Resultats de la cerca

Com a coalició fou, en part, el resultat dels diversos intents d’ocupar l’espai electoral de l’esquerra independentista basca, especialment el de Batasuna i altres formacions que, amb un nom diferent, n’eren considerades afins i foren illegalitzades a conseqüència de l’aprovació, el juny del 2002, de la Llei de partits pactada entre el PSOE i el PP Tingué un primer precedent en Sortu , formació creada el febrer del 2011 de cara a les eleccions municipals del País Basc i de Navarra i també al Parlament navarrès del 22 de maig d’aquest mateix any Al març, però, fou anullada pel tribunal Suprem…

Sorgí de la coalició electoral integrada pel Partit Reformista i, sobretot, per  Liberals d’Andorra  per a concórrer a les eleccions al Consell General de l’abril del 2011, en les quals s’imposà a totes les parròquies, obtenint 20 dels 28 escons del Consell General Aquesta victòria possibilità l’elecció del seu cap de llista, Antoni Martí , com a cap de Govern d’Andorra Al setembre es convertí en partit polític En les eleccions del 2015 tornà a ser la força més votada 15 consellers, i Martí confirmat en el càrrec Després de les eleccions de l’abril del 2019 continuà com a força més votada tot…

Els seus origens arrenquen de les successives consultes per la independència celebrades en nombroses poblacions de Catalunya a partir del setembre del 2009 En fou el líder i aglutinador Joan Laporta i Estruch , antic president del Futbol Club Barcelona , el qual poc abans havia creat el partit polític Democràcia Catalana, que s’alià en la coalició amb altres formacions i incorporà membres a títol individual A més de Laporta, dels seus dirigents destaquen Alfons López i Tena i Uriel Bertran, antics membres destacats de Convergència Democràtica de Catalunya i d' Esquerra…

Fou fundat l’any 1977 com a Partido Aragonés Regionalista per l’antic president de la Diputació provincial de Saragossa 1974-77, Hipólito Gómez de las Roces, i l’any 1990 adoptà el nom actual Tercera força a les Corts d’Aragó després del PSOE i el PP llevat de les legislatures 1987-91 i 1991-95 que se situà en segon lloc, en els anys 1987-93 i 1995-99 formà part de la Diputació General d'Aragó en coalició amb el PP i n'ocupà la presidència entre el 1987 i el 1991 Gómez de las Roces i entre el 1991 i el 1993 Emilio Eiroa Des del 1999 forma part de l’executiu presidit per Marcellí Iglesias…

Nom que prengué el Vlaams Blok en refundar-se després de ser dissolt per resolució del Tribunal Suprem belga En les eleccions municipals del 2006, la formació augmentà considerablement els seus representants i passà de tenir-ne 439 a tenir-ne 800 En les generals del 2007, obtingué 17 escons a la Cambra de Representants sobre 150 i 5 al Senat sobre 40 Tot i això, en les eleccions del juny de 2010 patí una davallada important, amb 12 diputats i 3 senadors, respectivament

Fou creat el 2004, a Brusselles, pel francès François Bayrou i l’italià Francesco Rutelli Des d’aquest anys concorre a les eleccions al Parlament Europeu dins de la coalició  Renovar Europa  i forma part d’aquest grup a la cambra Agrupa partits de centredreta, partidaris del federalisme europeu Mouvement Démocrate França, Margheritta Itàlia, Camí del Canvi Txèquia, Partit del Treball Lituània, Partit Nacionalista Basc País Basc, Moviment dels Ciutadans pel Canvi Bèlgica i Partit Europeu Xipre

L’FMA participà en les eleccions presentant-se a les llistes de la Lliga Regionalista i aconseguí una certa presència institucional L’any 1924 foren convocats pel general Barrera per oferir-los collaboració amb la dictadura L’oferta fou rebutjada per l’FMA i la Lliga Finalitzada la dictadura, l’FMA aconseguí l’alcaldia de Barcelona, encapçalada per Joan Antoni Güell i López, comte de Güell, i la presidència de la diputació, assumida per Joan Maluquer i Viladot L’any 1931, l’FMA s’integrà a la Lliga Regionalista

Defensa la sobirania del Quebec i en l’àmbit socioeconòmic s’autodefineix com a socialdemòcrata Referent federal del Parti Québécois , amb el qual, tanmateix, no té un lligam orgànic, fou constituït el 1991 arran del fracàs, l’any anterior, dels acords de Llac Meech, que preveien el reconeixement com a nació del Quebec dins de la Constitució canadenca, i que comportà la dimissió de l’aleshores ministre de medi ambient Lucien Bouchard, del govern federal conservador de Brian Mulroney Bouchard, amb cinc diputats quebequesos més, formà l’embrió del nou partit com a grup parlamentari a la Cambra…

La política imperialista d’alguns estats ha estat sovint justificada a partir de les exigències de l’espai vital