Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Léopold Sédar Senghor
Literatura francesa
Política
Polític i poeta senegalès en llengua francesa.
Llicenciat en literatura a París 1932, fou diputat pel Senegal a l’Assemblea Constituent Francesa 1945-46 i a l’Assemblea Nacional 1946-48 Fundà 1948 el Bloc Democràtic Senegalès, convertit, després de l’autonomia, en Partit de Reagrupament Nacional, més tard en Unió Progressista Senegalesa 1956 i finalment en Partit Socialista Senegalès 1977 Creada la Federació Mali, fou president de l’Assemblea 1959, i des del 1960 president de la república independent del Senegal en trencar-se la Federació Instaurà un règim autoritari que els anys setanta introduí mesures liberalitzadores Intervencionista…
Jean Duvieusart
Història
Política
Polític belga.
Diputat 1944 i ministre d’economia 1947-50 i 1952-54, contribuí activament a la creació del Benelux Constituí un govern cristià social que preparà el retorn del rei Leopold III
Mamadou Dia
Política
Polític senegalès.
Mestre de professió, del 1948 al 1959 representà el Senegal al senat i a l’assemblea nacional de França Ocupà la vicepresidència i la presidència del govern autònom del Senegal 1957-59 i la vicepresidència de la Federació Malí 1959-60, en dissoldre's la qual fou designat novament cap del govern del Senegal, ara independent Pel desembre del 1962, per la seva oposició al president de la república Léopold Sedar Senghor , fou acusat de temptativa de cop d’estat, detingut i, poc temps després, condemnat a reclusió perpètua Excarcerat el 1974, dos anys després hom li restituí els drets polítics Amb…
Albert I de Bèlgica

Albert I de Bèlgica
© Fototeca.cat
Història
Política
Rei dels belgues (1909-34).
Segon fill de Felip, comte de Flandes, succeí 1909 el seu oncle Leopold II Fou membre del senat, del 1893 al 1898 L’any 1900 es casà amb Elisabet de Wittelsbach Home de gran coratge, prengué el comandament de les tropes belgues quan Alemanya, no havent respectat la neutralitat garantida per Prússia al tractat de Londres 1893, envaí Bèlgica 1914 Aleshores Albert traslladà el seu govern a Le Havre i participà amb els aliats en les operacions d’alliberament del seu país 1918 Molt afeccionat a l’estudi, feu nombrosos viatges culturals, especialment a Amèrica, la Gran Bretanya i el…
Albert II de Bèlgica

Albert II de Bèlgica
Història
Política
Rei dels belgues.
Tercer i últim fill del rei Leopold III de Bèlgica i de la reina Astrid de Suècia Es casà el 1959 amb la italiana Paola Ruffo di Calabria, amb la qual ha tingut tres fills el príncep hereu Felip 1960, la princesa Astrid 1962 i el príncep Llorenç 1967 Començà el seu regnat el 9 d’agost de 1993 arran de la mort del seu germà, el rei Balduí de Bèlgica Al setembre del 1996, dugué a terme una intervenció sense precedents en la història del país atès el paper cerimonial de la monarquia en reclamar la renovació de la justícia davant el cas d’una xarxa de pederàstia que havia actuat a…
Parti Socialiste Belge
Política
Organització política fundada l’any 1885 amb el nom de Parti Ouvrier Belge.
Dirigit per César de Paepe i, després, per E Vandervelde, lluità per obtenir el sufragi universal 1919 i un millorament de les condicions de vida i de treball Influït per les teories “neosocialistes” del seu president, Henri De Man, menà una política reformista En produir-se la invasió alemanya, De Man el dissolgué 1940, però la base el reconstruí en la clandestinitat 1945 Després de la Segona Guerra Mundial, els socialistes participaren en diversos governs de coalició amb socialcristians i liberals, feren promulgar mesures socials llei Van Acker, 1945, s’oposaren al retorn de Leopold…
Auguste Marie François Beernaert
Política
Dret
Jurista i polític belga.
Estudià dret a la Universitat de Lovaina, on es doctorà el 1850 gràcies a una beca amplià els seus coneixements a les universitats de París, Heidelberg i Berlín El 1853 retornà a Brusselles on obrí un bufet d’advocats, i s’especialitzà en dret internacional Abandonà la pràctica de l’advocacia quan el 1873 fou nomenat ministre d’obres públiques, càrrec que exercí fins el 1878 Posteriorment, el 1884, fou designat ministre d’agricultura, indústria i obres públiques, però al cap de quatre mesos fou nomenat primer ministre 1884-94 pel rei Leopold II Al capdavant de l’executiu belga…
Abdoulaye Wade
Política
Economista i polític senegalès.
Estudià a la Universitat de Besançon, i el 1959 obtingué un doctorat en economia per la Universitat de Grenoble L’any 1974, inicià la seva carrera política com a fundador i secretari general del Partit Demòcrata Senegalès PDS Des del 1978, i durant vint anys, intentà accedir a la presidència, sense obtenir mai els vots suficients davant Léopold Sédar Senghor , primer, i d’ Abdou Diouf , després Amb tot, l’any 1991 el PDS entrà per primera vegada al Govern i Wade fou nomenat ministre d’estat sense cartera i adjunt a la Presidència Finalment, l’any 2000, en la segona volta de les presidencials…
panafricanisme
Política
Doctrina que en els seus origens propugnà l’emancipació dels homes de raça negra de l’hegemonia dels de raça blanca per derivar posteriorment vers l’anticolonialisme i, finalment, la cooperació entre els països africans.
Protagonitzat a l’origen per antics esclaus de les Antilles i dels EUA, el 1900 Sylvester Williams introduí el terme i organitzà a Londres el primer congrés panafricanista El moviment reclamà per als pobles africans els principis de Thomas Woodrow Wilson Fins el 1945, el moviment celebrà congressos a París 1919, Londres 1921, Nova York 1927 i Manchester 1945, i donà lloc a dues concepcions antagòniques representades, respectivament, per Marcus Garvey i William EBDu Bois El primer preconitzava la separació de races i la idea d’una Àfrica unida i poblada exclusivament per negres, mentre que el…
Joan Prim i Prats
Joan Prim i Prats
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Era fill de Pau Prim i Estapé —reusenc, però oriünd de Verdú Urgell i pertanyent a una família molt vinculada a la Universitat de Cervera—, que alternà la professió de notari amb la de militar havia estat capità durant la guerra del Francès i assolí el grau de tinent coronel en la primera guerra Carlina, i de Teresa Prats i Vilanova, filla d’un comerciant A dinou anys s’enrolà, el 1833, en el primer dels dos batallons de tiradors d’Isabel II que Reus organitzà per lluitar contra els carlins rebé el bateig de foc el 7 d’agost de 1834 i tot seguit realitzà el seu primer acte destacat en dirigir…