Resultats de la cerca

Arran de la liberalització empresa per Maria Cristina de Borbó, regent durant la malaltia de Ferran VII, fou nomenat 1832 ministre de la guerra Tot seguit féu cessar el sanguinari capità general de Catalunya, comte d’Espanya, però, considerat massa liberal per Zea Bermúdez, fou obligat a dimitir per aquest 1833

Es llicencià en dret Segon comte de Güell 1918, gran d’Espanya 1927, tercer marquès de Comillas 1926 i comte de San Pedro de Ruiseñada 1916 Fill gran i hereu d’ Eusebi Güell i Bacigalupi i successor del seu oncle Claudi López i Bru El 1912 lluità a la guerra del Marroc i intervingué en les negociacions per a l’entrada dels espanyols a Tetuan Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou comissari reial de turisme, president de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi 1928 i alcalde de Barcelona 1930-31 Essent president de la Companyia Transatlàntica, feu installar una factoria a Río…

Fill gran del tinent coronel Domènec de Llinars i de Carreres, ciutadà honrat de Barcelona El 1821 adreçà al batlle de Barcelona, Josep Marià de Cabanes, una Contestación ingenua , en la qual li preguntava quines mesures havia pres contra l’epidèmia barcelonina de febre groga El 1841 fou elegit membre de la Diputació de Barcelona, i presidí la Junta Suprema de Vigilància , que s’oposà a Espartero Davant l’arribada de les forces del general Van Halen, hagué d’exiliar-se a Marsella Era tinent coronel d’artilleria Fou diputat a corts per Barcelona el 1842

L’FMA participà en les eleccions presentant-se a les llistes de la Lliga Regionalista i aconseguí una certa presència institucional L’any 1924 foren convocats pel general Barrera per oferir-los collaboració amb la dictadura L’oferta fou rebutjada per l’FMA i la Lliga Finalitzada la dictadura, l’FMA aconseguí l’alcaldia de Barcelona, encapçalada per JoanAntoni Güell i López, comte de Güell, i la presidència de la diputació, assumida per Joan Maluquer i Viladot L’any 1931, l’FMA s’integrà a la Lliga Regionalista

Comte de San Pedro de Ruiseñada 1928 Fill de Joan Antoni de Güell i López Es doctorà en dret a Madrid i estudià a Oxford Durant la guerra civil de 1936-39 lluità a favor de Franco i fou ferit durant les operacions al Segre 1938 Fou nomenat vicepresident de la diputació de Barcelona, el 1939 Monàrquic, fou cap de la casa de la reina Victòria Eugènia a la propietat del seu pare Las Cabezas, a Navalmoral de la Mata Extremadura, tingueren lloc dues de les entrevistes entre el comte de Barcelona i Franco Impulsà les empreses familiars i en creà de noves Presidí la Companyia…

Vida i obra Senyor de Santa Maria de la Ràpita, de la Torre de Fluvià i d’Oluges Altes Del 1785 al 1788 fou síndic procurador general de l’Ajuntament de Barcelona, d’on el 1790 fou nomenat regidor supernumerari i el 1792 regidor numerari tanmateix, el 1798 renuncià aquest darrer càrrec, que era vitalici El 1796 fou nomenat sotsdelegat del Jutjat d’Impremta i Llibreria, és a dir, encarregat de la censura, i el 1808 el consistori barceloní el designà diputat per a assistir a l’Assemblea bonapartista de Baiona, però no arribà a incorporar-s’hi Al contrari, collaborà amb la Junta del Principat, i…