Resultats de la cerca

Havia estat rector de Montlluís Pel maig del 1794 s’adreçà al Comitè de Salvació Pública demanant l’annexió de Catalunya coincidint amb una memòria del general Dugommier en el mateix sentit, cosa que creia factible per l’antagonisme entre catalans i castellans recomanava d’afalagar-los utilitzant el català i amb el record de les lluites dels avantpassats per la llibertat

Vida i obra Fill del jurista Francesc Martí , es traslladà quan tenia un any a Barcelona, on es doctorà en drets el 1634 Els mesos previs a la revolta del juny del 1640 menà una campanya d’agitació, repartint fullets que denunciaven el govern del comte duc d’Olivares Seguidor de la política del seu pare, el desembre del 1640 publicà semianònimament Noticia universal de Cataluña ed 1995, un allegat per a legitimar la rebellió contra Felip IV i reafirmar la lleialtat catalana als Àustria, que li valgué, l’any següent, el càrrec d’advocat fiscal de la batllia general de Catalunya Durant la…

Procedent del carlisme, ingressà a la Lliga Catalana i fou regidor de Barcelona el 1901 Diputat a Corts per Olot el 1903 i el 1905 Fou un dels dirigents de Solidaritat Catalana Autor d’obres històriques i jurídiques

Diputat a l’Assemblea Legislativa i a la Convenció, es distingí en missions de vigilància i represàlia a Occitània Bordeus, departaments de l’Aude i de l’Arieja, així com al Rosselló, a la Cerdanya i a Andorra 1793-94 Morí exiliat El seu fill, Pierre-Guillaume Chaudron-Rousseau 1775 — 1811, participà en les campanyes napoleòniques a la península Ibèrica, arribà a general de l’Imperi i fou mort en la batalla de Chiclana Andalusia

Marquès de Berny El 1643 fou nomenat conseller d’estat Fou secretari del cardenal Mazzarino, que li confià les negociacions del tractat de Westfàlia 1648 El 1656 anà a Madrid a iniciar les negociacions prèvies a la pau dels Pirineus amb Luis de Haro En 1658-59 celebrà noves converses amb Antonio Pimentel, que desembocaren en el tractat dels Pirineus 1659, pel qual el Rosselló i una part de la Cerdanya eren desmembrats de Catalunya i incorporats a França Nomenat secretari d’estat per als afers estrangers per Lluís XIV 1663, impulsà i organitzà diplomàticament la guerra de…

Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en salut pública Treballà com a metge a Barbens Pla d’Urgell i Puigcerdà Baixa Cerdanya Ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya  ERC el 1990, i cinc anys després començà la carrera política presentant-se a les eleccions municipals de la capital cerdana Les guanyà i n'esdevingué alcalde, càrrec que ocupà fins al desembre del 2003, any que fou nomenat conseller de governació i d’administracions públiques del govern de Pasqual Maragall i Mira , a proposta d’ERC Després d’unes declaracions…

Fill del noble Felip de Margarit i Sunyer, senyor de Castell d’Empordà, i de Beatriu de Biure, senyora de la baronia de Vallespinosa Hereu de la mare, també fou conegut com a Josep de Biure De jove fou bandoler, probablement relacionat amb el seu parent Francesc Margarit i del Pont Aviat es manifestà contrari a Felip IV de Castella i, en iniciar-se la guerra dels Segadors, reclutà homes per a combatre’l Hostilitzà les forces del marquès de Los Vélez per tal de retardar l’atac d’aquest a Barcelona Més tard, lluità al camp de Tarragona i reconquerí Valls abril del 1641 Nomenat governador de…

Féu estudis de magisteri En 1913-14 dirigí el periòdic quinzenal republicà Escuela S'exilià a França en 1917-19, i el 1919 publicà La trágica ignorancia española Exiliat novament a la vinguda de la Dictadura, es traslladà a l’Argentina, on es naturalitzà argentí i dirigí el setmanari bilingüe Nación Catalana 1923-30 Una campanya de premsa l’obligà a anar-se'n a l’Uruguai 1930 A la proclamació de la República Espanyola 1931, tornà a Catalunya Ingressà a la Unió Socialista de Catalunya USC i dirigí la tercera època del setmanari socialista Justicia Social 1931-36 Fou elegit diputat al…

Política internacional Segon any de mandat d’Obama Tant l’àmbit domèstic com l’internacional van complicar el segon any del mandat de Barack Obama La pèrdua de la majoria demòcrata al Senat –amb la pressió del Tea Party de Sarah Palin a les files republicanes– va anunciar el límit de les reformes fiscals i dels canvis electorals promesos Abans, però, Obama havia reduït el poder financer de la banca i havia aconseguit aprovar una limitada, però històrica, reforma sanitària que va donar peu a una nova ofensiva neoconservadora El vessament de petroli de l’empresa britànica BP al golf de Mèxic,…

Política internacional Obama renova el mandat Barack Obama va ser reelegit malgrat el desgast que li va comportar la crisi econòmica al país, i la política internacional va continuar el viratge cap al Pacífic com a eix entorn al qual es configuren els escenaris polítics més determinants a escala mundial, amb el desafiament xinès com a principal repte de futur Des de la perspectiva de primera potència, l'administració nord-americana també va haver d'afrontar la problemàtica aliança amb una Unió Europea tenallada per la crisi del deute sobirà als estats del sud, les repercussions de la qual…