Resultats de la cerca

Amb el nom d' Unión des Démocrates pour la République UDR, a partir del 1967 fou l’expressió orgànica del gaullisme

Presidida per Jean Lecanuet, nasqué com una aliança electoral de partits de centre no gaullistes per donar suport a la política de VGiscard d’Estaing, aleshores president de la república A les eleccions generals del 1978 es convertí en la segona força política del país i participà en el govern de coalició amb el RPR Derrotat a les generals del 1981, aconseguí l’any 1986 de formar un altre govern RPR-UDF, dissolt per la convocatòria anticipada d’eleccions legislatives 1988, en les quals la coalició perdé la majoria El mateix any, VGiscard d’Estaing en fou nomenat president En les eleccions del…

El seu lema era “Patria, Religión, Monarquía” i el seu propòsit la continuïtat de la Dictadura S'hi adherí poca gent políticament representativa només alguns antics membres del partit conservador la resta era formada per militants que volien situar-se en el nou règim Mantingué relació estreta amb el Somatén, milícia que imitava el sometent català i que Primo de Rivera estengué arreu d’Espanya De fet, tingué escassa consistència, i el suport que donà al règim fou insignificant Als Països Catalans, com a la resta de l’estat, la Unión Patriótica no assolí d’ésser mai un veritable partit de…

El programa polític, definit en una reunió celebrada a Saragossa pel novembre del 1898, tenia per objectiu la lluita contra la burocràcia estatal i en favor de les classes mercantils i productives Demanava la descentralització econòmica i administrativa, la reducció de les despeses de l’estat, un pla d’obres hidràuliques, l’escola elemental gratuïta i obligatòria, el servei militar obligatori, la representació per classes, etc De fet, la seva força li era proporcionada per les cambres de comerç Pel gener del 1900 es transformà en partit polític sota la direcció de Paraíso, inicià una campanya…

Fou creat per iniciativa i sota la presidència d’Alfons Sala i Argemí després comte d’Ègara, diputat i cacic del districte de Terrassa Representà l’oposició al sector regionalista organitzat en la Federació Monàrquica Autonomista, i no passà mai d’ésser una reunió de notables, sense base organitzada en foren dirigents el marquès d’Olèrdola, el comte de Fígols, el comte del Montseny, el baró de Viver, el comte de Santa Maria de Pomers, LlPons i Tusquets, etc Incapaç de superar electoralment la Lliga i menystinguda pel poder central, la mateixa impotència de la UMN la convertí en el suport…

Dirigida per GPompidou 1969-74, el 1974 permeté, juntament amb altres partits polítics moderats, la victòria electoral de VGiscard d’Estaing En desacord amb el reformisme d’aquest, i molt nacionalista, adoptà una posició conservadora sota la direcció de JChirac L’any 1976 es convertí en Rassemblement pour la République

Coalició electoral de centredreta formada entre els sectors evolucionistes del franquisme Ferran Abril i Martorell , Pío Cabanillas, Leopoldo Calvo Sotelo y Bustelo , Rodolfo Martín Villa, etc i alguns grups de l’oposició democràtica més moderada, encapçalats per F Álvarez de Miranda, Francisco Fernández Ordóñez i Joaquín Garrigues Walker Guanyà amb el 34% dels vots les eleccions legislatives del juny del 1977, i esdevingué l’eix del procés constituent del nou règim parlamentari malgrat la conversió formal en partit unificat octubre del 1978 i la victòria electoral del 1979 34% dels vots,…

Ja des del 1891 existia dins del Partido Conservador un corrent dissident defensor d’una més gran honestedat administrativa, anomenat silvelista , que en morir Cánovas del Castillo arrossegà la majoria dels conservadors i es concretà en un nou agrupament Al País Valencià en fou el principal suport Teodor Llorente i Olivares, i tingué com a òrgan el diari Las Provincias Al Principat, el seguiren MDuran i Bas, JSallarès i Pla, JCucurella i Tort, EMaluquer del Tirrell, etc Amb un programa regeneracionista i descentralitzador, confluí amb el polaviejisme, i assolí el poder al març del 1899, a…

En fou el primer líder Jeroni Albertí i Picornell , el qual presidí el Consell Insular de Mallorca fins l’any 1987 L’any 1988 fou nomenat president del partit Antoni Pons i, el 1993, Maria Antònia Munar i Riutort , que al desembre del 2007 cedí el càrrec a Miquel Nadal El 1987 i el 1991 s’integrà en el Govern balear presidit pel Partido Popular L’any 1995, gràcies a l’anomenat “pacte de progrés”, Munar assolí la presidència del Consell Insular de Mallorca amb el suport dels partits d’esquerres El 1999 aquest pacte s’estengué a les institucions de les Illes Balears, i Unió Mallorquina s’…

Obtingué dos diputats