Resultats de la cerca
Es mostren 389 resultats
Organització dels Estats Americans

Fotografia oficial de tots els caps d'estats assitents a la VI Cimera de les Amèriques auspiciada per l'Organització dels Estats Americans
© Cumbres de las Américas
Política
Organisme fundat a Bogotà el 30 d’abril de 1948 per promoure la cooperació econòmica, política i cultural i per garantir la defensa dels seus membres.
Actualment agrupa tots els estats americans Amb seu a Washington, els EUA hi han exercit una influència determinant, especialment durant els anys de la guerra freda La lluita contra la inestabilitat política i social i les seves conseqüències com ara el narcotràfic ha estat un dels objectius principals de l’organisme Així, l’any 1986 es creà la Comissió Interamericana per al Control de l’Abús de Drogues CICAD, que el 1999 es dotà d’un Mecanisme d’Avaluació Multilateral, que tracta de mesurar el progrés regional i nacional en la lluita contra el narcotràfic En un àmbit més polític…
Consell de Cooperació dels Estats Àrabs del Golf
Política
Organització, coneguda més generalment amb el nom de Consell de Cooperació del Golf, que fou creada a Abū Ẓaby el 1981 amb la finalitat de promoure la coordinació econòmica, política, cultural, militar i social dels estats del golf Pèrsic.
És constituïda per l’Aràbia Saudita, Bahrain, Kuwait, Oman, Qatar i els Emirats Àrabs Units La seu és a Al-Riyād Arran dels atempats de l’11 de setembre de 2001 l’organització es comprometé a donar suport a la lluita antiterrorista global impulsada pels EUA El 2003, Kuwait i Qatar donaren ple suport a la invasió nord-americana de l’Iraq, mentre que l’Aràbia Saudita, Bahrain, Oman i els Emirats Àrabs Units s’hi oposaren El 2003 hom creà una unió duanera entre els estats membres
caucus
Història
Política
Procediment mitjançant el qual s’efectua l’elecció dels candidats presidencials dels principals partits en algun dels estats dels Estats Units.
Es tracta d’un sistema de sufragi indirecte per mitjà del qual determinats estats Alaska, Colorado, Hawaii, Kansas, Maine, Minnesota, Nevada, North Dakota, Wyoming i Iowa trien els delegats que intervindran en la nominació estatal del candidat presidencial Es diferencia de les eleccions primàries pròpiament dites en el fet que el vot no és individual, sinó uninominal per cada assemblea de districte del partit El caucus d'Iowa inaugura la cursa dels comicis dels candidats presidencials tant pel Partit Republicà com pel Demòcrata, motiu pel qual el seu resultat té impacte, a…
Consell de la Unió Europea
Política
Òrgan de la Unió Europea que representa els governs dels estats membres.
Amb seu a Brusselles, fou creat el 1965 i anomenat fins al 1994 Consell de Ministres És el principal responsable en la presa de decisions, generalment a partir de les propostes formulades des de la Comissió Europea Els seus integrants un per estat són ministres dels governs dels estats i són designats segons els àmbits de discussió El càrrec màxim del Consell de la Unió Europea és la presidència de la Unió Europea , exercida fins al 2006 rotativament durant sis mesos per cadascun dels estats membres i recau en el ministre d’Afers Exteriors corresponent Des del…
cambra
Política
Òrgan polític deliberatiu amb facultats legislatives o consultives, propi dels estats del sistema representatiu.
En els sistemes bicamerals bicameralisme, el conjunt de la cambra baixa , que representa directament els ciutadans, i de la cambra alta , que representa l’aristocràcia, les corporacions, els estats federats, etc, consitueix el parlament La cambra baixa és anomenada segons els països cambra de diputats derivada del règim francès sota la Restauració i la Monarquia de Juliol, i sota la Tercera República, i estesa a Itàlia, Luxemburg i la major part dels estats llatinoamericans, cambra de representants als EUA, a Austràlia, a Nova Zelanda, a Sri Lanka, a Libèria i a…
Pere Montaldo
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Afiliat al Partit Democràtic d’Abdó Terrades, el 1842 emigrà a Perpinyà, on defensà la posició independent fixada pels demòcrates en contra del lideratge de Joan Prim Fou secretari del comitè de propaganda del Partit Democràtic i director d’ El Republicano El 1855, arran de la repressió del capità general Zapatero, anà a Itàlia i, definitivament, als EUA Allà s’incorporà a la colònia icariana de Nauvoo Illinois, i en esclatar la guerra de Secessió 1861 ingressà als rengles federals fou ferit a la batalla de Murfreesboro
Moviment de Països No-alineats
Política
Organització internacional formada per estats no integrats en cap dels dos blocs politicomilitars sorgits després de la Segona Guerra Mundial.
Fundada el 1961 a Belgrad, els seus membres, majoritàriament estats del Tercer Món, promouen la cooperació mútua per a l’establiment d’un nou ordre econòmic i polític per tal de contrarestar el pes de les grans potències Bé que l’organització es declarà neutral, en realitat pocs dels estats membres es pogueren sostreure a la influència dels EUA o de l’URSS Ha admès com a membres alguns moviments d’alliberament, com l’OAP i la SWAPO Tingué els antecedents en la conferència de Bandung 1955 i ha celebrat conferències periòdiques Belgrad 1961, el Caire 1964, Lusaka 1970…
Tractat de No-proliferació
Militar
Política
Acord contra la propagació de les armes nuclears, que, signat per un centenar d’estats, entrà en vigor el 5 de març de 1970.
Estipula que els països signants no poden fornir o acceptar armes nuclears, ni cedir-ne o admetre'n el control Establert per iniciativa dels EUA, l’URSS i la Gran Bretanya 1968, no fou ratificat el 1985 per estats com la Xina, Sud-àfrica, França o Israel, que hi veien un intent de perpetuar l’hegemonia nuclear de les grans potències El 1987 fou ratificat per Espanya Vàlid per un període de 25 anys, no preveu cap limitació de l’armament existent ni del seu augment pels països que en tenen El tractat és verificat per l’Agència Internacional d’…
democràcia popular
Política
Règim polític establert al final de la Segona Guerra Mundial a diversos estats de l’est i sud-est d’Europa, vigents fins els anys 1990-91.
L’integraven els estats de Polònia, Txecoslovàquia, Hongria, Romania, Iugoslàvia, Bulgària, Albània i, fins a un cert punt, República Democràtica Alemanya Sorgirí com a conseqüència de la derrota de les forces de l’Eix, l’avanç soviètic sobre Alemanya i la lluita interior de resistència Es crearen sota la direcció dels partits comunistes com a modalitat de la dictadura del proletariat en estats on hi havia forts partits socialistes, que foren integrats Romania, Polònia, Txecoslovàquia o camperols, que foren dissolts Polònia i Hongria Sotmeses a una estricta tutela…
federació
Política
Forma d’agrupació estatal que es basa en la unió d’una sèrie d’estats sota una mateixa constitució política.
La qual respecta llur autonomia en els afers interns i estableix un poder superior, l’estat federal, que estén la seva sobirania sobre tots ells i que té reservades totes aquelles matèries que afecten l’ordre general Els estats federats no poden separar-se de la federació, i la seva participació en el poder federal és determinada per la constitució
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina