Resultats de la cerca
Es mostren 4340 resultats
Ramiro de Maeztu

Ramiro de Maeztu
© Fototeca.cat
Història
Política
Teoritzador polític, assagista i diplomàtic.
Durant la Primera Guerra Mundial fou corresponsal al front aliat Fou ambaixador a l’Argentina 1928 Atret de jove per la ideologia anarquista, evolucionà més tard cap a la dreta a La crisis del humanismo 1919 propugnà un retorn als valors catòlics i tradicionals, davant la crisi del concepte d’autoritat de la societat contemporània Escriví Hacia otra España 1899, Defensa de la hispanidad 1934 i assaigs literaris Don Quijote, Don Juan y la Celestina 1926 i La brevedad de la vida en la poesía lírica española 1935 Morí afusellat
Josep Maestre i Pérez
Història
Política
Polític.
Estudià medicina, i treballà en negocis de mineria a Cartagena Afiliat al partit conservador, fou ministre de foment 1921-22, diputat a les corts i governador del Banco de España
Josep Maestre i Laborde-Boix
Història
Política
Polític.
Germà de Francesc Estudià dret a València Afiliat al partit conservador, fou alcalde de València els anys 1907-09 durant el seu exercici se celebrà l’Exposició Regional Valenciana i 1930-31 Cessà amb l’adveniment de la Segona República, i es retirà
Francesc Maestre i Laborde-Boix
Història
Política
Polític.
Comte de Salvatierra Afiliat al partit conservador, fou alcalde de València 1903-04 i 1913-15, on es concità l’odi dels dirigents anarquistes, que l’assassinaren, juntament amb la seva cunyada, la marquesa de Tejares
James Madison

James Madison
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític nord-americà.
Membre de la convenció constitucional de Virgínia, promogué la convenció de Filadèlfia 1787, on dirigí la redacció de la constitució Diputat 1789-99, fou, amb Jefferson, un dels fundadors del partit republicà Elegit president 1809-17, declarà la guerra a la Gran Bretanya 1812-15
Francisco Ignacio Madero
Història
Política
Polític mexicà.
Oposat a la dictadura de Porfirio Díaz, fundà el Partido Nacional Antirreeleccionista, que decidí la insurrecció armada el 1910 Després del triomf de la revolució, fou elegit president novembre del 1911, i s’enfrontà a Zapata i Orozco Traït per Victoriano Huerta, fou assassinat
Salvador de Madariaga y Rojo
Salvador de Madariaga
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Fou professor de literatura castellana a Oxford 1928-31, membre de la Societat de Nacions, ministre d’instrucció pública i de justícia 1934 i ambaixador a Washington i a París Liberal, evità comprometre's amb qualsevol dels dos bàndols de la Guerra Civil Espanyola, i el 1936 s’installà a la Gran Bretanya Fou professor a Mèxic Conreador de la poesia Rosa de cieno y ceniza , 1942, la novella i la narració, són més interessants els seus assaigs, força difosos i sovint discutits Guía del lector del Quijote, 1926 Ingleses, franceses y españoles, 1928, i les seves biografies Vida del muy…
Harold Macmillan
Disseny i arts gràfiques
Edició
Història
Política
Polític i editor anglès.
Director de l’editorial Macmillan, fou ministre plenipotenciari anglès al nord d’Àfrica Diputat conservador 1924, partidari d’una política exterior enèrgica, s’oposà a Chamberlain Ministre de Defensa 1954, d’afers estrangers 1955 i canceller de l' exchequer 1955-57, el 1957 succeí Eden com a primer ministre Partidari de la integració britànica a la Comunitat Econòmica Europea, l’afer Profumo l’obligà a dimitir 1963 Publicà, entre el 1966 i el 1973, una autobiografia en sis volums
Francisco Macías Nguema
Història
Política
Polític guineà.
Funcionari colonial des del 1944, fou vicepresident del govern autònom 1964-68 i president de la República 1968-79 Amb poders dictatorials, el 1972 es féu proclamar president vitalici i perseguí tota oposició política i tribal Guinea Equatorial Enderrocat per un nebot seu, el coronel Teodoro Obiang Nguema, que li succeí com a cap d’un govern militar, fou jutjat i afusellat
Francesc Macià i Llussà

Francesc Macià i Llussà
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític.
Carrera militar i activitat com a enginyer Inscrit al registre civil amb el nom de Josep-Francesc, era fill d’una família de les Borges Blanques que negociava en vi i oli Estudià a Vilanova fins a quinze anys, edat en què ingressà a l’acadèmia d’enginyers militars de Guadalajara Castella, d’on, com a tinent 1880, fou enviat primer a Madrid i després a Barcelona Inicià aleshores estudis d’enginyeria civil, interromputs pel seu ascens a capità 1882, arran del qual fou destinat a Sevilla i després a Lleida, on ocupà la comandància d’enginyers militars Ascendí fins a tinent coronel, i es casà amb…