Resultats de la cerca

Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona, fou metge de la seguretat social i professor de la facultat de medicina de la UB 1980-83 Entre el 1983 i el 1985 fou director dels serveis sanitaris de la diputació de Lleida L’any 1986 ingressà al departament de sanitat i seguretat social de la Generalitat de Catalunya Entre el 1990 i el 1993 fou gerent de l’Institut Català de la Salut Des del febrer del 1995 fou conseller de governació de la Generalitat de Catalunya, el departament que al novembre del 1999 canvià el nom pel d’interior A partir de l’any 2000 coordinà, com a…

Fill d’un jurista i net d’un dels redactors de l’ Estatut d'Autonomia de Galícia , es llicencià en dret a la Universitat de Santiago Militant d’ Alianza Popular des del principi dels anys vuitanta, fou president de la diputació provincial de la Corunya, diputat al parlament gallec 1981 i vicepresident de la Xunta de Galícia 1986-87 Durant la primera legislatura del Partido Popular a l’Estat espanyol sota la presidència de José María Aznar , fou nomenat ministre d’Administracions Públiques 1996-99 i de Cultura i Educació 1999-2000 En el govern sorgit després de les eleccions del 2000, ocupà el…

Llicenciat en dret a la Universitat Catòlica del Sagrat Cor de Milà, es doctorà a la London School of Economics i amplià estudis als EUA Professor a la Universitat de Bolonya 1971-78, fou ministre d’indústria d’un dels governs de Giulio Andreotti 1978 En 1982-89 i 1993-94 fou director de l’Institut per a la Reconstrucció Industrial IRI Després de la desfeta de la Democràcia Cristiana, s’integrà a l’Aliança Democràtica, i el 1996 esdevingué cap del govern en minoria de la coalició de centreesquerra L’Ulivo Aconseguí el reingrés d’Itàlia el 1996 al Sistema Monetari Europeu del qual era exclosa…

Nebot de S de Madariaga, es llicencià en ciències físiques a Madrid 1965 Amplià estudis als EUA, on es doctorà el 1970, i el 1975 obtingué una càtedra a la Universidad Complutense Militant del PSOE des del 1964, el 1971 passà a formar part del comitè executiu de la Federación Socialista Madrileña i de la Federació de Treballadors d’Ensenyament de la UGT El 1976 ingressà al Comitè Federal del PSOE, i del 1977 al 1993 fou diputat per Madrid en totes les legislatures Ministre de cultura 1982-88 i 1988-92, portaveu del govern socialista 1985-88, ministre d’educació i ciència 1988-92 i d’afers…

Es graduà en filosofia el 1952 i lluità a la guerra de Corea en el bàndol anticomunista Elegit diputat des del 1954, destacà per les seves crítiques a l’autoritarisme de Park Chung-hee , el qual provocà una revolta popular en expulsar-lo del parlament Després del cop d’estat que instaurà la dictadura de Chun Doo-hwan 1980-88 li fou prohibida l’activitat política i fou posat sota arrest domiciliari fins al 1983 No obstant això, es convertí, amb Kim Dae-jung , en el principal líder de l’oposició El 1990 uní el seu Partit Democràtic amb l’oficialista Partit de la Llibertat i la Justícia, i el…

Membre del Partit Democràtic i Popular d’Afganistan, de tendència comunista, des del 1965, estudià medicina i ascendí en la política després de l’enderrocament del rei Zahir Xah 1973 Fou un dels impulsors del tractat d’amistat signat amb l’URSS el 1978 Després de la invasió soviètica fou ministre d’informació 1979 i president del país des del 1987, i negocià la retirada de les tropes soviètiques Najibullah dimití el 1992 i, davant l’estat de guerra civil, es refugià a la missió de l’ONU a Kābul, on fou capturat i executat en públic el mateix dia en què les milícies talibans conquerien la…

Graduat en ciències econòmiques per la Universitat de Praga 1963, amplià estudis a Itàlia 1966 i a la Universitat de Cornell 1969 Posteriorment treballà a l'Institut de Ciències Econòmiques de l'Acadèmia de Ciències de Txecoslovàquia, d'on fou expulsat l'any 1970 En 1971-86 tingué càrrecs com a economista del Banc Central de l'antiga Txecoslovàquia, i el 1987 retornà a l'Acadèmia Durant la "revolució de vellut" que posà fi al règim comunista 1989, s'uní al moviment polític Fòrum Cívic liderat per Václav Havel i fou ministre de finances del govern d'Unitat Nacional 1989-1992 El 1990 fou elegit…

Llicenciat en dret a la Universitat de Sofia, exercí d’advocat entre els anys 1978 i 1989 L’any 1990 s’involucrà en la política activa, i esdevingué membre i portaveu de la Unió de Forces Democràtiques SDS a Plovdiv, la segona ciutat més gran de Bulgària L’any 1992 fou ministre de justícia en el primer govern no comunista de Bulgària des del 1944 Un any més tard 1993, renuncià el càrrec arran de la dimissió del govern de l’SDS, i esdevingué president del consell legal de l’SDS Del 1994 al 1996 fou diputat al Parlament, on presidí el grup de l’SDS Al juny del 1996, fou escollit candidat del…

Llicenciat en dret 1962 i activista contra la dictadura salazarista en l’àmbit acadèmic, en caure el 1974 aquest règim fou un dels fundadors del Movimento de Esquerda Socialista, que abandonà el 1978 per ingressar al Partido Socialista PS, del qual esdevingué secretari general el 1989, càrrec que ocupà fins el 1991 Diputat a l’Assemblea els anys 1980-96 i alcalde de Lisboa en 1990-96, el 1996 fou escollit president de Portugal i reelegit el 2001 fins el 2006, que fou succeït per Aníbal Cavaco Silva

Funcionari del Banc Central 1961, el 1969 es doctorà en ciències econòmiques i, afiliat al partit socialdemòcrata, l’any següent entrà al govern de Kreisky com a assessor econòmic En 1981-84 fou director de la confederació bancària regional, on destacà pel sanejament a què sotmeté el sector Ministre de finances en 1984-86, aquest últim any el canceller Fred Sinowatz el proposà com a successor, càrrec que detingué en 1987-97 al capdavant d’una coalició socialista democratacristiana El 1995 presidí l’ingrés d’Àustria a la UE President del Partit Socialista 1988-97, el 1997 fou enviat especial…