Resultats de la cerca

Ingressà al partit socialista el 1945 Membre de la cambra dels diputats en 1948-82, succeí Nenni a la secretaria del partit 1964-66 i en fou secretari general del 1972 al 1976, fins a ésser substituït per Bettino Craxi El 1983 fou nomenat senador

Partidari de la causa macedònia, negocià la pau entre Filip i Atenes després de Queronea A la mort d’Alexandre, fou un dels qui condemnaren Demòstenes Acusat de voler lliurar la ciutat a Antígon, fou mort, juntament amb el seu fill, per Cassandre

Ministre d’afers estrangers 1862-63, ocupà alts càrrecs entre el 1868 i el 1878 i sostingué una política expansionista i de reivindicacions territorials, sobretot a Tessàlia al Congrés de Berlín es mostrà radicalment nacionalista 1878 Primer ministre 1885-86, 1890-92 i 1895-97, provocà la guerra grecoturca a causa de Creta 1896-97 La derrota grega l’obligà a dimitir, però tornà a ocupar la presidència en 1902-03 i en 1904-05 Morí assassinat

Gaudí de la confiança de Felip V de Castella fou virrei de Sicília el 1701 i ambaixador a Roma el 1709 El 1712 fou nomenat inquisidor general en plena puixança del partit regalista, que dirigien la princesa d’Orsini i Melchor de Macanaz, del qual fou enemic declarat La princesa aconseguí que fos nomenat ambaixador prop de Lluís XIV però Del Giudice ja havia iniciat aleshores un procés contra Macanaz, el qual condemnà de França estant 1714 Felip V el destituí com a inquisidor i demanà a Roma la reforma del Sant Ofici Però l’arribada d’Isabel Farnese i de l’influent Giulio Alberoni, favorables…

Participà en la revolta del 1929 contra el president Gómez i s’exilià a París fins el 1935 Fou ministre de guerra i marina i de defensa amb els presidents Betancourt i Gallegos 1945-48, el qual féu caure en el cop d’estat del 1948 President interí de Veneçuela, organitzà una forta repressió contra els demòcrates, però fou segrestat i assassinat per agents del coronel Pérez Jiménez

Quan el 1458 fou elegit abat de Poblet, era abat comendatari de Sant Salvador de Breda i ja havia acomplert diverses missions diplomàtiques a Itàlia per encàrrec d’Alfons el Magnànim Des del 1460 actuà intensament al servei de Joan II i de la generalitat ambaixada reivindicativa a Joan II arran de l’empresonament de Carles de Viana, negociacions de Vilafranca del Penedès, etc, però en produir-se el trencament entre el rei i la generalitat 1462 seguí la causa del monarca, mentre que la comunitat de Poblet es mantenia fidel a aquella La divisió entre el cenobi i el seu abat durà fins que Joan…

Dirigí la primera rebellió contra Espanya 1811 Més tard intervingué en la proclamació de la independència de l’Amèrica Central 1821 L’any 1823 presidí l’assemblea general constituent de les Províncies Unides de l’Amèrica Central Es retirà de la política després de fundar el bisbat de San Salvador 1825, del qual fou el primer titular

Fou agregat militar a Washington, representant portuguès a l’OTAN i director general d’aviació civil 1957 Fou candidat d’oposició a les eleccions presidencials del 1958 Perseguit per Salazar, s’exilià i fou dirigent del Directori Revolucionari Ibèric d’Alliberament creat l’any 1959 i que actuà, sobretot, a Portugal a partir de la rebellió de Galvão des del vaixell “Santa Maria” Fou assassinat prop de la frontera hispanoportuguesa per agents de la policia política salazarista

Participà en la Revolució del 1830, i s’exilià a Bèlgica 1836-40 Republicà d’extrema esquerra, sostingué la Primera Internacional i fundà la publicació Le Réveil 1868 participà en la Revolució del 1848, després de la qual s’hagué d’exiliar Durant la Comuna, fou membre de les comissions de relacions exteriors, executiva i de guerra, del Comitè de Salvació Pública i delegat civil a la guerra Fou mort per les tropes de Thiers en una barricada del carrer de Voltaire

Fou professor de politicologia a la Universitat de Colúmbia El 1890 ingressà al partit laborista, i aviat n'esdevingué el líder i ideòleg, i li donà una orientació de tipus marxista El 1905, amb Debs i Haywood, fundà la IWW Industrial Workers of the World A partir del 1892 edità el diari The People , d’ideologia socialista És autor, entre altres obres, de Socialist Reconstruction of Society 1905