Resultats de la cerca

Enginyer industrial i empresari del sector informàtic, milità en grups cristians progressistes abans d’incorporar-se al Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE Fundador i president de l’empresa Telesincro, SA —pionera en el sector informàtic a l’Estat espanyol—, degà del Collegi d’Enginyers Industrials de Catalunya i president d’Olivetti España, entre altres càrrecs Alcalde de Mataró 1979-82, fou nomenat director general d’electrònica i informàtica del ministeri d’indústria, i ministre d’indústria i energia 1985-86 El 1989 fou nomenat Conseller Responsable de la Comissió Europea de l’…

Duc de Lauderdale Representant dels covenanters a Anglaterra, negocià amb Carles I el reconeixement del presbiterianisme Adherit al partit reialista, fou fet presoner 1651-60 a la batalla de Worcester Des del 1663 tingué un paper important en els afers escocesos nomenat secretari d’estat per a Escòcia 1669, hi restablí el poder reial i derrotà els covenanters 1679

Fou un dels principals representants de la reacció tradicional contra la Revolució Francesa, la qual combaté intellectualment i pràcticament Lliurat a l’apologia de la teocràcia pontifícia, fou un dels inspiradors de l’ultramuntanisme del s XIX Al racionalisme del s XVIII oposà el sentit comú i la fe Segons ell, el pecat original ha deixat l’home en una situació d’insuperable impotència per a conèixer per si mateix la veritat i el bé social Així, l’home s’ha de sotmetre a l’autoritat de Déu, representada legítimament només pel papa i els monarques És autor de Considérations sur…

Estudià dret a València i a Madrid Liberal, participà en la revolució del 1868 Fou diputat a corts 1873, 1879, 1881 i 1886, alcalde d’Alacant i ministre d’estat 1873 i de governació 1873 durant la Primera República Fundà, a Alacant, el Centre d’Artesans 1867 i la Caixa Especial d’Estalvis 1877 Creà els periòdics “El Derecho y el Deber” i “La República Española”, i dirigí, a Madrid, “El Globo” 1866 És autor d’obres jurídiques, com Comentarios del derecho mercantil 1865 i El contrato de cambio 1867

Ambaixador a Anglaterra 1932, durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39 representà l’URSS al Comitè de No-Intervenció Fou viceministre d’afers estrangers 1949 Membre de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS, escriví nombrosos treballs d’història moderna

Ensenyà filosofia i lògica a les universitats de Iaşi i Bucarest El 1865 fundà a Iaşi la societat literària Junimea ‘Jovent’ i la revista “Convorbiri Literare” ‘Converses literàries’ Fou diputat i primer ministre La seva obra Discursuri parlamentare ‘Discursos parlamentaris’, 1897-1915 el mostra com un gran orador polític

Membre del cos legislatiu 1811, manifestà la seva oposició a Napoleó Durant la primera restauració fou membre de la cambra de diputats Conseller d’estat 1816, fou de nou diputat 1818 fins a la seva mort Influït de primer pels ideòlegs, el seu caràcter retret l’inclinà vers una anàlisi introspectiva del jo a través de l’experiència de l’esforç Situà el nucli del jo en l’acció de la voluntat, abandonà l’empirisme i el sensualisme i fou l’iniciador de la reacció espiritualista que marcà la filosofia francesa del començament del segle XIX D’entre les seves obres cal citar Nouveaux…

Vida i obra Fill del regent la cancelleria Joan Mai i d’Elisabet de Sa Rovira o Rovira, net del també regent la cancelleria Joan Mai i besnet de Ramon Mai, mestre de medicina a Tremp Dos germans seus, Climent i Joan, foren, respectivament, abats de Ripoll i de Sant Benet de Bages Fou doctor en drets Regent la cancelleria de Sardenya 1512-17, ho fou després 1519-33 del Consell d’Aragó El 1528 fou nomenat ambaixador a Roma prop del papa Climent VII, i preparà la solemne coronació de Carles per part del papa, a Bolonya El 1533 fou ascendit a vicecanceller de la corona catalanoaragonesa, càrrec…

Fou president de la Joventut Republicana local i del Centre Obrer Instructiu de la Unió Republicana Per l’abril del 1931 proclamà la República a Cervera Havent ingressat a l’Esquerra, fou elegit diputat al Parlament de Catalunya per Lleida novembre del 1932 Formà part de les comissions parlamentàries d’obres públiques, peticions i justícia i dret Exiliat a França desembre del 1938, retornà a Catalunya el 1948

Nebot de Pere de Magarola i Fontanet Ciutadà honrat de Barcelona 1613, fou regent del consell d’Aragó, a Madrid Desaconsellà el comte duc d’Olivares de forçar els catalans a secundar els seus projectes En esclatar la guerra dels Segadors 1640 continuava en el càrrec, però Olivares li ocultava moltes informacions per por que les transmetés a les autoritats catalanes El 1643 rebé privilegi de noblesa