Resultats de la cerca

Vida i obra Advocat, participà en política en el camp republicà federa, on fou diputat a corts 1871, 1873 i en el castelarià, a Barcelona i a Madrid D’estudiant, fou membre de la societat Tertulia Literaria 1855, després Círculo Instructivo, 1856, on llegí un discurs en defensa de l’ús formal de la llengua catalana i un altre contra la pena de mort Abans de traslladar-se a Madrid, collaborà a El Telégrafo i fundà el periòdic obrerista La Asociación  1866, i, retornat a Barcelona, La Publicidad  1878  Los trobadors nous i Los trobadors moderns inclogueren poemes seus, entre els quals Fragment…

El 1896 s’uní a la Gaelic League, organització per a la difusió de l’irlandès, de la qual edità el seu òrgan oficial El 1908 fundà l’escola bilingüe Scoil Eanna, en la qual intentà potenciar l’irlandès com a llengua de cultura al mateix temps que aplicava mètodes pedagògics moderns Vinculat al nacionalisme independentista dels Irish Volunteers, el 1916 prengué part destacada en la revolta de Pasqua, arran de la qual fou elegit president del govern provisional en fracassar aquesta, fou executat Els seus articles i assaigs polítics, entre els quals destaca The Sovereign People , palesen una…

El 1941 fundà el Movimiento Nacional Revolucionario Guanyà les eleccions presidencials 1951, però l’oposició dretana el féu recórrer a un alçament popular 1952 Reelegit 1960 i 1964, fou deposat pels militars i expulsat del país 1964 Tornà a Bolívia el 1971 i en principi donà suport al cop del general Banzer Més tard, però, s’oposà a la dictadura i fou foragitat del país novament el 1974 Aspirant frustrat a la presidència el 1979 i el 1980, amb una orientació de centredreta, i figura de l’oposició durant el govern de Siles Suazo 1982-85, aquest darrer any ocupà la presidència, que el 1989 cedí…

Fou redactor de Le Socialiste i de La République i fundador de Le Cri Socialiste i, amb Dalbiez, de Le Cri Catalan Conseller general de Prats de Molló 1925, Perpinyà-est 1931 i president del consell general 1931, fou diputat per Perpinyà el 1928 i el 1932

Diputat per Zagreb 1920 i creador del moviment nacionalista Ustaša, organitzà l’assassinat del rei Alexandre I de Iugoslàvia 1934 i es refugià a la Itàlia de Mussolini Els alemanys el feren cap de l’Estat Independent de Croàcia 1941 Cedí la Dalmàcia a Itàlia En finir la guerra s’exilià a Àustria i, més tard, a l’Argentina 1948 i a Espanya 1957

Participà en la revolució del 1868 i fou elegit diputat el 1869, però s’uní al grup de republicans descontents i dirigí una partida republicana a Andalusia 1869 Acusat d’instigador de l’assassinat del general Prim, s’exilià a Amèrica i França i publicà Los asesinos del general Prim y la política en España 1886, en defensa de la seva innocència

Fill de Lluís de Peguera i de Llaudes, senyor de Foix i de Torrelles, senyories que heretà Des del seu matrimoni amb Maria d’Aimeric i d’Argençola signà habitualment Guerau de Peguera-Aimeric El 1684 era capità de la Coronela de Barcelona Adoptà una actitud contrària a Felip V a les corts de Barcelona de 1701-02 i passà al bàndol austriacista en iniciar-se la guerra de Successió El 1711 li fou concedit el títol de marquès de Foix pel rei arxiduc Carles III Participà en la resistència de Barcelona contra Felip V 1713-14, el govern del qual li confiscà els béns i li cremà el títol

Vida i obra Fill de Guerau de Peguera i de Berardo Fou membre fundador, juntament amb el seu germà Josep Francesc, de l’Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona 1700 n’esdevingué un dels més actius, i quan l’Acadèmia publicà el volum Nenias reales 1701, dedicat a la mort de Carles II, hi contribuí amb una poesia en català Al comú sentiment de tota Espanya Romanç heroic i Mor Espanya perquè mor son rei , i una en castellà Poeta en aquests dos idiomes, però sobretot en castellà, conreà la poesia seriosa, de tema civil o religiós, així com l’amorosa i galant, sovint amb un to bucòlic i intimista…

Fill de Lluís de Peguera, era cosí de Pau Claris En 1597-98 es destacà en la lluita contra els francesos al Rosselló El 1626 participà en les corts de Barcelona, on fou el primer a presentar un dissentiment El 1638 era delegat de la generalitat prop del Consell de Cent en els debats sobre la repressió del contraban Fou membre de la comissió que es formà 1639 per protestar de la intromissió dels funcionaris reials en el recapte dels drets de la generalitat Coordinà la protesta contra l’empresonament de Francesc de Tamarit i fou un dels representants de la diputació enviats a Madrid Hi era en…

Diputat tory a 21 anys, secretari d’afers irlandesos el 1812 i secretari de l’interior el 1828, reformà el codi penal i organitzà, per primera vegada a la Gran Bretanya, una força permanent de policia metropolitana Oposat a la política tory , formà, damunt la base d’uns principis de reforma moderada, el Conservative Party, amb el qual triomfà a les eleccions del 1841 El seu govern 1841-46 traçà l’esquema de l’actuació dels conservadors durant l’era victoriana modificació de les estructures polítiques per garantir llur permanència al poder en un context de canvis socials profunds Cal…