Resultats de la cerca

Fou primer cònsol 260 aC a causa de l’empresonament de Cneu Corneli Escipió Organitzà la flota i aconseguí la primera victòria naval davant les illes Miles sobre la poderosa flota cartaginesa

Nacionalista, organitzà la revista patriòtica The Nation 1842 suprimit el setmanari 1848, aconseguí de publicar-lo novament, però en limità l’acció a la consecució de la reforma agrària El 1852 fou elegit membre del parlament per New Ross i intentà, sense èxit, de formar una oposició forta Emigrà a Austràlia 1855, on fou nomenat ministre d’agricultura i, a l’estat de Victòria, primer ministre 1871-72 i speaker del parlament 1877 L’any 1880 es retirà de la política

Fou cap del govern d’El Salvador 1851 i president 1852 Seguí una política d’amistat amb Guatemala, i es recolzà en els conservadors d’ambdós estats El 1871 fou enderrocat pel general Santiago González

Lluità durant la Primera Guerra Mundial a Verdun, i fou fet presoner pels alemanys De retorn a França, fundà l’Association Républicaine des Anciens Combattants, de la qual fou vicepresident 1932 S'afilià al partit comunista 1921, del qual fou secretari del buró polític des del 1931 fins al 1964 Partidari del front popular, formà part del comitè executiu de la Komintern a partir del setè congrés agost del 1935 Fou vicepresident de la cambra de diputats 1936-40 Després d’haver dirigit l’organització de resistència 1941-44, fou vicepresident de l’Assemblea Nacional 1946-48 i president del grup…

El 1868 imprimí clandestinament les proclames de la Junta Revolucionaria de Madrid Durant el regnat d’Amadeu I organitzà les “Partidas de la Porra”, organització repressiva Fundà el diari “El Heraldo de Madrid”

Cap del partit liberal a partir del 1930, presidí el govern el 1933 Fou assassinat per un estudiant nazi

Jacobí convençut, la seva màxima preocupació fou d’aconseguir la democratització interna i l’eficàcia militar de l’exèrcit Juntament amb Fouché reprimí la insurrecció reialista de Lió març del 1793 Actuà contra Robespierre juliol del 1794 Durant el Directori fou diputat del Consell dels Cinc-cents, a la fi de l’estiu del 1799 substituí Bernadotte en el ministeri de la guerra Després del cop d'estat del 18 de brumari es retirà de la política

Panafricanista, escriví The Suppression of the African Slave-Trade to America 1896 El 1905 fundà el moviment Niagara, que el 1910 esdevingué la National Association for the Advancement of Colored People creà també l’òrgan d’aquesta, Crisis 1910-33, i aconseguí una àmplia influència entre els intellectuals negres nord-americans Prengué part molt activa en els primers congressos panafricans 1900, 1919, 1921, 1923 i 1927 Durant la Segona Guerra Mundial es passà al marxisme, i el 1945, juntament amb Nkruma, copresidí un nou congrés panafricà Publicà The World and Africa 1947 i In…

Fou preceptor del duc Felip d’Orleans, que, en encarregar-se de la regència de Lluís XV, el nomenà primer ministre 1715-23 Orientà França cap a l’amistat amb Anglaterra i els Països Baixos i l’Imperi formant la Quàdruple Aliança 1718, a fi de frenar les pretensions expansives de Felip V a Itàlia França envaí Espanya després de descobrir Dubois la conspiració de Cellamare Morí durant les negociacions de pau a Cambrai

Fou secretari del comitè central del partit comunista eslovac 1962-68 i primer secretari del txecoslovac 1968 Intentà un “socialisme més humà” mitjançant la liberalització del règim i una major independència política i econòmica respecte a l’URSS primavera de Praga La crisi esdevinguda dins el partit afavorí la intervenció de l’exèrcit del Pacte de Varsòvia, i fou destituït 1969 Posteriorment, hom el nomenà ambaixador a Turquia 1969-70, abans d’ésser expulsat del partit comunista i rebaixat a inspector forestal de Bratislava 1970 Reaparegué públicament vers la fi dels anys…