Resultats de la cerca
Es mostren 250 resultats
Partito Democratico della Sinistra
Política
Partit polític italià creat el 1991 durant el congrés de Rímini com a successor del Partito Comunista Italiano
.
L’acusada minva del suport electoral al PCI d’ençà de la fi de la dècada del 1970 i, també, la de militants, i la crisi dels règims comunistes dels anys 1980 menaren el seu secretari general, Achille Occhetto, a decantar el partit vers la socialdemocràcia i la fundació del nou partit Principal partit dins la coalició d’esquerra els Progressistes en les eleccions del març del 1994, els fluixos resultats aconseguits en aquesta convocatòria i en les europees del juny del mateix any contribuïren a la dimissió d’Occhetto, el qual fou substituït per Massimo d’Alema Al començament del 1995 nasqué la…
eurocomunisme
©
Política
Nom amb què hom designa el corrent sorgit a mitjan dècada dels setanta en els partits comunistes de l’Europa mediterrània (italià, francès, català i espanyol).
Partint de les teories de Togliatti i Gramsci, defensà una nova estratègia adaptada al capitalisme avançat, on el predomini de la classe mitjana assalariada no permetia aplicar els esquemes clàssics del marxisme de la lluita de classes i la presa revolucionària del poder Hi influí també el rebuig de part de l’esquerra occidental al caràcter dictatorial de l’estalinisme i a les intervencions de l’URSS a Hongria 1956 i Txecoslovàquia 1968 L’eurocomunisme renunciava, així, a la dictadura del proletariat, acceptava el pluralisme democràtic, el pacte amb altres forces progressistes compromesso…
L’Ulivo
Política
Coalició de partits de centreesquerra italians que es presentà per primera vegada a les eleccions legislatives d’Itàlia el 21 d’abril de 1996.
La coalició era formada pel partit Comunisti Italiani, Democratici di Sinistra , I Democratici, Partito Popolare Italiano, Rinnovamento Italiano, Socialisti Democratici Italiani, Unione Democratica per l’Europa i Verdi Resultà vencedora en les eleccions al parlament italià del 1996, després d’enfrontar-se a la coalició opositora de centredreta, Polo delle Libertà, liderada per Silvio Berlusconi Des del 1996 se succeïren tres governs de L’Ulivo primer el de Romano Prodi 1996-98, seguit del que encapçalà Massimo D'Alema 1998-2000, que fou substituït per Giuliano Amato La inestabilitat…
David Maria Sassoli
Política
Polític italià.
Graduat en ciències polítiques per la Universitat de Florència Periodista, des del 1992 s’especialitzà en noticiaris televisius, i el 1999 començà a treballar als telenotícies de la RAI, on des del 2007 ocupà càrrecs en informatius Afiliat al Partito Democratico PD, el 2009 fou elegit diputat al Parlament Europeu i, dins del Partit Socialista Europeu , fou portaveu del PD durant la legislatura 2009-14 Reelegit el 2014, fou vicepresident de la cambra europea El 3 de juliol de 2019 fou elegit president del Parlament Europeu en successió d’ Antonio Tajani , després d’un acord entre els estats…
Antonio Cassese
Política
Jurista italià.
Estudià a l’Universitat de Pisa i fou professor a aquesta universitat, així com a la de Florència, al All Souls College d’Oxford i a l’Institut Universitari Europeu Especialitzat en dret internacional dels drets humans i en dret pernal internacional, fou el primer president del Tribunal Penal Internacional per l’antiga Iugoslavia i el primer president del Tribunal Especial per al Líban Fundà revistes acadèmiques com European Journal of International Law i Journal of International Criminal Justice Fou guardonat amb doctorats honoris causa per les universitats Erasmus de Rotterdam, París X i…
Alessandro Pertini
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític italià.
El 1918 s’afilià al partit socialista Antifeixista destacat, fou empresonat 1926 i 1928-35, expulsat del país 1926-28 i confinat en un camp de treball 1935-43, pel règim de BMussolini L’any 1943 es convertí en membre del consell executiu del seu partit, i, més tard, de l’Assemblea Constituent italiana 1946 Diputat des del 1948, president de la cambra dels diputats 1968-76, el 1978 fou elegit president de la república, càrrec que exercí fins el 1985 amb gran autoritat i independència i envoltat d’una extraordinària popularitat Fou senador vitalici
Arnaldo Forlani
Política
Polític italià.
Diputat democratacristià d’ençà del 1958, fou secretari polític del seu partit 1969-73 i ocupà diversos ministeris d’Inversions de l’Estat 1969-70, de Defensa 1974-76 i d’Afers Estrangers 1976-79 L’any 1980 fou nomenat primer ministre, però dimití 1981 arran de l’escàndol de la lògia francmaçònica P-2 Nomenat vice-primer ministre en el govern de coalició presidit per Bettino Craxi 1983, l’any 1986 fou elegit president del seu partit
Luigi Carlo Farini
Història
Política
Polític italià.
Participà en la revolta del 1831 i, més tard, fou desterrat dels Estats Pontificis 1843 Amnistiat per Pius IX 1847, hi retornà, i fou nomenat secretari general del ministeri d’estat 1848 En dimitir el govern 1849, fou exiliat a Torí, on collaborà amb Cavour, dirigí “Il Risorgimento”, fou ministre d’educació 1851-52 i de l’interior 1860-61, comissari a Mòdena 1859 i primer ministre 1862-63 Escriví en els diaris oficials La seva obra principal és Lo Stato Romano dal 1815 al 1850 1850
Enrico De Nicola
Història
Política
Polític italià.
Advocat, fou elegit diputat pel partit liberal els anys 1909, 1913, 1919 i 1921 Presidí la cambra de diputats 1920-23 Es declarà contrari al feixisme i boicotejà les sessions de la cambra El 1946 fou elegit president provisional de la república italiana, fins el 1948, que fou nomenat senador vitalici, i ocupà altres càrrecs president del senat 1951-52 i de la cort constitucional 1956-58
Aldo Moro
Història
Política
Polític italià.
Catedràtic de dret penal, escriví múltiples obres i articles jurídics i polítics Diputat democratacristià per Bari des del 1946, ocupà diversos càrrecs ministerials des del 1955 Secretari general de la democràcia cristiana 1959, primer ministre 1963-68 i 1974-76 i president del partit democratacristià 1976-78, pertangué al sector esquerrà moderat del partit i propugnà l' apertura a sinistra L’any 1978 fou segrestat i assassinat per l’organització d’extrema esquerra Brigate Rosse
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina