Té l’origen en la federació del mateix nom fundada el juliol del 1981 a partir de la Declaració del Conveni de Brussel·les, precedida de la Declaració de Bastia (1979), signades per vuit partits nacionalistes i regionalistes democràtics. Defensa una Europa dels pobles davant les dificultats de les nacions sense estat i les minories nacionals d’obtenir representació en l’entramat dels estats nació tradicionals. El 2018 tenia 35 membres, entre els quals hi havia Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Unitat Catalana (Catalunya del Nord), la Federació Partit Socialista de Mallorca i el Bloc Nacionalista Valencià. El desembre del 2018 Jordi Solé i Camardons (ERC) substituí François Alfonsi a la presidència del partit.
És representat al Parlament Europeu formant grup successivament en la Coalició Arc Iris (1984-89, amb 20 diputats sobre 434), en l’Aliança dels Radicals Europeus (1989-99, 13 diputats en 1989-94 i 19 en 1994-99) i, a partir del 1999, amb els ecologistes en Aliança Lliure Europea/Els Verds. Aquest grup obtingué 48 diputats el 1999 (sobre 626), 42 el 2004 (sobre 732), 55 el 2009 (sobre 736) i 50 el 2014 (sobre 751). El 2019 aconseguí 74 escons, però en fer-se efectiu el Brexit el febrer del 2020 el grup perdé 7 escons quan la cambra passà de 751 a 705 diputats. ERC és una dels principals formacions del grup, tant al partit com a l’Eurocambra, on Josep Maria Terricabras fou president de l’ALE i vicepresident del grup els anys 2014-19. El 2020 Oriol Junqueras fou elegit vicepresident primer del grup, però en ser empresonat, primer amb caràcter preventiu (quan fou elegit eurodiputat) i després amb sentència ferma arran del judici per l’1 d’octubre, no pogué ocupar el càrrec, malgrat la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea favorable a la seva immunitat.