Resultats de la cerca
Es mostren 4340 resultats
Francesc Delcós
Història
Política
Dret
Notari i polític, dirigent del partit radical socialista.
Conseller de Perpinyà 1906, fomentà les cooperatives agrícoles i la construcció de cases barates Diputat 1936-61, es distingí durant la Resistència i fou deportat Després de la guerra esdevingué sotssecretari d’estat de comerç i d’indústria President de la Fédération Française des Stations Uvales et des Jus de Fruits des de la seva creació 1936, ha impulsat la fabricació de sucs de fruita al país
Llorenç Delcasso
Història
Política
Membre de la Convenció i del Consell dels Cinc-cents com a diputat dels Pirineus Orientals.
Havia estat rector de Montlluís Pel maig del 1794 s’adreçà al Comitè de Salvació Pública demanant l’annexió de Catalunya coincidint amb una memòria del general Dugommier en el mateix sentit, cosa que creia factible per l’antagonisme entre catalans i castellans recomanava d’afalagar-los utilitzant el català i amb el record de les lluites dels avantpassats per la llibertat
Théophile Delcassé
Història
Política
Polític francès.
Fou ministre de colònies 1893-95 i d’afers estrangers 1898 La seva política tendí a l’aïllament d’Alemanya, i així afavorí la Triple Entesa Fou ministre de marina 1911-13 i ambaixador a Peterburg 1913-14 Novament nomenat ministre d’afers estrangers 1914-15, hagué de dimitir a causa del fracàs de la seva política búlgara
Rudolf von Delbrück
Història
Política
Polític alemany.
Ministre de comerç de Prússia 1848, s’esforçà en la reunió comercial i política d’Alemanya a través del Zollverein Fou president de la cancelleria de la confederació nord-alemanya i, més tard, del Reich 1871 En desacord amb la política proteccionista de Bismarck, dimití com a canceller 1876 i com a diputat 1879
Hans Delbrück
Historiografia
Política
Historiador i polític alemany.
Ensenyà a la Universitat de Berlín 1881-1919 Diputat al Landstag prussià i al Reichstag alemany 1884, es declarà partidari de l’absolutisme monàrquic i eclesiàstic i sostingué que la història havia reservat per a Alemanya la missió de gran potència Criticà la política interior imperial, però es mostrà moderat durant la Primera Guerra Mundial Escriví Geschichte der Kriegskunst ‘Història de l’art militar’, 1901-06 i Weltgeschichte ‘Història Universal’, 1923-28
Thomas Dehler
Història
Política
Polític alemany.
S'oposà al nacionalsocialisme i fou empresonat 1938-44 Fou president del partit demòcrata de Baviera 1946-56, ministre de justícia 1949-53, president nacional del seu partit 1953-57 i vicepresident del Bundestag 1960-67
Léon Degrelle
Història
Política
Polític belga.
Fou cofundador i dirigent del moviment rexista des del 1935 i collaborà amb els alemanys des del 1940, quan ja havia perdut el seu prestigi polític Organitzà la Legió Valona, que combaté contra l’URSS i perseguí els resistents Condemnat a mort en rebellia el 1945, es refugià a Espanya, on obtingué la nacionalitat espanyola i on es mantingué vinculat a cercles neonazis i ultradretans
Santos Degollado
Història
Militar
Política
Militar i polític mexicà.
Partidari del federalisme i del liberalisme, s’oposà al general López de Santa Anna i fou desterrat 1853 Participà en la revolució d’Ayutla 1855, fou diputat el 1856 i governador de Jalisco el 1857 Sostingué Juárez contra els conservadors i fou nomenat ministre de guerra i marina 1858 Fou destituït i processat en intentar un compromís per separat amb els rebels Això no obstant, lluità contra els conservadors de Márquez, però fou capturat i executat
Rafael Degollada
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític liberal.
Milità en el progressisme i fou membre de la Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona del 1835 Intervingué en les bullangues del 1836 i el 1837, i fou desterrat de primer a les Canàries i després a Cuba Explicà els seus avatars a Memoria en defensa de su honor ultrajado Marsella 1839 De retorn a Barcelona, fou nomenat regidor de l’ajuntament El 1843, elegit president de la Junta Suprema de Govern de la província de Barcelona, dirigí el moviment centralista que derrocà la regència d’Espartero Vençuda la revolta, s’establí novembre del 1843 a França, retornà a Barcelona i fou elegit…
Alcide De Gasperi
Història
Política
Polític italià.
Com que la seva regió natal era austríaca, el 1911 fou elegit membre del parlament austríac, on defensà els decrets de la minoria italiana Esdevinguda italiana després de la reorganització territorial del 1918, fundà el partit popular cristià 1921 i en fou elegit secretari 1924 Des del 1921 era també membre del parlament italià Tornà a la política activa amb la democràcia cristiana a la caiguda de Mussolini i fou president del consell de ministres del desembre de 1945 al juliol de 1953 Durant la seva presidència un referèndum decidí la proclamació de la República 1946 Anticomunista i…