Resultats de la cerca

De tendència integrista, milità en el partit conservador, però evolucionà cap a un pensament socialcristià Fou ministre de gràcia i justícia el 1915 i el 1917, i ministre de governació el 1919 S'oposà a l’actuació dels elements extremistes de la Federació Patronal i del Sindicat Lliure de Barcelona, i més tard, a la dictadura del general Primo de Rivera Publicà El problema social y la democracia cristiana 1914 i Páginas históricas 1944

Ordenat de sacerdot a Barcelona 1493, fou bisbe de Burgos, conseller d’Isabel I de Castella i de Ferran d’Aragó, i després de Carles I Hom li encarregà missions diplomàtiques de responsabilitat Tanmateix ha passat a la posteritat com l’home que fins l’any 1523 controlà els afers de les Índies, puix que fou president del Consell d’Índies en la primera etapa d’aquesta institució 1519-24 i encarregat dels afers comercials de la Casa de Contractació de Sevilla Des d’aquests llocs afavorí uns descobridors Ojeda, Pedrarias, Magalhães en contra d’altres Colom, Las Casas De…

Fill de Josep Galceran de Pinós i de Perapertusa Actiu en la política barcelonina dels temps de Carles II, anà el 1702 a Martorell, com a delegat del consell barceloní, a rebre Felip V Aquest intentà atreure-se'l, concedint-li el marquesat de Santa Maria de Barberà 1702 Ell, però, com a membre d’una junta creada per la generalitat, es negà a fer les esmenes que Felip V ordenà d’incloure en les còpies del testament de Carles II Des d’aleshores conspirà a favor del rei arxiduc Carles III, i quan aquest arribà davant Barcelona es passà al seu bàndol A les corts de 1705-06 fou creat comte i poc…

Féu estudis de magisteri En 1913-14 dirigí el periòdic quinzenal republicà Escuela S'exilià a França en 1917-19, i el 1919 publicà La trágica ignorancia española Exiliat novament a la vinguda de la Dictadura, es traslladà a l’Argentina, on es naturalitzà argentí i dirigí el setmanari bilingüe Nación Catalana 1923-30 Una campanya de premsa l’obligà a anar-se'n a l’Uruguai 1930 A la proclamació de la República Espanyola 1931, tornà a Catalunya Ingressà a la Unió Socialista de Catalunya USC i dirigí la tercera època del setmanari socialista Justicia Social 1931-36 Fou elegit diputat al…

Estudiant de medicina, milità en la Joventut Comunista Ibèrica , i en fou secretari general durant la guerra civil, després de la mort de Germinal Vidal Director de Juventud Comunista 1936-37 Pel febrer del 1937 participà directament en la creació del Front de la Joventut Revolucionària, format bàsicament amb les joventuts llibertàries i les del POUM Fou un dels membres del comitè executiu clandestí del POUM a partir del juliol del 1937 i, detingut a l’abril del 1938, romangué a la presó Model fins a la fi de la guerra A l’exili, establert a París, intentà la reorganització del partit i…

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, inicià el 1968 la seva trajectòria com a editor a Edicions Ariel , i el 1976 fou cofundador de l’editorial Crítica, especialitzada en ciències socials L’any 1983 fundà Empúries , que l’any 1996 fou integrada, mantenint el segell, al Grup 62 , del qual l’any següent fou nomenat director literari i, de 2007 a 2013, membre del consell editorial Militant del PSUC , fou un actiu militant antifranquista, sobretot en el camp cultural Diputat al Parlament de Catalunya  en la primera legislatura 1980-84, aquest any abandonà el partit…

Fundà i dirigí “El Eco del Turia”, que esdevingué diari amb el títol “El Eco de Valencia”, i dirigí 1863 “El Valenciano” Fou governador civil de Pontevedra, Burgos, Biscaia, les Balears, Alacant, Granada i la Corunya Publicà una Guía de Valencia

En assumir el poder Hitler, fou nomenat director de l’Ibero-Amerikanisches Institut de Berlín 1934 Fou ambaixador del Reich davant el govern de Burgos 1936 i intervingué en la formació de la legió Còndor Però per la seva participació en els fets de Salamanca abril del 1937 el general Franco aconseguí del govern alemany la seva destitució agost del 1937

Net de Pere Caro i Sureda, marquès de la Romana Estudià a França s’installà a Madrid, on el 1868 fundà el diari La Libertad Cristiana El 1871 fou diputat a corts per Burgos En acabar la tercera guerra Carlina emigrà a França i a Suïssa, però en retornà amb la Restauració 1875, i, desenganyat dels seus correligionaris, s’apartà de la política

Es formà a la Lliga Regionalista, i fou un dels fundadors d’Acció Catalana Ingressà a la Unió Democràtica de Catalunya, i simpatitzà després amb la CEDA El 1935 fou conseller de governació, i durant la guerra civil de 1936-39 passà a la zona del govern de Burgos Casat amb Mercè de Dorda i Domènech, fou pare dels esportistes Víctor Jover de Dorda i Manuel Jover de Dorda