Resultats de la cerca

Fundada el 1921, té una important influència en la política exterior dels EUA, i per extensió en el món Publica la revista Foreign Affairs i compta amb el programa d’estudis David Rockefeller, format per una seixentena d’investigadors i acadèmics, que estudien les relacions internacionals i participen en els debats públics sobre política internacional

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona Amplià estudis al King’s College de Londres i es graduà en història moderna a Cambridge Exercí la docència a la Universitat de Papua Nova Guinea, i el 1968 ingressà al cos diplomàtic de l’ONU, on fou cap dels serveis de documentació del secretariat general per a Europa i Amèrica 1987-92 Fou representant de les Nacions Unides en els processos de pau d’El Salvador i Nicaragua 1989-91, Guatemala 1990-92 i Timor des del 1999 Participà en missions diplomàtiques al Caucas 1992 i a Haití 1993 Director de la divisió d’afers polítics per a Àsia…

Llicenciada en dret a la Universidad Complutense de Madrid, posteriorment es doctorà a Barcelona, on entrà en contacte amb la política i ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya , formació que abandonà el 1979 Començà a treballar en el món jurídic com a secretària judicial, i amb l’arribada del Partido Socialista Obrero Español encapçalat per  Felipe González Márquez  al govern espanyol el 1982 s’incorporà a l’administració com a cap de gabinet del nou ministre de Justícia, Fernando Ledesma Tres anys després fou designada directora general de serveis del mateix ministeri L’any 1990…

Fou diputat conservador 1908, membre del gabinet 1921 i canceller de l’Exchequer en el govern de Bonar Law 1922, al qual succeí 1923 com a primer ministre 1923-24, 1924-29, 1935 Dimití el 1937, i fou nomenat par En economia fou partidari d’un proteccionisme que li valgué fortes oposicions políticament contemporitzà de primer amb el feixisme, i després prengué una actitud més dura Promogué diverses reformes politicoeconòmiques, sobretot la substitució del règim de lliure canvi per una preferència duanera amb els països del Commonwealth

El que ocupaven els consellers de la generalitat en el Parlament català era anomenat banc roig