Resultats de la cerca
Es mostren 144 resultats
Willem Drees
Història
Política
Polític neerlandès.
President de la federació de la Haia del Socialistische Democratische Arbeid Partij 1911-31, fou diputat el 1933 Durant l’ocupació alemanya en la Segona Guerra Mundial fou president de la convenció de partits polítics i del comitè central del moviment de resistència Fou ministre d’afers socials 1945-46 i 1946-48 i primer ministre 1948-58 Després, es retirà de la política
Comitè Francès d’Alliberament Nacional
Política
Màxim organisme polític que dirigí la resistència francesa, creat el 3 de juny de 1943.
Fou el resultat de la fusió dels governs francesos d’Alger Giraud i de Londres De Gaulle Ambdós generals foren nomenats copresidents, però Giraud es retirà el mes d’octubre De Gaulle donà més representativitat al Comitè incorporant-hi parlamentaris i creant una assemblea consultiva provisional El 3 de juny de 1944 el CFLN prengué el nom de Gouvernement Provisoire de la République Française
Muḥammad Ayyūb Khān
Història
Militar
Política
Militar i polític pakistanès, educat a l’Índia i a la Gran Bretanya.
Comandant en cap de l’exèrcit 1951-58 i ministre de defensa 1954-56, el 1958 prestà suport al cop d’estat d’Iskander Mirza, que aviat substituí fou primer ministre 1958 i mariscal 1959 President el 1960 i reelegit el 1965, seguí una política de bones relacions amb l’Occident i la Xina Dimití al març del 1969 i es retirà de la vida política
Tomás Capdepont y Martínez
Història
Política
Polític.
Es retirà de la carrera militar el 1854 per tal de dedicar-se al periodisme i a la política Milità a la Unió Liberal i fundà els periòdics “El Correo” i “La Península” Diputat per Oriola 1858, es mostrà contrari a la política d’Isabel II i s’hagué d’exiliar el 1866 Retornà després de la revolució del 1868 i fou sotssecretari de finances Publicà Hacienda de la nación 1872
Pedro Eugenio Aramburu
Història
Militar
Política
Militar i polític argentí.
Cap d’estat major de l’exèrcit 1955, participà en l’enderrocament del general Perón 1955 i esdevingué president provisional de la república dos mesos després d’aquest cop d’estat en substitució del general Leonardi El 1958 convocà eleccions, que donaren el triomf a Arturo Frondizi, i es retirà Es presentà com a candidat a president per la Unión del Pueblo Argentino 1963, però no resultà elegit Segrestat 1970, fou mort pels montoneros
Karoly Grosz
Política
Polític hongarès.
Membre del Partit Socialista Obrer Hongarès, arribà al politburó el 1985 i fou primer ministre des del juny del 1987 Al maig del 1988 substituí János Kádar com a secretari general del Partit Socialista Hongarès Grosz acceptà les reformes polítiques empreses per Gorbačov, però no pas el multipartidisme Després del congrés d’octubre del 1989, en què el seu partit passà a anomenar-se oficialment Partit Socialista Hongarès, es retirà de la política
Ivan Tibau i Ragolta
© Generalitat de Catalunya
Esport general
Hoquei sobre patins
Política
Jugador i entrenador d’hoquei sobre patins i dirigent esportiu.
Es formà en el Club Hoquei Lloret, i debutà a la màxima categoria amb el Club Patí Tordera 1992-95, amb el qual fou subcampió de la Copa de la CERS 1995 Visqué la seva millor etapa a l’Igualada Hoquei Club 1995-2000, amb el qual guanyà tres Copes d’Europa 1996, 1998, 1999, tres Supercopes d’Europa 1996, 1999, 2000, una Lliga espanyola 1997 i una Lliga Catalana 1999 Passà al Blanes Hoquei Club 2000-06, amb el qual conquerí una Copa del Rei 2001, i es retirà al CH Lloret 2006-08, on fou l’entrenador fins el 2011 Amb ell a la banqueta, el Lloret fou subcampió de la Copa de la CERS…
,
Salvador Canals i Vilaró
Periodisme
Política
Polític i periodista.
Fou crític teatral i director de la revista “Nuestro Tiempo” 1901-1927 Milità al partit conservador i fou diputat per Alacant, Xàtiva, Valls i LLeida fins el 1923 Amb l’adveniment de la Dictadura es retirà de la política Publicà Los sucesos de España en 1909 1910-11, El proceso Ferrer ante las Cortes 1911, La cuestión catalana desde el punto de vista español 1919, La crisis exterior de la peseta 1930 i La caída de la Monarquía 1931
Pierre Mendès-France
Història
Política
Polític francès.
Diputat radical 1932-40 i sotssecretari del tresor 1936, fugí del règim de Vichy i collaborà amb De Gaulle a l’exili Cap de govern 1954-55, signà el final de la guerra d’Indoxina i s’oposà a la Comunitat Europea de Defensa Passà al PSU el 1959, se n'allunyà després dels fets de Maig del 1968 i s’uní a Mitterrand Es retirà de la vida política el 1973 Escriví La République moderne 1962
Kreiki Yoshinobu
Història
Política
Polític japonès, quinzè shōgun Tokugawa i últim shōgun del Japó (1867-68).
Amb l’ajut dels daimyō aconseguí la direcció política del país el 1862, i mirà de restablir l’autoritarisme del règim militar de govern bakufu El descontentament social, endegat pels grans comerciants i els senyors feudals dàimio, vinculats a aquells, desembocà en les revoltes de Satsuma i Chosu 1867, i això el forçà a dimitir, amb la qual cosa desaparegué el règim shōgunal Es retirà voluntàriament, però tornà a Tòquio el 1897, i fou nomenat duc el 1902