Resultats de la cerca
Es mostren 4340 resultats
Hilari Arlandis
Història
Política
Sindicalista, originari del País Valencià.
Obrer marbrista funerari Delegat per València en el ple de la CNT Barcelona 1921, resultà elegit per a la delegació que havia d’anar al Primer Congrés de la Internacional Roja amb Joaquín Maurín, Andreu Nin, Jesús Ibáñez i Gaston Leval A la Conferència de Saragossa 1922, quan la CNT acordà de separar-se de la Internacional Comunista, Arlandis votà en contra Llavors ingressà en el Partit Comunista Espanyol i formà part de la redacció de La Batalla de Barcelona Hagué d’exiliar-se a França amb Julián Gorkin a causa de les seves campanyes contra la guerra del Marroc retornà a la Península en…
Carlos Manuel Araña Osorio
Militar
Política
Militar i polític guatemalenc.
Coronel 1955 i sotssecretari de defensa 1957-58, entre 1970 i 1974 fou president de la república Destacà per la dura repressió contra la guerrilla Fou ascendit a general el 1971
Sabino de Arana Goiri

Sabino de Arana Goiri
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític basc, fundador del nacionalisme basc.
Pertanyia a una família benestant i de tradició carlina el seu pare, armador, que fou alcalde d’Abando i representant d’aquesta població a les Juntes de Guernica, participà activament en la preparació de l’aixecament 1872 del pretendent Carles VII Sabino de Arana s’inicià en les idees nacionalistes el 1882, influït pel seu germà Lluís En 1883-88 estudià a Barcelona part de la carrera de dret l’elecció de Barcelona el País Basc no tenia universitat fou motivada, sens dubte, per raons d’afinitat amb el moviment catalanista En retornar a Bilbao, es presentà, en oposició amb Miguel de Unamuno i…
Pedro Eugenio Aramburu
Història
Militar
Política
Militar i polític argentí.
Cap d’estat major de l’exèrcit 1955, participà en l’enderrocament del general Perón 1955 i esdevingué president provisional de la república dos mesos després d’aquest cop d’estat en substitució del general Leonardi El 1958 convocà eleccions, que donaren el triomf a Arturo Frondizi, i es retirà Es presentà com a candidat a president per la Unión del Pueblo Argentino 1963, però no resultà elegit Segrestat 1970, fou mort pels montoneros
Ramiz Alia
Política
Polític albanès.
Fou combatent durant la Segona Guerra Mundial i pertangué al sector resistent que fundà el 1941 el Partit Comunista Albanès des del 1948 Partit del Treball Membre del comitè central d’aquesta organització des del primer congrés, arribà a ser-ne primer secretari Fou diputat de l’Assemblea del Poble i, a partir del 1982, president del presídium i cap d’estat Des del començament del seu mandat tendí a trencar l’aïllament imposat al país per Enver Hoxha i emprengué una política d’acostament cap als estats veïns A partir del 1988 promogué la liberalització del règim, insuficient per a aturar la…
Baltasar de Zúñiga-Guzmán y Sarmiento de Silva
Història
Militar
Política
Militar i polític castellà.
Segon marquès de Valero i primer duc d’Arión 1725 Fill segon del novè duc de Béjar Fou virrei de Sardenya 1704-06 al servei de Felip V, a favor del qual lluità durant la guerra de Successió Acabada aquesta, fou recompensat amb el càrrec de virrei de Nova Espanya 1716-22, des del qual impulsà la colonització de Texas 1720, urbanitzà la ciutat de Mèxic i reprimí la insurrecció dels indis de Nayarit 1722 Havent tornat a la península Ibèrica, fou president del Consell d’Índies
Juan Domingo de Zúñiga-Fonseca
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Fill segon dels comtes ducs d’Olivares, marquesos d’El Carpio Era comte consort de Monterrey, Ayala i Fuentes de Valdepero Abans de casar-se es digué Juan Domingo Méndez de Haro y de Aragón-Cardona-Córdoba Del 1670 al 1675 fou governador de Flandes, on hagué de fer cara a la guerra de Lluís XIV de França contra Holanda i contra Carles II de Castella Més tard fou lloctinent de Catalunya 1677-78, nomenat per Joan d’Àustria Des d’aquest càrrec continuà lluitant contra els francesos, que s’apoderaren de Puigcerdà 1678, cosa que li costà el càrrec
Josep Zulueta i Gomis

Josep Zulueta i Gomis
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Polític i economista.
Estudià dret a Barcelona, i es doctorà a Madrid Milità en el partit d’E Castelar, però més tard s’afilià al Partido Reformista i en fou cap a Catalunya Fou diputat a les corts per Vilafranca del Penedès vint anys seguits 1903-23 Autor d’estudis tècnics de tema agrícola canals de reg, la filloxera, la rabassa morta, etc, fou president de la Lliga de Productors de Catalunya i de l’Agrupació Mútua del Comerç i de la Indústria, i fomentà les exportacions comercials catalanes a l’Amèrica del Sud Collaborà en la revista Cataluña Agrícola , i publicà opuscles de tema agrari Fou fundador de la …
Lluís de Zulueta i Escolano
Lluís de Zulueta i Escolano
© Fototeca.cat
Educació
Història
Literatura
Política
Polític, pedagog i escriptor, germà d’Antoni de Zulueta i Escolano.
Doctor en filosofia i lletres 1910 Amplià estudis a París i a Berlín 1903 i 1905 Fou regidor de Barcelona 1905, i diverses vegades 1910, 1911 i 1913 diputat a les corts per Barcelona i altres circumscripcions de l’Estat espanyol El 1910 s’integrà a la Unió Federal Nacionalista Republicana, però dos anys després es passà al Partit Reformista de Melquíades Álvarez El 1912 traslladà la seva residència a Madrid S'oposà a la Dictadura de Primo de Rivera i se'n va anar a Mèxic on fou professor universitari el 1927 Més tard, marxà a Cuba i residí a l’ Havana, on exposà el seu ideari pedagògic Tornà…
Julián Zugazagoitia
Història
Periodisme
Política
Polític i periodista basc.
Membre del Partido Socialista Obrero Español, collaborà en la premsa socialista i fou director d' El Socialista 1932-37 Diputat 1931 i 1936, fou ministre de governació 1937-38 i secretari general del ministeri de defensa 1938 Exiliat a París, fou detingut pels nazis i conduït a Espanya, on fou afusellat Obres Pablo Iglesias 1926 i Historia de la guerra de España 1940, reeditada amb el títol de Guerra y vicisitudes de los españoles 1968