Resultats de la cerca

Rebé solament una educació elemental, i treballà com a miner fins a 32 anys Fou membre del consell del Lanarkshire i regidor de Glasgow 1912 pel partit laborista Quan James Ramsay Mac Donald formà el primer govern laborista de la història d’Anglaterra Wheatley fou un dels seus ministres 1924 Aquest govern fou derrotat a les eleccions generals d’octubre del mateix any

Membre de la Cambra dels Comuns 1613, formà part del consell privat de Carles I 1629 Nomenat lord diputat d’Irlanda 1632-39, aplicà una política autoritària Tornà a Anglaterra, i s’oposà als puritans i als escocesos Acusat d’alta traïció pel parlament, fou executat

Diputat 1784 i ministre de finances 1786, fou nomenat governador general de l’Índia 1797-1805, on eliminà la influència francesa, i amplià les possessions britàniques Tornà a la Gran Bretanya, i fou ambaixador a Madrid 1808-09, ministre d’afers estrangers 1809-12 i lord lloctinent d’Irlanda 1821-28 i 1833-34 Impulsà una política liberal

Fill del primer comte de Mornington És més conegut com a duc de Wellington , títol que rebé el 1814 Les corts de Cadis el crearen 1812 duc de Ciudad Rodrigo i gran d’Espanya, i fou creat també príncep de Waterloo als Països Baixos i duc de la Victòria, duc de Douro, marquès de Torres Vedras i comte de Vimiero a Portugal Terratinent a Irlanda, ingressà a l’exèrcit 1787, i aviat ascendí a tinent coronel 1793 Governador britànic a l’Índia 1793-1805, reduí les darreres resistències a la dominació britànica i fou ascendit a general 1801 Tornà a la Gran Bretanya, i fou diputat 1806 i secretari del…

Fou diputat 1887, ministre de finances 1889-92 i president del consell en diverses ocasions entre el 1892 i el 1918 Establí el matrimoni civil i la llibertat de cultes, però combaté el moviment sindical i les minories nacionals

Professor de química a Ginebra 1900-03 i a Manchester 1903-16, dirigí els laboratoris de l’almirallat britànic 1916-19 Sionista, obtingué la declaració de Balfour 1917 del govern britànic President del moviment sionista 1920 i de la Jewish Agency 1929, ho fou també de l’estat d’Israel 1948-52 Fou director de l’institut homònim de ciències de la Universitat de Rehovot

Sastre d’ofici i autodidacte, fou el primer teòric alemany del comunisme Fracassada la insurrecció de Louis-Auguste Blanqui , en la qual participà 1839, es refugià a Suïssa, on organitzà el Bund der Gerechten ‘Lliga dels Justos’ Posteriorment anà a Londres 1844, d’on marxà a Nova York després d’haver romput amb Marx Allí fundà 1852 l’organització Arbeiterbund ‘Lliga dels Treballadors’ i publicà la revista Republik der Arbeiter Exposà les seves idees en diferents publicacions, però sobretot en tres obres fonamentals Die Menschheit wie sie ist und sein sollte ‘La humanitat tal com…

Membre del congrés, defensà la supremacia del poder federal sobre els estats membres de la Unió Fou secretari d’estat 1841-43 i 1850-52 i negocià un tractat fronterer amb el Regne Unit Canadà-Maine, 1842

Baró de Passfield Membre de la Fabian Society 1854, propugnà la realització progressiva d’una societat socialista, que havia de produir-se a través d’un desenvolupament de les activitats de l’estat en el camp de l’activitat econòmica Com a membre del consell executiu del Labour Party 1915-25, contribuí a la reorganització del partit després de la Primera Guerra Mundial i redactà el programa del partit del 1918, en el qual expressà la seva concepció evolutiva i gradual de la construcció del socialisme Fou catedràtic d’economia a Londres 1895, diputat 1922 i ministre de comerç 1924 i de…

L’inici d’aquest moviment, bé que anterior a la Revolució Francesa, cal cercar-lo en els intents de creació, de primer, d’una federació oposada al centralisme de la Convenció revolucionària, i, més tard, en el desig d’una república federal enemiga de l’absolutisme jacobí, estesa de Lió a Bordeus Aquesta, però, no fou consolidada a causa de la defecció de la burgesia tolosana, que, durant els anys 1815-54, alhora que obtenia un ressorgiment econòmic, es deixà enlluernar per París, adoptà plenament la cultura francesa i s’allunyà de les forces populars, que manifestaven un ideal revolucionari…