre Roché la protagonista de la novella Jules et Jim , portada al cinema per François Truffaut 1962 Establert el 1924 a França amb els seus pares, l’any 1937 ingressà a l’École Normale Superieure i el 1939 es naturalitzà francès Mobilitzat, rebutjà el règim de Vichy i fugí a la Gran Bretanya, on esdevingué un estret collaborador de Charles De Gaulle Tornà a França clandestinament i organitzà els combatents de la Resistència Capturat el 1944 per la Gestapo i deportat a…
Ḥizb Allāh
Política
Organització politicomilitar xiïta libanesa.
Creada el 1982 arran d’una escissió del partit Amal en ocasió de la invasió israeliana del Líban, en són líders destacats Husayn al-Musawi mort el 1992, Muhammad Hussein Fadllalah mort el 2010 i Hassan Nasrallah Rep el suport de l’Iran i també del règim sirià implantat el per Hafiz a-lAssad , malgrat el caràcter laic d’aquest Tingué una participació destacada en el conflicte civil libanès de 1982-91 Posteriorment ha restat com una de les poques milícies actives al país amb l’Exèrcit de Resistència Islàmica com a branca militar, malgrat la resolució de l’ONU del 2004 que l’instà a desarmar-se…
Jean-Claude Juncker
@ Consell de la Unió Europea
Política
Polític luxemburguès.
Graduat en dret per la Universitat d’Estrasburg 1979, tot i que obtingué la llicència per a exercir l’advocacia el 1980 no ha exercit mai la professió a causa de la precoç dedicació a la política El 1982 fou designat per ocupar la plaça vacant de secretari d’estat al Ministeri de Treball i de la Seguretat Social, i dos anys després fou elegit diputat al Parlament pel Partit Democratacristià, formació de la qual era membre des del 1974 i de la qual fou secretari parlamentari 1979-82 i, més tard, president 1990-95 Reelegit el 1989 i el 1994, des del primer d’aquests anys ocupà la cartera de…
Aleksej Anatol’jevič Naval’nyj
Política
Advocat i activista polític rus.
Graduat en dret el 1998 a la Universitat de la Fraternitat dels Pobles, posteriorment cursà estudis d’economia a la Universitat de Finances de Rússia, i el 2010, durant un semestre a la Universitat de Yale EUA Dedicat professionalment a l’assessorament financer, l’any 2000 ingressà al partit opositor liberal Jabloko, i a partir del 2002 en dirigí la branca moscovita Expulsat de Jabloko per donar suport a la ultranacionalista Marxa sobre Moscou 2006, l’any 2008 començà a denunciar la corrupció governamental a través del seu blog i també de Twitter L’ús de les noves tecnologies i el llenguatge…
Consulta del 9 de novembre
© Josep Ma Cúrria / Assamblea Nacional
Política
Consulta sobre l’estatus polític de Catalunya celebrada el 9 de novembre de 2014.
Té l’origen en el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, constituït al Parlament de Catalunya el 26 de juny de 2013 i subscrit per la majoria dels partits polítics amb representació a la cambra CiU, ERC, IC-V-EUiA i CUP i una cinquantena d’entitats, institucions i organitzacions de la societat civil, al qual s’adheriren posteriorment més de 1500 entitats catalanes En el document que en resultà, es reclamava l’exercici del lliure dret a decidir del poble català per mitjà d’una consulta La pregunta i la data de la consulta foren anunciades el 12 de desembre de 2013 pel president de la Generalitat…