Resultats de la cerca

Advocat, fou el principal organitzador del Partit d’Unió Republicana el 1896 i fundador i director la major part del temps del diari La Unión Republicana 1896-1904 Regidor 1897 i 1901 i diputat provincial 1911, formà part de la conjunció republicana-socialista en 1910-12, però després se n'anà amb Melquíades Álvarez i fundà a Mallorca el Partit Reformista 1913 En 1917-18 s’uní al Bloc Assembleista El 1910 creà el setmanari El Ideal

Professor mercantil, treballà a Veneçuela 1954-63 Fou director general del Grup d’Hotels del Mediterrani i president de la patronal mallorquina ASIMA 1970-83 Senador de UCD per Mallorca 1977-79 i president regional de l’esmentat partit, el 1978 ocupà la presidència del Consell General Interinsular de les Illes Balears, l’organisme preautonòmic balear, i el 1979 la presidència del Consell de Mallorca, càrrecs que renuncià el setembre del 1982 per tal de crear un nou partit de centre autonomista, Unió Mallorquina Després d’un pacte postelectoral amb Alianza Popular, ocupà de nou, en 1983-86,…

Representant de Maura a Sóller, a la diputació provincial i com a diputat a corts a la legislatura del 1914 Intervingué en empreses locals de navegació i fàbriques de gas, ciment i materials de construcció i fou el fundador del ferrocarril de Sóller, inaugurat el 1912 i electrificat el 1929 Per servir amb plena dedicació la política local i l’empresa ferroviària, refusà una senadoria vitalícia i altres alts càrrecs

El 1914 fundà la societat Foment del Civisme i el seu setmanari “La Vanguardia Balear”, des d’on popularitzà el pseudònim de Manitas Presidí el Foment en diverses ocasions 1914-17, 1926, 1930, 1932-34, i a partir del 1931 convertí el setmanari en un exclusiu òrgan personal Polemista brillant, el moviment “cívic” que volgué impulsar es ressentí de l’ambigüitat entre uns afanys regeneracionistes i culturalistes, una crítica dels vicis de les democràcies parlamentàries i unes poc concretes finalitats polítiques És autor de La reforma constitucional Lo que se intenta y lo que debiera hacerse…

Pretengué una acció cultural i regeneracionista, sovint ambigua, al marge del sistema de partits polítics de la Restauració Es presentà a les eleccions municipals de Palma del 1915 i el 1917 Tingué com a òrgan el setmanari “La Vanguardia Balear” S'hi succeïren en la presidència, entre altres, Jeroni Massanet 1914-17, 1926, 1930, 1932-34, José María Eyaralar 1927-28 i Joan Mulet 1928-30 A partir del 1924 figurà també en els llocs directius Francesc de BMoll

Sorgí a partir del treball d’aquest envers la Unió Republicana del 1893 i aconseguí d’agrupar quasi la totalitat dels grups republicans illencs Disposà com a òrgan de premsa del diari La Unión Republicana 1896-1904

Significà la resposta a l’evolució vers el reformisme de Jeroni Pau i als seus intents de dur-hi la Unió Republicana Balear Reagrupà federals, com Francesc Villalonga i Benet Pomar, i republicans radicals, com el mateix Julià Assolí un cert abast illenc amb especial força a Llucmajor Francesc Noguera i Manacor Antoni Amer Comptà com a òrgan de premsa amb La Voz del Pueblo

Cercà des d’un començament l’atracció del republicanisme al Principat, en especial dels antics possibilistes incorporats a l’UFNR Aconseguí la collaboració de Josep Zulueta i de Laureà Miró i Trepat i, poc després, de La Publicidad d’Eusebi Corominas, i de Lluís Companys El grup català es constituí el 1912, però l’autonomisme moderat que defensava xocà amb Melquíades Álvarez, que reduí el partit a un petit nucli entorn de Josep Zulueta mentre Companys abandonava la formació L’acceptació del joc monàrquic li restà encara més força, tot i participar en l’Assemblea de parlamentaris del 1917 A…

Es doctorà en dret a Lleida Després de l’execució del seu germà Pere 1462 hagué de fugir de Barcelona Fou conseller en cap el 1478, síndic a les corts en 1480-81 i advocat de la generalitat el 1482 De nou conseller en cap el 1484, comandà la bandera de la ciutat contra els remences Advocat de la ciutat el 1485 i el 1490, fou el cap del partit favorable a la intervenció del rei Ferran II en el municipi i que governà Barcelona durant el període de reformes i del redreç politicoeconòmic Conseller en cap per nomenament reial en 1490-91, i després regent de la cancelleria 1491, elaborà el…

Enginyer industrial per la Universitat de Barcelona i diplomat en medi ambient, el 1979 fou elegit regidor de Montuïri per la Unión del Centro Democrático UCD El 1982 passà a Aliança Popular des del 1989 Partido Popular i fou vicepresident del Consell de Mallorca fins al 1987 sota la presidència de Jeroni Albertí, al qual succeí en el càrrec 1987-95, període en què fou també diputat autonòmic Fou conseller d’Obres Públiques, Transports i Mobilitat del Govern Matas i portaveu de l’Executiu 1996-99 i president del Partit Popular de les Illes Balears Novament diputat 2000, abandonà…