Resultats de la cerca

Llicenciat en ciències econòmiques i empresarials a la Universitat de les Illes Balears, on féu de professor des del 1991 fins al 2011 També fou director de l’Escola d’Estudis Empresarials 1995-2003, vicerector de Planificació Econòmica Administrativa 2003-07 i president de la Comissió de Treball per a l’Elaboració de la Memòria del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears 2003-07 El 2011 passà a formar part del Govern Balear encapçalat per Josep Ramon Bauzà PP com a titular de la Vicepresidència Econòmica, de Promoció Empresarial i d’Ocupació

Rep el nom de la franja blava de l’estendard de la ciutat de València, que s’imposà oficialment en aprovar-se l’Estatut d’Autonomia del País Valencià del 1982 Tingué les primeres manifestacions com a reacció al lideratge del valencianisme de Joan Fuster i a les seves tesis Prengué un fort impuls durant la Transició a l'Estat espanyol Polítcament en fou l'expressió el partit Unió Valenciana UV, representat a les Corts Valencianes fins el 1995 Tanmateix, l'adopció de moltes de les tesis del blaverisme per part del Partido Popular convertí UV en residual

Estudià filosofia i lletres i ciències econòmiques a Madrid Els anys quaranta freqüentà els cercles literaris de l’Editorial Torre, que amb Xavier Casp i Miquel Adlert al capdavant es proposaren renovar el panorama literari en valencià, i conegué Joan Fuster , que l’influí decisivament Publicà el recull poètic Ara sóc ací 1949 i l’obra dramàtica L’home de l’aigua 1958, i el 1952 estrenà a València Tornar a voler , escrita en collaboració amb Rafael Duyos A l’inici dels anys seixanta presidí el sindicat arrosser El 1966 s’inicià en el periodisme polític, primer al diari Madrid , …

Fuster, s’uní en 1923-24 al grup de Los Solidarios i s’exilià pel juliol del 1924 a França, des d’on intervingué en l’organització del moviment de Bera de Bidasoa novembre del 1924 Després anà a Mèxic per acompanyar Durruti i Ascaso en l’anomenada expedició americana El 1927 fou detingut a París, juntament amb aquells, arran del fracassat atemptat contra Alfons XIII Tornà a Barcelona el 1931, formà part del grup Nosotros i tingué una especial actuació en el moviment insurreccional del gener del 1933 A partir del juliol del 1936 encapçalà la columna Ascaso, que atacà Osca, així…

El primer grup organitzat, València Nova 1904, convocà i celebrà 1907 la Primera Assemblea Regionalista Valenciana, tractant d’aconseguir un pacte solidari valencià, semblant al de la Solidaritat Catalana 1906 L’intent fracassà per l’enemistat del republicanisme blasquista blasquisme i dels partits alfonsins La conversió de València Nova en Centre Regionalista Valencià 1907 i la creació de la seva Joventut Valencianista 1908, relacionada amb la Joventut Nacionalista 1909 de Castelló de la Plana i la Joventut Valencianista del Principat, plantejaren una major ambició política, però fracassaren…

El 1940 el Govern franquista el nomenà agregat policial a l’ambaixada espanyola a París i li encomanà la direcció de les operacions contra polítics republicans exiliats a França El 13 d’agost de 1940 detingué, amb ajuda de la Gestapo , el president Lluís Companys , al qual portà fins a Irun per lliurar-lo a les autoritats espanyoles Després de la Segona Guerra Mundial fou condemnat a mort per haver collaborat amb el Govern de Vichy i la Gestapo, però tornà abans a l’Estat espanyol, i des d’aleshores continuà vinculat als serveis secrets espanyols fins el 1982 El 15 d’octubre de 2011, el seu…

Estudià comerç a Barcelona i s’afilià al CADCI El 1922 fou fundador de les Joventuts d’Acció Catalana En 1926-30 fou empresonat per la seva pertinença a la Societat d’Estudis Militars SEM i al grup directori del partit polític Estat Català Ingressà al BOC 1930, on destacà pel seu nacionalisme Collaborà a les revistes L’Hora , La Batalla , Front i Treball sota el pseudònim de Ramon Fuster Cofundador del PSUC, al diari del qual, Catalunya , es lligà després del 19 de juliol de 1936, en 1937-39 fou secretari general de la UGT de Catalunya Exiliat a França el 1939, en fou expulsat, i…

Nasqué en el si d’una família humil que no li pogué proporcionar gaires estudis A quinze anys treballà d’aprenent de fuster amb un oncle seu i a 24 anys marxà a Londres, on inicià el seu activisme sindical en ser escollit per formar part d’una comissió que reclamava jornades laborals de nou hores Posteriorment participà en la creació d’un sindicat únic i en la International Working Men's Association que abandonà per discrepàncies ideològiques amb alguns dels seus dirigents El 1868 inicià la seva activitat política en presentar-se diverses vegades com a diputat a la Cambra dels…

Influïda pels fets de Maig francesos, prengué com a àmbit d’actuació els Països Catalans —fou present al País Valencià d’ençà del 1974, i a les Illes des del 1976— En foren dirigents destacats Joan J Armet, Jaume Fuster i Josep Guia Integrà l’independentisme en el marc teòric marxista i volgué mobilitzar les classes populars catalanes per a l’assoliment de l’Estat Socialista dels Països Catalans Una escissió del 1974, a propòsit de la discussió sobre la lluita armada, formà el PSAN-Provisional, de caràcter més radical, que el 1979 donà lloc a Independentistes dels Països Catalans…

Es llicencià en ciències empresarials i s’especialitzà en màrqueting i comerç internacional Acabats els estudis, ocupà diferents càrrecs directius a Nissan Motor Ibérica, entre d’altres, el de director comercial de Nissan Motor España i el de comissionat especial a Espanya per a les negociacions de l’associació de Nissan i Renault Inicià la seva trajectòria política en el moviment Acció Catalana, del qual fou secretari general, i conduí l’ingrés d’aquesta formació a Esquerra Republicana de Catalunya , de l’executiva de la qual passà a formar part l’any 1998 El 1999 ingressà a Convergència…