Resultats de la cerca
Es mostren 129 resultats
Eduard Tarragona i Corbella
Política
Industrial i polític.
Lluità amb les tropes de Franco, i després de la guerra civil, esdevingué un actiu i ric industrial, sobretot de mobles, articles amb els quals fundà les cadenes de botigues Mobles Tarragona 1953 i Expomobi 1981 Es presentà per a procurador a corts pel terç familiar de Barcelona i, pel seu to demagògic i populista, assolí l’èxit amb votacions molt nodrides Fou regidor de Barcelona durant els mandats dels alcaldes Joaquiim Viola i Rafael Masó, i es distingí pel seu aire polèmic, de vegades esqueixat, en notes a la premsa o intervencions públiques Publicà El libro negro de un procurador…
Édouard Daladier
Història
Política
Polític francès.
Fou professor d’història i diputat radical socialista 1919-40 i 1946-58, ministre de colònies 1924, d’obres públiques 1930-31 i de la guerra 1932, i cap de govern 1933 i 1934 Sostingué el Front Popular, en el qual participà com a ministre de la guerra 1936-37, i fou cap de govern per tercera vegada 1938-40 La crisi econòmica l’obligà a cercar ajut entre els moderats, i, bé que cedí davant les exigències alemanyes a Munic 1938, el 1939 declarà la guerra al III Reich Ocupà el ministeri de la guerra març del 1940 i el d’afers estrangers maig del 1940, però fou detingut pel govern de Vichy juny…
Jordi Parpal i Marfà
Política
Advocat i polític.
Tingué un paper destacat en l’antifranquisme, sobretot per la seva activitat des del Collegi d’Advocats de Barcelona El 1978 participà activament en la fusió dels tres partits socialistes a Catalunya PSC-Congrés, PSC-Reagrupament i Federació Catalana del PSOE en el Partit dels Socialistes de Catalunya Fou secretari general del Departament d’Obres Públiques de la Generalitat provisional 1978-80, i gerent i vicepresident de la Corporació Metropolitana de Barcelona 1980-84, on inicià una estreta collaboració amb Pasqual Maragall, de les directrius del qual fou l’executor com a tinent d’alcalde…
Carl Bildt
Política
Polític suec.
Secretari polític del Partit Moderat des del 1973, en fou president del 1986 al 1999 Cap de l’oposició, fou primer ministre a guanyar els conservadors les eleccions del 1990 Des d’aquest càrrec, negocià l’entrada de Suècia a la Unió Europea Derrotat pels socialdemòcrates en les eleccions legislatives del 1994, del 1996 al 1997 fou representant de la UE al conflicte de Bòsnia-Hercegovina i el 1999 fou nomenat enviat especial del secretari general de l’ONU als Balcans Forma part del consell assessor del Center for European Reform Londres i de l’Institut Aspen d’Itàlia Consultor sobre afers…
ordenació del territori
Economia
Política
Conjunt de mesures i actuacions públiques tendents a atenuar les conseqüències dels processos econòmics i socials en la configuració del territori.
Conseqüències que exigeixen una intervenció específica de l’estat o comunitat autònoma en la mesura que constitueixen problemes socials i econòmics desigualtats territorials en el nivell de renda i d’atur, desequilibris en la localització de la població i de l’activitat econòmica que provoquen situacions de congestió en les grans ciutats i de subdesenvolupament d’extenses zones agràries, efectes negatius sobre el medi ambient i sobre les condicions generals de vida de la població que, d’altra banda, no se solucionen naturalment a través de les forces de mercat La poca efectivitat de tals…
Gonzalo Fernández de la Mora y Mon
Política
Polític.
Estudià filosofia i lletres i dret a Madrid El 1946 acabà la carrera diplomàtica, que exercí en diverses ciutats europees El 1969 fou nomenat sotssecretari de política exterior, i del 1970 al 1973 ocupà el ministeri d’obres públiques El 1975, creà, amb Antonio Mde Oriol y Urquijo i altres polítics, la Unión Nacional Española, de caràcter reaccionari i continuista, que entrà el 1976 en la federació d' Alianza Popular Diputat per Pontevedra el 1977 i vicepresident d’AP el 1978, al final del mateix any se'n separà per desacord amb el reformisme de MFraga, i el 1979 integrà, amb Silva Muñoz, el…
Emilio Pérez Touriño
![](/sites/default/files/media/FOTO/emilio_perez_tourino.jpg)
Emilio Pérez Touriño
© Xunta de Galicia
Política
Polític gallec.
Doctor en ciències econòmiques, amplià estudis a l’Institut d’Investigació i Planificació de Grenoble Autor d’estudis sobre l’economia gallega, participà en els governs socialistes de 1985 a 1994, i fou subsecretari del ministeri de Transports i, posteriorment, secretari general d’infraestructures del ministeri d’Obres Públiques El 1997 renuncià a l’escó de diputat per a concórrer a les eleccions gallegues, i fou elegit diputat Portaveu socialista al parlament gallec i secretari general del Partit Socialista de Galícia des del 1998 reelegit el 2000 i el 2004, al juliol del 2005 fou elegit…
Cosimo de Mèdici
Economia
Història
Política
Polític i banquer florentí.
Fill de Giovanni di Bicci, de jove es dedicà al comerç, i aviat ocupà càrrecs públics i polítics importants Arrestat i confinat a Pàdua 1433 com a cap de l’oposició i l’oligarquia dominant, tornà l’any següent a la pàtria, on fou rebut amb fervor popular Aleshores s’ensenyorí de la vida pública de Florència i bandejà els seus enemics El 1458 creà el Consell dels Cent, un organisme que fou la salvaguarda del seu poder Bé que mai no introduí modificacions decisives en el Comune florentí, actuà a l’exterior contra la política expansionista de Filippo Maria Visconti, i s’alià amb els Sforza i amb…
Unió Valencianista Regional
Política
Partit polític fundat el 1918, com a resultat dels contactes de la Lliga Regionalista de Barcelona amb valencianistes i ratpenatistes.
Comptà amb el suport d’un sector de la burgesia financera valenciana, i tingué com a òrgan La Correspondencia de Valencia Les seves bases ideològiques foren expressades en la Declaració valencianista 1918, subscrita per la Unió i per la Joventut Valencianista i obra d’IVillalonga, dirigent del partit Tot i acceptar la unitat nacional dels Països Catalans, s’hi propugnava un estat valencià, capaç de mancomunar-se amb d’altres d’una reivindicada federació espanyola o ibèrica Participà, sense èxit, en eleccions a diputats i municipals, i aconseguí una certa extensió arreu del País Valencià…
Jesús Posada Moreno
Política
Polític.
Enginyer de camins, canals i ports per la Universitat Politécnica de Madrid i en llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat Complutense, ingressà al cos de funcionaris de l’Estat i del 1979 al 1981 fou governador civil de Huelva i el 1983 procurador a les Corts de Castella i Lleó Conseller de foment de la Junta d’aquesta comunitat autònoma 1987-89, que el 1989 presidí, succeint José María Aznar , fins el 1991 Diputat al Congrés des del 1993 pel Partido Popular , durant les dues legislatures presidides per Aznar fou ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació 1999-2000 i d’…