Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
Charles de Lannoy
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Condeixeble a Brusselles de Carles V i després amic fidel seu, fou des del 1515 conseller seu, i posteriorment, virrei de Nàpols 1522-27 Participà en la campanya de la Llombardia i en el setge i en la batalla de Pavia 1525, des d’on, per pròpia iniciativa, conduí Francesc I de França, presoner, fins a Madrid Mogut per la seva francofília, i contra la desconfiança, encertada, del gran canceller Mercurino Gattinara, aconseguí el signament del tractat de Madrid 1526 i acompanyà el rei francès fins a França Represes les hostilitats de la lliga de Cognac, fou vençut per les tropes pontifícies a…
Leo Tindemans
© Parlament Europeu
Política
Nom amb el qual fou conegut el polític belga Leonard Clemence Tindemans.
Diputat pel Parti Social Chrétien 1961-89, fou ministre de les Relacions Comunitàries 1968-71 i d’Agricultura 1972-73, i vice-primer ministre i ministre del Pressupost 1973-74 Com a primer ministre 1974-78, impulsà la descentralització de l’estat i la projecció europeista, aspecte en el qual destacà l’elaboració de l’informe conegut amb el seu nom 1975, que tingué una gran influència en la configuració de l’actual Unió Europea Diputat al Parlament Europeu des del 1979 fins al 1999, presidí el Partit Popular Europeu democratacristià en 1979-86 i el seu grup parlamentari en 1992-…
Charles Michel
Política
Polític belga.
Graduat en dret per la Universitat Lliure de Brusselles 1998, exercí l’advocacia en aquesta ciutat El 1991 ingressà al Partit Reformista Liberal, les joventuts del qual presidí els anys 1992-99 Membre 1994 i vicepresident 1995-99 del consell provincial del Brabant Való, el 1999 fou elegit diputat al parlament federal, i revalidà l’escó en les convocatòries següents Fou ministre d’Afers Interns i de la Funció Pública 2000-04 en el govern de Guy Verhofstadt Regidor d’urbanisme de Wavre 2004, el 2006 en fou elegit alcalde d’aquesta població Participà activament en la…
bloc afroasiàtic
Política
Conjunt de països antigament colonitzats de l’Àsia i d’Àfrica, units per llaços de solidaritat i per prendre una actitud comuna enfront de les antigues metròpolis.
Ja abans de la independència d’aquests països s’havien produït una sèrie de conferències internacionals entre els representants dels grups nacionalistes, sobretot asiàtics, per tal de seguir una política comuna Bierville 1927 Brusselles 1927 Però fou especialment des del 1949 conferència de Nova Delhi que el bloc prengué cohesió, de primer amb el nom d’araboasiàtic Les línies principals de la política del bloc foren establertes a la conferència de Bandung 1955 A la conferència del Caire 1957-58, on no assistiren alguns estats que acusaven la conferència de tenir un caràcter…
Auguste Marie François Beernaert
Política
Dret
Jurista i polític belga.
Estudià dret a la Universitat de Lovaina, on es doctorà el 1850 gràcies a una beca amplià els seus coneixements a les universitats de París, Heidelberg i Berlín El 1853 retornà a Brusselles on obrí un bufet d’advocats, i s’especialitzà en dret internacional Abandonà la pràctica de l’advocacia quan el 1873 fou nomenat ministre d’obres públiques, càrrec que exercí fins el 1878 Posteriorment, el 1884, fou designat ministre d’agricultura, indústria i obres públiques, però al cap de quatre mesos fou nomenat primer ministre 1884-94 pel rei Leopold II Al capdavant de l’executiu belga…
Partit Separatista Revolucionari de Catalunya
Política
Grup polític creat pels catalans residents a Cuba.
Fundat a l’Havana el 30 de setembre de 1928, a l' Assemblea Constituent del Separatisme Català Es van redactar nou punts programàtics fundacionals, on es definia com a organisme secret per a la instauració de la república catalana independent S'hi admetia l’alçament armat del poble català i la utilització també de procediments polítics i diplomàtics Pel que fa a la seva organització, s’estructurava en un consell central, format per set membres, sota la presidència de Francesc Macià El PSRC preveia l’autodissolució un cop aconseguits els seus objectius, després de la vigència provisional de…
Antoni Vilalta i Vidal
Història
Política
Història del dret
Polític i advocat.
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1926, i amb la seva muller Maria Soteras fundà un despatx d’advocats Participà, integrat en el Grup de L’Opinió , en la fundació de l’Esquerra Republicana de Catalunya, i fou elegit regidor de Barcelona 1931-33 El 1933, juntament amb l’esmentat Grup, se separà de l’ERC, i fou un dels dirigents del nou Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra , en representació del qual fou altra vegada regidor de Barcelona 1934-36 President del consell directiu de la Unió de Municipis Espanyols 1934 i membre de la junta del Collegi d’Advocats de Barcelona…
Pere Solbes i Mira
© Unió Europea
Política
Polític.
Doctor en ciències polítiques i llicenciat en dret per la Universidad Complutense de Madrid Amplià estudis a la Universitat Lliure de Brusselles Funcionari al ministeri de comerç exterior 1968-73, conseller comercial de la missió diplomàtica d’Espanya a la CEE 1973, director general de política comercial 1978-82 i secretari general tècnic del ministeri d’economia i hisenda 1982-85, aquest any passà a ser secretari d’estat de relacions amb la Comunitat Econòmica Europea En 1991-93 fou ministre d’agricultura, pesca i alimentació del govern del PSOE, i en 1993-96, d’economia i hisenda Diputat…
Mobutu Sese Seko
Militar
Política
Militar i polític zairès.
Entre el 1949 i el 1956 treballà a les forces públiques locals de l’administració colonial i estudià a Brusselles Collaborà amb Patrice Lumumba els primers temps de la independència del Congo Belga 1959-60 Cap d’estat major i comandant en cap de l’exèrcit 1960, fou secretari d’estat de Lumumba, però el mateix any ajudà a la seva destitució i detenció El 1965 dirigí un cop d’estat contra el president Joseph Kasavubu al poder des del 1961 i poc després instaurà un règim de partit únic, el Mouvement Populaire de la Revolution, liderat per ell mateix Autonomenat cap d’estat i cap suprem de les…
Aliança Lliure Europea
Política
Partit polític d’àmbit europeu constituït el 2004.
Té l’origen en la federació del mateix nom fundada el juliol del 1981 a partir de la Declaració del Conveni de Brusselles, precedida de la Declaració de Bastia 1979, signades per vuit partits nacionalistes i regionalistes democràtics Defensa una Europa dels pobles davant les dificultats de les nacions sense estat i les minories nacionals d’obtenir representació en l’entramat dels estats nació tradicionals El 2018 tenia 35 membres, entre els quals hi havia Esquerra Republicana de Catalunya ERC, Unitat Catalana Catalunya del Nord, la Federació Partit…