Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Frederick Jacob Titus Chiluba

Frederick Jacob Titus Chiluba
© Organización Internacional del Trabajo
Política
Polític zambià.
Mentre completava els estudis secundaris s’incorporà com a oficinista a una empresa del coure, des d’on ascendí a càrrecs dirigents de la Unió Sindical de Zàmbia, organisme estatal que, tanmateix, el 1981 s’enfrontà al govern de Kenneth David Kaunda i convocà una vaga general, per la qual Chiluba i altres dirigents foren processats El 1990 fou un dels fundadors del Moviment per la Democràcia Multipartidista MDM, i aconseguí la introducció d’eleccions lliures, celebrades el 1991 L’MDM derrotà Kaunda per una amplíssima majoria 76%, i Chiluba esdevingué el segon president de Zàmbia des de la…
Rupiah Banda

Rupiah Banda
© Antonio Cruz/ABr
Política
Polític zambià.
El 1960 s’uní al United National Independence Party UNIP, del qual fou representant a Europa i diputat del 1978 al 1988 També fou ambaixador a Egipte 1965 i als Estats Units 1967 El 1996 abandonà l’UNIP i passà al Moviment per la Democràcia Multipartidista de Frederick Chiluba El 2006 fou nomenat vicepresident del govern de Levy Mwanawasa, al qual succeí l’agost del 2008 després de la seva mort El mes d’octubre fou revalidat en el càrrec en les eleccions presidencials, que ocupà fins el 2011 Revocada la seva immunitat presidencial, l’any 2013 fou acusat d’abús d’autoritat, corrupció i…
Kenneth David Kaunda
Història
Política
Polític zambià.
Mestre d’escola 1943, el 1950 s’afilià a l’ African National Congress , i en fou nomenat secretari general per a la Rhodèsia del Nord 1953 Fundador del Zambia African National Congress 1958 i de l’United National Independence Party 1960, fou elegit president del darrer Des de la independència de Zàmbia 1964 fou també president de la república Els seus poders, dictatorials des de la crisi del 1973 Zàmbia s’accentuaren, a desgrat de les dificultats econòmiques La pressió popular el forçà a democratitzar el país En les eleccions presidencials del 1991, fou batut per Frederick Chiluba, líder…
Moviment de Països No-alineats
Política
Organització internacional formada per estats no integrats en cap dels dos blocs politicomilitars sorgits després de la Segona Guerra Mundial.
Fundada el 1961 a Belgrad, els seus membres, majoritàriament estats del Tercer Món, promouen la cooperació mútua per a l’establiment d’un nou ordre econòmic i polític per tal de contrarestar el pes de les grans potències Bé que l’organització es declarà neutral, en realitat pocs dels estats membres es pogueren sostreure a la influència dels EUA o de l’URSS Ha admès com a membres alguns moviments d’alliberament, com l’OAP i la SWAPO Tingué els antecedents en la conferència de Bandung 1955 i ha celebrat conferències periòdiques Belgrad 1961, el Caire 1964, Lusaka 1970, Alger 1973,…
Unió Nacional per a la Independència Total d’Angola
Política
Partit polític angolès, fundat l’any 1966 per Jonas Savimbi com a guerrilla amb l’objectiu d’obtenir la independència de Portugal.
Té l’origen en una escissió del Front Nacional d’Alliberament d’Angola FNLA Després de la independència 1974, aquest partit, l’ MPLA i la UNITA formaren un govern transitori que acabà amb l’enfrontament entre les tres faccions, el qual desembocà en una guerra civil Els Estats Units i Sud-àfrica donaren suport a l’FNLA i a la UNITA, i la Unió Soviètica a l’MPLA A partir de l’any 1990, la UNITA i l’MPLA iniciaren negociacions, sota els auspicis del govern de Portugal El 1992 se celebraren eleccions que donaren la victòria l’MPLA, però la UNITA i Savimbi rebutjaren els resultats El 1994 el…
Moviment Popular per a l’Alliberament d’Angola
Política
Partit polític angolès.
Té l’origen en la fusió del Partit Comunista d’Angola amb altres partits independentistes de l’Angola colonial el 1956 Sota el lideratge de Viriato da Cruz i posteriorment d’ Agostingo Neto , des del 1960 s’alià amb els moviments d’independència de la resta de colònies portugueses africanes Guinea-Bissau, Cap Verd i Moçambic El braç armat de l’MPLA hostilitzà el govern colonial portuguès fins el 1975, que, amb la independència, els partits angolesos formaren una coalició de govern que ràpidament es fragmentà en dissensions internes i donà lloc a una guerra civil que tingué com a principals…