Resultats de la cerca

Fou elegit diputat el 1906, en unes disputades eleccions enfront d’Eugeni Sauvy, mere de Perpinyà Impulsà la política de transports Francmaçó, arribà a gran mestre adjunt de la gran lògia de França

Cursà lleis a la Sorbona Militant del partit Destour, se’n separà el 1934 i fundà el Parti Socialiste Destourien La seva intensa activitat a favor de la independència de Tunísia el convertí en l’interlocutor amb el govern de Mendès-France President de l’assemblea nacional i cap del govern del nou estat tunisià independent 1956, deposà el bei i proclamà la república 1957, de la qual esdevingué president En l’economia, assajà amb poc èxit un socialisme moderat Feu costat al FNL d’Algèria i aconseguí la retirada de les forces franceses de la base de Bizerta, bé que en general mantingué bones…

Fill de pagesos pobres, estudià i exercí de mestre, i des del 1955 actuà clandestinament a Algèria contra el govern francès El 1962, i dins el bureau polític de Tilimsen, preparà la revolta militar que conduí Ahmed Ben Bella al poder Esdevingué ministre de defensa 1963 i vicepresident del govern 1963 El 1965 dirigí el cop d’estat militar que enderrocà el president Ben Bella A partir d’aleshores presidí el consell de la revolució Seguí una orientació política basada en el socialisme i en el nacionalisme àrab, la qual cosa el portà a adoptar una actitud antisionista i antiimperialista militant

Dirigí el diari L’Epoca i la revista Critica Fascista i participà, amb funcions de comandament, en la Marxa sobre Roma Ministre de les corporacions 1929-32 i d’educació 1935-36, fou partidari del corporativisme, però s’oposà a Mussolini i sostingué la moció de Dino Grandi 1943 Condemnat a mort pel tribunal feixista de Verona 1944, fugí a Algèria, però posteriorment tornà a Itàlia i milità dins el moviment monàrquic Publicà les seves memòries Vent'anni e un giorno 1949

El 1798 formà part del govern provisori piemontès i actuà com a afrancesat Més tard ocupà alts càrrecs en l’imperi napoleònic i en la França de la Restauració Fou partidari de la unió italiana Destaquen les seves obres Storia della guerra dell’independenza degli Stati Uniti d’America 1809 i Storia d’Italia dal 1789 al 1814 1824

El 1935 interrompé els estudis de dret per dedicar-se de ple al Partit Nacional, pel qual fou diputat des del 1948 A partir del 1961 ocupà nombrosos càrrecs ministerials, entre els quals el de defensa 1966-80 i el de seguretat nacional 1978-84 El 1978 esdevingué primer ministre, substituint BJ Vorster, i del 1984 al 1989, president de la república, càrrec en el qual fou rellevat per Fredrik Willem de Klerk Durant els anys de mandat reprimí durament les organitzacions contràries a l' apartheid especialment la SWAPO i mantingué relacions hostils amb la majoria dels governs veïns que donaven…

Al capdavant dels bòers combaté victoriosament els anglesos recomanà, però, la ràpida collaboració amb ells Primer ministre del Transvaal 1907-10 i, després, de la Unió Sud-africana 1910-19, el 1915 hi annexionà les possessions alemanyes del sud-oest africà

Fundador i dirigent del partit republicà Izquierda Radical-Socialista Formà part de la comissió de diputats investigadora dels fets de Casas Viejas 1933 Fou ministre de justícia en els governs consecutius presidits per Alejandro Lerroux i per Diego Martínez Barrio 1933

Ben aviat publicà 1848 un volum de poesia Per al teatre escriví més de 50 drames i comèdies, alguns dels quals aconseguiren força èxit A partir del 1859, absorbit per la política i el periodisme en la línia de Luis González Bravo, deixà de banda la literatura i redactà articles polítics per a El Contemporáneo Diputat el 1863, ocupà posteriorment el govern civil de Sevilla i les direccions generals de beneficència i d’administració local, i fou secretari del partit moderat que presidia Narváez Dirigí els diaris Los Tiempos , El Español i, després del 1868, El Diario Español , des d’on féu…

Dimití arran de la seva oposició a les idees de no-violència de Gandhi Empresonat pels britànics 1940, fugí a Alemanya 1941 Formà l’exèrcit nacional indi amb soldats indis presoners de les potències de l’Eix Amb l’ajuda japonesa fundà a Bangkok 1942 la lliga per a la independència de l’Índia, i a Singapur 1943, un govern de l’Índia lliure Morí en un obscur accident d’aviació