Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
Joan Garcia i Oliver
Història
Política
Economia
Dirigent anarcosindicalista.
Cambrer, anà a Barcelona, on s’uní amb Durruti i Ascaso i formà el grup Los Solidarios 1922 Sota la Dictadura, fou empresonat a Burgos 1924 i a Pamplona 1926, i no tingué intervenció directa en la fundació de la FAI Després d’oposar-se a les federacions nacionals d’indústria, en el congrés de la CNT del juny del 1931 on representà el Sindicat d’Art Fabril de Barcelona, es destacà com a partidari de l’immediat putschisme revolucionari contra la República i fou qualificat d’anarcobolxevic Implicat en l’aixecament de l’Alt Llobregat gener del 1932, fou empresonat, i des de la presó acusà…
Diego Pérez de los Cobos Orihuel
Política
Militar de la guàrdia civil murcià.
Pertanyent a una família important de Iecla Múrcia molt vinculada a la dreta espanyola més conservadora, es formà a l’acadèmia militar de Saragossa i s’incorporà al cos de la Guàrdia Civil, on arribà al grau de coronel Inicià la carrera al País Basc, on treballà en una unitat d’infiltrats i confidents d’ETA El 1992 fou cessat temporalment per l’aleshores director del cos Luis Roldán, després d’una acusació per tortures a un membre d’ETA, de la qual fou absolt Posteriorment, després d’una temporada com a agregat de seguretat a l’ambaixada espanyola a l’Equador passà a cap de la…
anarcosindicalisme
© Fototeca.cat
Història
Política
Doctrina que atribueix als sindicats un paper fonamental en la reivindicació laboral obrera i en la lluita per a la consecució de la revolució social.
La fusió del pensament bakuninista i l’acció societària a través dels sindicats obrers donà un primer moviment anarcosindicalista, fort especialment a la península Ibèrica Però fou amb la Confédération Génerale du Travail CGT, de França fundada el 1895 que l’anarcosindicalisme prengué una gran volada i perfilà els trets essencials de la seva doctrina apoliticisme acció directa segons la qual, els conflictes entre el capital i el treball havien d’ésser solucionats per negociació directa entre obrers i patrons, sense acceptar la mediació de l’estat o la dels organismes de conciliació social i…
Fabià Estapé i Rodríguez
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Economista polític.
Llicenciat en dret a Barcelona 1946 i doctor per Madrid 1953 amb La reforma tributaria de 1845 1972, fou molt rellevant la seva tasca acadèmica, des de la qual introduí i difongué el pensament de l’escola històrica i institucionalista John Kenneth Galbraith i de Joseph Alois Schumpeter , de qui prologà Capitalisme, socialisme i democràcia 1966 Fou catedràtic d’economia política 1956-60 i de política econòmica 1960-62 a Saragossa, on exercí una gran influència Posteriorment, a la Universitat de Barcelona, fou degà de la facultat d’econòmiques 1962-65, que contribuí a impulsar,…
Frederic-Pau Verrié i Faget
Art
Arqueologia
Historiografia catalana
Literatura catalana
Política
Historiador de l’art, arqueòleg, editor i polític.
Format a l’Escola Massana de Barcelona, el 1937 començà estudis d’història a la Universitat Autònoma, que interrompé en incorporar-se a l’exèrcit republicà Ferit al front, en acabar la guerra fou traslladat a l’Hospital Militar de Saragossa en règim de confinament, del qual sortí per fer el servei militar Llicenciat en història el 1943, fou deixeble d’Antoni Duran i Sanpere Aquest mateix any fundà el Partit Treballista Català, integrat el 1947 al Moviment Socialista de Catalunya MSC Arxiver a l’Institut Municipal d’Història el 1946, fou cofundador de la revista Ariel 1946-51, destacada…
, ,
Partit Republicà Radical
Política
Grup polític que hom decidí de constituir el 6 de gener de 1908 a Santander, en ocasió d’un discurs que hi feu Alejandro Lerroux.
Volgué ésser la cristallització organitzativa arreu de l’Estat espanyol del lerrouxisme, però de fet i durant molt de temps la seva força continuà basant-se en el pes electoral a la ciutat de Barcelona I tanmateix, en aquesta ciutat, després de tenir un paper ambigu durant els fets de la Setmana Tràgica , perdé part del suport obrer que inicialment havia assolit Políticament, aviat abandonà el revolucionarisme verbal anterior i institucionalitzà una xarxa d’interessos econòmics basada en el domini de l’ajuntament de Barcelona, especialment en 1909-11, quan disposà de majoria absoluta, i en…
Joaquín Costa y Martínez
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
El 1852 es traslladà a Graus, on assistí a l’escola i féu de pagès, fins que a 17 anys se n'anà a Osca, on treballà com a criat i en altres oficis, tot continuant els estudis El 1870 inicià estudis universitaris a Madrid, i, en 1872-75, es llicencià i es doctorà en dret i filosofia i lletres Fins aquell moment la seva vida havia estat una lluita constant contra la pobresa, la malaltia i la manca de suport afectiu Molt influït pel krausisme, després també ho fou per l’historicisme alemany, mentre que políticament es declarava “republicà federalista de bona fe”, i religiosament havia esdevingut…
Joaquim Maurín i Julià
© Fototeca.cat
Història
Política
Dirigent polític marxista.
Estudià magisteri a Lleida, on exercí i on s’inicià com a militant de la CNT El 1919 fundà, amb Pere Bonet i Víctor Colomer, el setmanari probolxevic Lucha Social Fou secretari de la Federació Provincial dels Sindicats de Lleida 1920, i en nom d’aquesta formà part, el 1921, del comitè regional de la Confederació Regional del Treball de Catalunya i assistí al ple de la CNT de l’abril del 1921, que el nomenà, juntament amb Nin, Ibáñez, Arlandís i Leval, delegat al congrés constitutiu de l’ISR a Moscou Conegué, a París, Pierre Monatte i La Vie Ouvrière , i el sindicalisme revolucionari…
Àngel Pestaña Núñez
© Fototeca.cat
Història
Política
Dirigent anarcosindicalista.
Fill de miner, treballà de jove com a peó a mines de Biscaia El 1905 anà a França i a Algèria Des d’aquí començà a collaborar a Tierra y Libertad de Barcelona, on arribà per l’agost del 1914 Aviat destacà com orador de l’Ateneu Sindicalista i com a organitzador sindical S'alineà amb els anarquistes purs i ingressà en el grup editor de Tierra y Libertad Participà en el Congrés Internacional de la Pau Ferrol 1915, d’on sorgiren els primers intents reorganitzadors de la CNT a nivell espanyol, i intervingué en la preparació de la vaga revolucionària d’agost del 1917 Des del 1915 collaborà també…
Josep Anselm Clavé i Camps
Literatura catalana
Música
Política
Músic, poeta i polític.
Fill d’un menestral fuster que s’arruïnà, a disset anys es guanyava la vida cantant per cafès i tavernes acompanyant-se amb la guitarra Milità de molt jove al partit republicà d’Abdó Terrades i collaborà en els intents icarians dirigits pel seu amic Narcís Monturiol El 1843 prengué part en la revolta centralista contra el general Espartero, i el 1845 fou reclòs a la Ciutadella de Barcelona Projectà de sostreure els obrers de l’ambient miserable de les tavernes on se solien reunir i d’unir-los en societats corals, i adquirí nocions de violí, de flauta i de teoria musical i compongué melodies,…