Resultats de la cerca

Diputat per Extremadura a les corts de Cadis, es distingí pel seu liberalisme en tornar Ferran VII fou empresonat a Melilla, fins a l’inici del règim constitucional 1820, durant el qual presidí les primeres corts, redactà el codi criminal 1822 i fou ministre de gràcia i justícia 1823 Amb el retorn de l’absolutisme s’expatrià però després de l’aixecament de La Granja 1836 fou nomenat president del govern i dugué a terme una àmplia obra de restauració de la legislació liberal dimití després de la rebellió de Pozuelo de Aravaca

Diputat per Extremadura el 1810, a la sessió inaugural de les corts de Cadis propugnà l’aprovació per unanimitat de la sobirania nacional i la divisió de poders, i fou president 1811 de la comissió encarregada de l’elaboració de la constitució Confinat en un monestir per Ferran VII 1815, fou de nou diputat el 1822, però s’hagué d’exiliar a Portugal el 1823

Fou destinat a Cuba 1867-72 i les Filipines 1874-78 Participà en la batalla de Santiago de Cuba 1898, en la qual fou ferit i fet presoner, comandant el creuer “Infanta María Teresa”, que perdé Això li comportà un procés, en el qual fou absolt Fou senador per Tarragona i les Balears, ministre de marina als governs de Segismundo Moret 1905-06 i 1909-10 i senador vitalici 1912 i conseller d’estat És autor, entre altres obres, de La escuadra del almirante Cervera 1900

Llicenciat en Medicina per la Universitat de Còrdova, ingressà al Cos Nacional de Metges Forenses el 1986 com a número u de la seva promoció Exercí com a professor a les universitats de València i Extremadura, i dirigí el Centre Medicoforense de Badajoz La seva trajectòria política començà als anys 90 de la mà de Juan Carlos Rodríguez Ibarra Destacat membre del Partit Socialista Obrer Espanyol PSOE, ocupà diversos càrrecs en el govern extremeny director general de Salut Pública 1995-96, conseller de Benestar Social 1996-1999 i conseller de Sanitat i Consum 2007-11, càrrec que…

De família republicana, estudià a la Universitat de Sevilla, on es llicencià en filologia moderna Dedicat a la docència des del 1974, el 1985 fou nomenat professor titular de la Escuela Universitaria de Badajoz S'inicià en política durant l’època universitària en un grup d’esquerra i finalment s’afilià al PSOE , a la federació extremenya del qual aviat esdevingué un dels líders, indiscutit a partir del seu nomenament a la presidència d’aquest òrgan 1988-2008 Proper a Alfonso Guerra , el 1997 fou elegit membre del Comitè Federal del PSOE, dins del qual exerceix una gran influència Diputat al…

Residí a Barcelona com a funcionari Fou diputat tradicionalista a corts per Girona 1910-14 i senador per Tarragona 1918 Lluità per separar de la Lliga Regionalista els tradicionalistes catalans Fundà el diari “El Legitimista Catalán”

El 1868 fundà a València El Cosmopolita , que li valgué persecucions Fou després redactor del Diario Mercantil i de Las Provincias , on destacà per les seves cròniques directes de la tercera guerra Carlina A Madrid collaborà en La Correspondencia de España amb l’aportació econòmica del seu propietari i la de Joan Guix, fundà La Correspondencia de Valencia 1865 Creà també El Noticiero Sevillano , El Noticiero Universal de Barcelona 1888 i l’agència de notícies Mencheta Introduí el reporterisme en el periodisme espanyol Diputat i senador, escriví De Madrid a Panamá 1886 i, contra Constantí…

Comte de San Pedro de Ruiseñada 1928 Fill de Joan Antoni de Güell i López Es doctorà en dret a Madrid i estudià a Oxford Durant la guerra civil de 1936-39 lluità a favor de Franco i fou ferit durant les operacions al Segre 1938 Fou nomenat vicepresident de la diputació de Barcelona, el 1939 Monàrquic, fou cap de la casa de la reina Victòria Eugènia a la propietat del seu pare Las Cabezas, a Navalmoral de la Mata Extremadura, tingueren lloc dues de les entrevistes entre el comte de Barcelona i Franco Impulsà les empreses familiars i en creà de noves Presidí la Companyia…

Fou ambaixador de Nàpols a Torí 1754-64, a Londres 1764-71, on conegué Alfieri, i a París 1771-81, on estigué en contacte amb els enciclopedistes, especialment amb D’Alembert El 1781 esdevingué virrei de Sicília i imposà diverses mesures illustrades Fou nomenat primer ministre 1786-89 per Ferran IV Escriví Reflessioni sull’economia e l’estrazione de frumenti della Sicilia 1785

Fill de Laureà Dalmau  el 1933 inicià estudis de medicina a Barcelona Cofundador de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya FNEC, l’any següent participà en els fets d’Octubre , i per aquest motiu fou empresonat Voluntari a la Guerra Civil Espanyola en l’exèrcit republicà, on fou metge, entre d’altres, al front d’Extremadura, s’exilià a França el 1939 En l’intent de retorn a Catalunya fou detingut per la Gestapo 1940 Empresonat successivament al castell de Figueres i en camps de concentració de Reus, Madrid i Punta Carnero Cadis, s’evadi d’aquest camp nedant fins a…