Resultats de la cerca

Fou marquès del Bosc d’Ares 1883, gran d’Espanya 1897, cinquè comte de Casa Rojas i setè comte de Torrellano Advocat, milità a la dreta del partit conservador, que presidí a la província d’Alacant Fou diputat i senador Creà el sanatori de Busot i reuní una notable collecció bibliogràfica i artística

Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de Múrcia i exercí d’advocat a Palma Milità a la CEDA i fou regidor de l’Ajuntament de Palma durant la República i, finalment, acabà militant a Falange Com a escriptor, es dedicà sobretot al sainet —en publicà una quinzena—, gènere que renovà introduint nous personatges i situacions, tot en un ambient idealista de romanticisme melodramàtic Estrenà i publicà obres teatrals Nit de festa 1928, La cançó del mar 1935, Bosc endins 1936, Aigua de pluja 1951, Els comparses 1964 premi Ciutat de Palma 1963, i publicà les novelles L’altre camí 1959 premi…

Cursà formació professional i ciències polítiques a la Universitat Oberta de Catalunya Actiu en els medis culturals i dels mitjans de comunicació de la Vall d’Aran, és autor de la guia literària Era Val d’Aran 1995, de les narracions Era alendada deth bòsc 1997 i de la novella Presoèrs dera mar gelada 1999, premi Es Talúries 1998 i medalles Ville de Luchon 1998 i Stéphen Liégeard 1999 i ha estat guardonat en el certamen literari Mossèn Condó i Sambeat Collaborador en diversos mitjans de comunicació Segre , Descobrir Catalunya , TVE de Catalunya, etc és membre de diverses institucions i…

Estudià filosofia i lletres a Barcelona Destacat articulista en la premsa diària i en revistes El País , Diario de Mallorca , El Temps , ABC , del qual fou corresponsal a Londres en 1990-93, La Vanguardia , etc, en aquest vessant i com a assagista reivindica la tradició de pensament conservador amb el moderantisme com a fil conductor Autor versàtil, la seva trajectòria literària s’inicià amb el recull de proses i reflexions Bosc endins 1982, punt de partida d’una abundant producció assagística i memorialística que comprèn els dietaris Matèria obscura 1991, continuació evolutiva de l’anterior…

Fundador i director de l’empresa d’envasats Aranow Packaging Machinery 2003, també és membre fundador de la Fundació Privada d’Empresaris FemCAT 2004, que es dedica a elaborar propostes i a generar iniciatives per al desenvolupament econòmic i social de Catalunya Membre d’ Òmnium Cultural  des del 1996, entitat de la qual ha estat tresorer i vicepresident, el desembre del 2015 en fou elegit nou president Com a màxim dirigent d’Òmnium Cultural ha esdevingut, conjuntament amb el president de l’ Assemblea Nacional Catalana ,  Jordi Sànchez , el líder més visible de les organitzacions ciutadanes…

Escolapi, fou ordenat sacerdot el 1955 Manifestà aviat el seu desacord amb la jerarquia eclesiàstica i amb la pràctica religiosa tradicional, i assumí gradualment un compromís polític antifranquista, que el portà a la presó 1972 i 1974-75 Dugué a terme diverses accions pacífiques de protesta en demanda d’amnistia i pel restabliment de les llibertats Obtingueren un gran ressò popular les plantades davant la Presó Model de Barcelona exigint l’alliberament dels presos polítics, les tres vagues de fam 1970-71, 1972 i 1973-74 i l’organització, amb altres, de la Marxa de la Llibertat 1976 Fou…

Fill d’una família pagesa aimara, compaginà els estudis bàsics amb feines diverses La dècada de 1970 la seva família emigrà a la zona del Chapare, per a dedicar-se al conreu de la coca Elegit el 1988 dirigent de la Federació de Cocaleros del Tròpic, des del 1995 es convertí en líder de les mobilitzacions camperoles contra l’erradicació de les plantacions de coca i al voltant de la polèmica sobre la propietat dels recursos de petroli i gas de Bolívia El 1997 fou elegit membre de la Cambra de Diputats pel Movimiento al Socialismo MAS, però en fou expulsat entre el gener i el juny…

Vida i obra Iniciat molt jove en el periodisme, el seu primer article en català aparegué a La Justícia , setmanari republicà tarragoní Llicenciat en dret 1916, anà a Barcelona a estudiar lleis, però hagué de retornar a Tarragona sense haver pogut acabar la carrera per dificultats econòmiques hi fundà 1901 i dirigí el setmanari federal La Avanzada , fundà Joventut Federal, s’ocupà en feines administratives i feu conferències El seu pensament polític, que influí en la seva obra històrica, es caracteritzà per la defensa del federalisme d’arrel pimargallià del sobiranisme del poble català com a…