Resultats de la cerca

Doctor en dret per la Universitat de Lovaina 1960, fou membre del Tribunal d’Apellacions Afiliat al Partit Socialcristià CVP, en 1972-79 en fou president Formà part de l’equip de Leo Tindemans  per a les relacions amb la CEE 1968-71 i fou diputat en 1974-79 Fou primer ministre en els diversos governs de coalició encapçalats pels democratacristians entre el 1979 i el 1992, i senador des d’aquest any fins al 1994 Tot i que en la seva joventut organitzà manifestacions pels drets dels flamencs, com a cap de govern la seva política se centrà a evitar la disgregació de l’Estat, objectiu que…

Secretari general de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya CCOO-CONC del 1972 al 1995, any en què fou substituït per Joan Coscubiela Autor de l’assaig Qüestió salarial i nova cultura 1987 i de l’autobiografia Cuando hice las maletas 1997 En les eleccions del 1999 fou elegit diputat al Parlament en les llistes d’Iniciativa Amb la fi de la legislatura, el 2003 abandonà el seu escó i deixà la política activa

El 1978 s’integrà al Partit Obrer Unificat de Polònia POUP i fou ministre de joventut 1984 i d’esports 1989 sota la presidència de Jaruzelski El 1990 transformà la direcció del POUP en l’Aliança de l’Esquerra Democràtica, de filiació socialdemòcrata, que fou la formació més votada en les eleccions generals del 1993 El 1995 guanyà les eleccions presidencials i succeí Lech Wałęsa 1996 com a president de la república, càrrec en què fou reelegit l’any 2000 i des del qual impulsà el procés d’integració de Polònia en les estructures polítiques i econòmiques de l’Europa occidental Al novembre del…

Fou ambaixador a Washington fins que el 1987 tornà a Àustria per ocupar el càrrec de secretari general del ministre d’afers estrangers Membre del Partit Popular, al maig del 1992 es convertí en president federal en substitució de Kurt Waldheim —que decidí no tornar a presentar-se acusat d’activitats pronazis durant la Segona Guerra Mundial— en guanyar les eleccions enfront del socialdemòcrata Rudolf Streicher El 1998 fou reelegit per a un segon mandat, i morí un dia abans de finalitzar-lo El 1999 bloquejà l’entrada de l’ultradretà Partit de la Llibertat de Jörg Haider en el govern austríac…

 Graduat en dret i economia, en 1965-72 milità en el Moviment Obrer Cristià Flamenc ACW, fins que passà als socialcristians flamencs Fou responsable 1979-81 del primer gabinet del democratacristià Wilfried Martens El 1981 fou nomenat ministre d’afers socials i reformes institucionals, càrrec que ocupà fins el 1988, any que obtingué la cartera de comunicacions Al març del 1992 fou designat primer ministre de la coalició socialista-conservadora, en substitució de Martens, càrrec en el qual fou confirmat després de les eleccions anticipades del maig del 1995 Fou el principal impulsor de la…

Estudià a Lund ciències polítiques i s’afilià molt jove al Partit del Treball Collaborà amb el president del govern Tage Fritjof Erlander i presidí l’organització juvenil del partit Fou ministre d’Educació en el primer govern d’Olof Palme i vice-primer ministre i, després de les eleccions de la tardor del 1985, ministre de Medi Ambient Després de l’assassinat de Palme febrer del 1986 fou considerat pel partit el candidat més idoni per substituir-lo tant a la presidència del govern com a la direcció de la socialdemocràcia Seguí a partir d’aleshores les directrius de Palme, particularment pel…

Estudià dret a la Universitat de Mont-real, ciències polítiques i econòmiques a la d’Oxford i dret d’empresa a la de Harvard Fou diputat a l’Assemblea Nacional 1966-1976, ministre de finances 1970 i d’afers intergovernamentals 1971-72, i líder del Partit Liberal del Quebec PLQ entre el 1970 i el 1977 El 1970 es convertí en el primer ministre més jove de la història del Quebec En les eleccions del 1976 fou derrotat pel Partit Quebequès, formació amb plantejaments menys moderats que el PLQ amb relació al fet nacional quebequès, i s’allunyà provisionalment de la política per exercir la docència…

Secretari polític del Partit Moderat des del 1973, en fou president del 1986 al 1999 Cap de l’oposició, fou primer ministre a guanyar els conservadors les eleccions del 1990 Des d’aquest càrrec, negocià l’entrada de Suècia a la Unió Europea Derrotat pels socialdemòcrates en les eleccions legislatives del 1994, del 1996 al 1997 fou representant de la UE al conflicte de Bòsnia-Hercegovina i el 1999 fou nomenat enviat especial del secretari general de l’ONU als Balcans Forma part del consell assessor del Center for European Reform Londres i de l’Institut Aspen d’Itàlia Consultor sobre afers…

Filla de Josep Barberà Armelles 1915-1993, destacat periodista molt vinculat al règim franquista a València Llicenciada en economia i periodisme, fou diputada al Parlament valencià del 1984 al 1991 pel PP El 1991 fou elegida alcaldessa de València Reelegida el 1995, el 1999, el 2003, el 2007 i el 2011, fou presidenta també de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies FEMP fins el 2003, quan cedí la presidència al socialista Francisco Vázquez, i n’ocupà el càrrec de vicepresidenta Els seus vint-i-quatre anys de mandat estigueren marcats per una personalitat estrident, identificada amb…

Doctorat en medicina 1961 i llicenciat en periodisme 1968, s’inclinà per l’exercici d’aquesta darrera professió Membre de l’ Opus Dei  des del 1956, els anys seixanta en fou cap a Barcelona, i del 1974 al 1977 delegat de comunicació de l’organització a Roma, on fou també corresponsal del diari ABC al Vaticà, i nomenat 1983 president de l’Associació de la Premsa Estrangera a Itàlia El 1984 fou cridat pel Vaticà per modernitzar-ne la política informativa Passà a encarregar-se de la direcció de la Sala de Premsa de la Santa Seu, càrrec homologable al de portaveu d’estat i que ocupà fins al…