Resultats de la cerca

Quart príncep de Campofiorito i gran d’Espanya Entrà al servei de Felip V i fou capità general de Biscaia i, més tard 1721-37, de València Residí al Real i hi creà una capella de música, dirigida per Francesco Corradini, amb la qual organitzà les primeres representacions d’òpera conegudes a València 1727 o 1728, que repetí en anys successius el 1731 en ocasió de l’estada a València del futur Carles III i que aviat hom representà per al públic al Corral de l’Olivera des del 1729

Participà en el cop d’estat del 1964, i fou ministre de la guerra en el govern del mariscal Castelo Branco Fou elegit president de la república en les eleccions del 1966, a les quals es presentà com a candidat únic, i assumí el càrrec l’any següent

Era frare franciscà i ministre general de l’orde 1633 quan fou elegit bisbe de Tortosa el 1639 Prengué possessió de la diòcesi el 1641 Fou un fervent partidari de Felip IV de Castella en la guerra dels Segadors, i el seu partidisme fou causa de divisió i malestar a la diòcesi El 1642, per celebrar la victòria contra el setge francès, que ell atribuí a un miracle, féu edificar el convent de la Puríssima Concepció de la Victòria El 1648 fou desterrat per les autoritats franceses del Principat a Morella Fou un promotor de l’estudi general de Tortosa És autor de tres volums sobre la Immaculada,…

Participà en la lluita per la independència Ministre de la guerra 1885 i posteriorment cap del govern, dirigí la guerra contra el Paraguai 1866-69

Príncep Pio i de San Gregorio, marquès de Castelo Rodrigo amb grandesa d’Espanya 1720, duc de Nocera i comte de Lumiares Lluità en la guerra de Successió a favor de Felip V i en caure Barcelona fou nomenat governador de Madrid 1714 i poc després capità general de Catalunya 1715-19 i 1720-22 Donà normes complementàries per a l’aplicació del decret de Nova Planta, impulsà la repressió antiaustriacista i restringí amb especial rigor l’ús d’armes al Principat, però d’altra banda impedí els abusos de l’exèrcit damunt la població civil Féu construir la Ciutadella de Barcelona i organitzà la defensa…

Llicenciada per la Universitat de Barcelona 1992, màster en economia internacional i desenvolupament econòmic per la Universitat de Yale 1996 i doctora en economia per la UB 1999, ha desenvolupat la seva carrera acadèmica a la Universitat de Barcelona, on ha estat professora ajudant 1993-95, titular interina 1995-2001 i professora titular 2001 del Departament de Teoria Econòmica Des del 2009 al 2017 fou degana de la Facultat d’Economia i Empresa i des del març del 2020 és catedràtica d’economia a la Universitat de Barcelona Els seus camps de recerca són la nova geografia econòmica i el comerç…

Llicenciat en dret 1962 i activista contra la dictadura salazarista en l’àmbit acadèmic, en caure el 1974 aquest règim fou un dels fundadors del Movimento de Esquerda Socialista, que abandonà el 1978 per ingressar al Partido Socialista PS, del qual esdevingué secretari general el 1989, càrrec que ocupà fins el 1991 Diputat a l’Assemblea els anys 1980-96 i alcalde de Lisboa en 1990-96, el 1996 fou escollit president de Portugal i reelegit el 2001 fins el 2006, que fou succeït per Aníbal Cavaco Silva

Sorgí al novembre del 1974 com una federació d’ Unió Democràtica de Catalunya —que se’n desvinculà el 1976—, els seguidors de Jordi Pujol i Soley Grup d’Acció al Servei de Catalunya, el Grup d’Independents de Miquel Roca i Junyent i el grup cristià Acció Obrera, els quals es fusionaren pel març del 1976 i convertiren CDC en un partit unificat, del qual J Pujol esdevingué secretari general Nacionalista, partidari d’un sistema federal a l’Estat espanyol i a Europa, fou membre de l’Assemblea de Catalunya i impulsor del Consell de Forces Polítiques adoptà inicialment un programa de centreesquerra…

Fou tipògraf, doctor en dret i catedràtic de literatura Escriví el recull poètic Folhas verdes 1860 Fou, juntament amb Antero de Quental, el teòric i capdavanter de l’escola de Coïmbra, de l’anomenada generació del 70, i intervingué en la polèmica Bom senso e bom gosto o Qüestió de Coïmbra , desencadenada pels prefacis dels seus poemes Visao dos tempos 1864 i Tempestades sonoras 1864 President del partit republicà, fou cap d’estat en implantar-se la república el 1910 i, novament, el 1915 Historiador de la literatura, crític i assagista, els seus treballs d’erudició es fonamentaren en el…

Fill d’un modest funcionari, estudià a Guilarça, a Càller i a Torí, on establí contactes amb els socialistes i, sota la influència de Labriola, consolidà les seves idees, en polèmica amb el pensament de Benedetto Croce Collaborà assíduament a “Il Grido del Popolo” i a “Avanti” dedicat ja al periodisme polític, fundà amb Togliatti i Tasca la revista “L’Ordine Nuovo” 1919, convertida en diari l’any 1921 alhora es convertia en el puntal teòric dels consells de fàbrica Consumada la ruptura del socialisme a Liorna 1921, Gramsci s’alineà amb la minoria comunista, i juntament amb Bordiga accedí a la…