Resultats de la cerca

Obrer del sector del metall i l’automoció, treballà en petites empreses i tallers fins el 1991, que s’incorporà a la plantilla de Nissan, on s’afilià a Comissions Obreres , organització per la qual fou delegat sindical 1997 i membre del comitè d’empresa 1999 a la fàbrica de la Zona Franca de Barcelona En 2001-09 fou secretari general de la secció sindical intercentres de Nissan, càrrec que compaginà amb la presidència del comitè d’empresa europeu de Nissan El 2009 fou elegit secretari general de la Federació d’Indústria de CCOO de Catalunya, càrrec en el qual fou reelegit i que ocupà fins a l…

Tingué importància en el desvetllament nacional de Galícia Els seus màxims dirigents i diputats foren Alfonso Rodríguez Castelao i Ramón Otero Pedrayo Reconstruït en la legalitat després del 1977, el 1984 un sector s’integrà dins la Coalición Galega i un altre optà per la renovació sota la direcció de Xesús Manuel Suárez

Nascut al barri de la Barceloneta, es llicencià en dret i començà treballant als despatxos dels advocats laboralistes Francesc Casares i Luis Salvadores Participà en la creació del gabinet jurídic de Comissions Obreres CCOO i fou advocat de la Federació de la Construcció A partir de l’any 1984, representà CCOO en el Consell de Treball de la Generalitat , a l’ Instituto Nacional de la Seguridad Social i al Consell de l’ Institut Català de la Salut , on prengué contacte amb el funcionament de l’administració Secretari de relacions i acció institucional, el desembre del 1995 fou nomenat…

Catedràtic d’estructura econòmica a la Facultat de Ciències Econòmiques de Màlaga 1968-71 i a la Universitat Autònoma de Madrid des del 1971, també fou catedràtic de la Sorbona 1983-85 i, des del 1992, és catedràtic Jean Monnet de la Unió Europea Alt funcionari del Ministeri de Comerç 1957-67, consultor econòmic de l’Instituto de Integración para América Latina 1967 i de diversos governs de l’Amèrica Llatina Membre del Partido Comunista de España des del 1956, fou elegit diputat per Madrid a les eleccions a corts del 1977 i del 1979, i fou regidor de l’Ajuntament de Madrid 1979 El 1981…

Sorgida de les organitzacions obreres amb caràcter espontani i unitari durant les vagues dels minaires asturians en 1962-63 bé que la primera Comissió Obrera datava del 1958 a Gijón, conegué una ràpida difusió al si de la classe obrera sobretot a Biscaia, Madrid i Catalunya Protagonitzà les vagues de 1965-67, sota l’impuls conjunt de comunistes, socialistes, catòlics, sindicalistes, etc A partir del 1966, el moviment penetrà, a través de les eleccions sindicals, en les estructures oficials de la CNS verticalista, però fou declarat illegal 1967 i sofrí, ultra una severa repressió, diverses…

Llicenciat en filologia catalana 1982, durant els anys d’estudiants participà en la creació de l’Assemblea d’Estudiants Independentistes d’Universitat i en el Seminari de Sociolingüística de Barcelona, on realitzà els primers treballs d’investigació Professor d’institut 1983, de 1984 a 1987 en fou director Des del 1982 fou també professor de l’Institut de Ciències de l’Educació dels cursos de reciclatge de Llengua Catalana per a professors a les Balears Fou cofundador del Moviment de Defensa de la Terra MDT a Eivissa el 1984, on formà el grup vinculat Grups de Defensa de la Llengua i, el 1994…

El galleguisme polític s’inicià en un grup d’intellectuals que actuaren a partir del 1840 a través de periòdics com El Porvenir , El Recreo Compostelano  i El Idólatra de Galicia En fou una figura destacada Antolín Faraldo , que a l’assemblea federal de Lugo 1843 reclamà la independència de Galícia Faraldo, Añón i Rua Figueroa foren els inspiradors ideològics de la revolució gallega del 1846, però, quan aquesta fracassà, s’hagueren d’exiliar El 1855 aparegué a la Corunya el periòdic de signe regionalista El Clamor de Galicia , dirigit per Benito Vicetto Però la formulació del galleguisme del…

La primera fou provocada per les Juventudes Socialistas amb El Comunista com a òrgan d’expressió i Merino García, Luis Portela, José Illescas, Eduardo Ugarte i Juan Andrade com a dirigents de la segona escissió sorgí el Partido Comunista Obrero Español, amb Guerra Social com a portaveu i García Quejido, Núñez de Arenas, Angiano, Virginia González y Perezagua com a dirigents Aquell mateix any la Tercera Internacional, per mitjà del seu delegat, l’italià Graziadei, aconseguí la celebració d’una conferència de fusió entre el PCE i el PCOE que donà lloc al Partido Comunista de España, que…

Vida i obra S’interessà especialment pels aspectes culturals de la història de València, la figura de Jaume I i la geografia històrica de la ciutat de València Formà part del grup romàntic liberal de València Serví, durant la guerra del Francès, en l’artilleria a les ordres del liberal comte d’Almodóvar i, ben aviat, demostrà una facilitat per a escriure i unes afeccions literàries Fou empresonat, juntament amb el comte, durant el primer període absolutista de Ferran VII Alliberat el 1820, durant el Trienni Constitucional 1820-23 fou oficial a la secretaria de l’Ajuntament de…

Des de la creació fins a la fi de la dictadura franquista Les primeres converses per a la unificació tingueren lloc al començament del 1935, amb la participació del Bloc Obrer i Camperol, Esquerra Comunista , Unió Socialista de Catalunya, PCP i la federació catalana del PSOE Federació Socialista Catalana , però hom no arribà a cap acord malgrat els esforços del PCP per a superar tant les reticències entre les organitzacions comunistes i socialistes com l’hostilitat de l’organització comunista oficial contra els dos partits dissidents L’evolució de la Unió Socialista cap a posicions…