Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
consell insular
Política
Cadascun dels òrgans de govern corresponents a les entitats administratives en què és dividida la comunitat autònoma de les Illes Balears.
Instituïts el 1978 com a òrgans de gestió local en substitució de les diputacions provincials i en vigor des del 1979, incorporaren noves competències amb l’aprovació, el 1983, de l’ Estatut d’Autonomia de les Illes Balears Els mecanismes de coordinació i control sobre els Consells són establerts pel Govern Balear, el qual, a més, dictamina i es reserva les prerrogatives d’interès general Amb una representació proporcional a la seva població, fins el 2007 els consells insulars foren integrats pels diputats elegits per al Parlament Balear Els càrrecs de president del govern i del…
llei
Política
Dret
Norma jurídica, de caràcter general i obligatori, dictada pels òrgans estatals o autonòmics als quals la Constitució i els estatuts d’autonomia atribueixen el poder legislatiu.
La llei constitueix la font més important del dret en la major part de les societats, i té per funció de regular la vida política, social i econòmica de la comunitat La facultat de legislar ha estat diversament atribuïda a una sola persona règims en què la sobirania nacional resideix en una sola persona, monarca o dictador o tot el poble a través dels representants democràticament designats règims parlamentaris en què la sobirania nacional resideix en el poble En el sistema parlamentari hom estableix un sistema jeràrquic de normes basat en una llei fonamental constitució on són definits els…
dret constitucional
Política
Dret
Dret constitucional
Conjunt de normes que constitueixen l’estat i en regulen els trets fonamentals.
En delimiten els elements constitutius població, territori i poder públic estatal i regulen l’organització i funcionament dels òrgans superiors forma de govern, les relacions generals excloses les penals, laborals i financeres i tributàries entre aquests òrgans i els ciutadans forma d’estat i la distribució territorial del poder estructura territorial de l’estat
tribunal constitucional
Política
Dret constitucional
Òrgan que exerceix el control de constitucionalitat de les normes amb rang de llei.
En els estats constitucionals que disposen d’aquesta jurisdicció, el Tribunal Constitucional és l’únic òrgan que pot declarar inconstitucional i nulla una norma aprovada pel legislador El control de constitucionalitat de la llei s’exerceix amb caràcter abstracte, a través de procediments de constitucionalitat específics impulsats per òrgans polítics govern, diputats de l’oposició o jutges a través de qüestions d’inconstitucionalitat i les seves decisions tenen un caràcter general El principal teòric de la jurisdicció constitucional, Hans Kelsen, qualificà la funció del Tribunal…
centralisme democràtic
Política
Principi que inspira l’organització dels partits comunistes, que en condiciona la cohesió política i ideològica i impedeix la formació de fraccions o de tendències internes.
En són trets fonamentals la discussió de la problemàtica del partit a tots els graus, en particular, a la base, després de la qual les decisions preses pels òrgans centrals de decisió han d’ésser aplicades, un cop establertes, sense possibilitat d’ésser posades en qüestió
grup parlamentari
Política
Sociologia
Agrupació permanent que reuneix els membres representats en una assemblea legislativa segons la formació a què pertanyen (partit polític, coalició, federació, agrupació d’electors, etc.) o també segons l’afinitat ideològica.
Els grups parlamentaris desenvolupen una important funció d’activació de la vida parlamentària intervenen en la convocatòria dels òrgans parlamentaris, presenten propostes de resolució, participen en els debats i en la designació dels components de nombrosos òrgans del Parlament i serveixen d’enllaç entre la cambra i els partits polítics Acompleixen també una funció ordenadora de l’activitat parlamentària a través de la Junta de portaveus de cada grup, la qual estableix els criteris per a dur-la a terme, decidir la comissió competent per a estudiar els projectes i…
presídium
Política
Dret
A la Unió Soviètica, organisme que exercia col·legiadament o per delegació els poders de la institució de la qual emanava.
El més important era el presídium del soviet suprem, que exercia de forma collegiada les funcions de cap d’estat Cos permanent, entre les sessions del soviet suprem tractava de les principals qüestions de l’administració de l’estat i controlava el treball dels òrgans subordinats Era elegit pels diputats de les dues cambres del soviet suprem i l’integraven el president, el primer vicepresident, quinze vicepresidents un per cada república federada, el secretari i vint-i-un vocals Del 1952 al 1966 el politburó tingué el nom de presídium del comitè central
URPE
Política
Sigla d’Union for Radical Political Economy, moviment nord-americà creat el 1968 per donar una alternativa d’esquerra a la ciència econòmica convencional en crisi.
La seva tasca crítica s’ha basat en la constatació dels fets que fan qüestionable l’economia acadèmica, com ara el creixent retard dels països endarrerits respecte als centrals o les estructures reals de poder i de marginació en el mode de producció capitalista, tot defensant la seva consideració des d’un punt de vista pluridisciplinari PSweezy en fou un dels inspiradors principals, seguit de tota una escola d’investigadors socials, principalment economistes, entre els quals el pensament marxista és important, bé que no exclusiu Els seus òrgans de difusió són, des del 1968, The…
Juan Andrade
Història
Periodisme
Política
Polític i periodista.
Militant de les Juventudes Socialistas, a l’abril del 1920 fou un dels promotors de l’escissió que donà lloc al Partido Comunista de España i dirigí els seus primers òrgans de premsa El rebuig de l’estalinisme el menà, a partir del 1930, a figurar en els rengles de l’Oposició Comunista Espanyola primer, i de l’Esquerra Comunista després membre de l’executiva del POUM i amic d’Andreu Nin, des del 1936 residí a Barcelona, on s’ocupà en tasques de propaganda, i sofrí la repressió contra el POUM posterior als fets de maig del 1937 Entre el 1939 i el 1978 romangué exiliat a París,…
Jesús María de Leizaola Sánchez
Literatura
Política
Polític i escriptor basc.
Llicenciat en dret per la Universitat de Valladolid, fou elegit 1931 diputat a Corts pel PNB i reelegit el 1933, any en què obtingué la plaça de secretari de la Diputació de Guipúscoa Fou conseller de Justícia i Cultura en el primer govern basc 1936, càrrec que continuà exercint a l’exili fins el 1960 que fou designat per a substituir el lehendakari Aguirre Cap a la darreria del 1979 retornà definitivament al País Basc i el 16 de desembre lliurà els poders del govern a l’exili En 198084 fou diputat del Parlament Basc per Biscaia Collaborà en diferents òrgans de premsa i fou autor…