Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Luigi Carlo Farini
Història
Política
Polític italià.
Participà en la revolta del 1831 i, més tard, fou desterrat dels Estats Pontificis 1843 Amnistiat per Pius IX 1847, hi retornà, i fou nomenat secretari general del ministeri d’estat 1848 En dimitir el govern 1849, fou exiliat a Torí, on collaborà amb Cavour, dirigí “Il Risorgimento”, fou ministre d’educació 1851-52 i de l’interior 1860-61, comissari a Mòdena 1859 i primer ministre 1862-63 Escriví en els diaris oficials La seva obra principal és Lo Stato Romano dal 1815 al 1850 1850
Elisabet Àngela Margarida Bowes-Lyon
Política
Reina mare d’Anglaterra.
Filla dels comtes de Strahmore, el 1923 es casà amb Albert Windsor, fill segon del rei Jordi V i duc de York, amb qui tingué dues filles, Elisabet, l’actual reina de la Gran Bretanya, i Margarida, que morí el 2002 La mort de Jordi V 1936 i l’abdicació del seu successor Eduard VIII, que renuncià el tron per poder-se casar amb la nord-americana Wallis Simpson, convertiren el duc de York en sobirà de l’imperi britànic Coronats al maig del 1937, Jordi VI i Elisabet assoliren una gran popularitat en negar-se a installar-se en un país neutral durant la Segona Guerra Mundial com feren la majoria de…
Juan Bosch Gaviño
Literatura
Política
Polític i escriptor dominicà, de pare català i mare gallega.
El 1939 fundà el Partido Revolucionario Dominicano, illegal Oposat a la dictadura de Trujillo, visqué durant 24 anys a l’exili, fins que retornà al seu país després de l’assassinat del dictador 1961 Fou elegit president de la República Dominicana 1963 deposat abans d’un any, marxà de l’illa Hi tornà més tard i fou derrotat en les eleccions del 1966 pel conservador Joaquín Balaguer De nou abandonà l’illa fins el 1970 El 1973 creà el Partido de la Liberación Dominicana i el 1974 tornà a ésser derrotat en les eleccions presidencials Pertany, amb Rómulo Betancourt, José Miró Cardona i José…
Lluís Massot i Balaguer
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
De jove dirigí les publicacions “Cultura Escolar” i “Butlletí de Catalunya” Militant de la Lliga Regionalista, fou regidor de Barcelona Afiliat a Acció Catalana, se'n separà durant la Segona República i tornà a la Lliga Dirigent de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, tingué una gran amistat amb el cardenal Albarera
Rajiv Gandhi
Història
Política
Polític indi.
Fill gran d’Indira Gandhi Pilot aeri de professió, es dedicà a la política en morir el seu germà Sanjay Fou elegit diputat al parlament el 1981 i dos anys més tard fou nomenat secretari general del Partit del Congrés Després de l’assassinat de la seva mare accedí al càrrec de primer ministre 1984 des d’on intentà d’apaivagar els conflictes ètnics entre la població índia L’any 1989 dimití el càrrec de primer ministre en perdre les eleccions legislatives Morí assassinat per activistes tàmils
Josep Maria Despujol i Ferrer de Sant Jordi
Història
Política
Polític carlí.
Marquès de Palmerola i comte del Fonollar, fill de Ramon Despujol i de Vilalba Reconegué el pretendent Carles V com a rei i fou vocal de la Junta Superior de Berga 1837, de la qual se separà 1838, per disconformitat amb els crims del comte d’Espanya Fou també conegut amb el nom de Josep Maria d’Amigant un dels cognoms de la seva mare El succeí en els títols el seu fill Ignasi Maria Despujol i Dusay Barcelona 1827 — 1881, un dels fundadors 1851 i president 1862-66 de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre
Alexandra F’odorovna
Història
Política
Darrera tsarina de Rússia (1894-1917).
Filla del gran duc Lluís IV de Hessen-Darmstadt i neta, per part de mare, de la reina Victòria de Gran Bretanya El 1894 es casà amb el futur Nicolau II de Rússia Exercí sempre una gran influència sobre el tsar Introduí a la cort una sèrie d’aventurers —entre ells Philippe, un francès de Lió, i més tard el cèlebre Rasputin, a qui atorgà una gran confiança— amb la creença supersticiosa que podrien guarir l’hemofília del tsarévitx Aleix Amb això només aconseguí d’augmentar el desprestigi del règim A la Primera Guerra Mundial, el tsar manà personalment l’exèrcit en la lluita contra…
Turgut Özal
Política
Polític turc.
Enginyer elèctric, actuà com a supervisor en la construcció de preses hidroelèctriques a Turquia i fou empleat del Banc Mundial a Washington 1971-73 El 1983, després del retorn del pluralisme a Turquia, fundà el Partit de la Mare Pàtria, conservador, amb el qual s’imposà en les eleccions generals celebrades aquell any i accedí al càrrec de primer ministre El 1987, després d’una reforma constitucional, Özal fou reelegit El 1989 fou elegit president de la república, el primer civil que ocupava aquest càrrec a Turquia després de Bayar Özal impulsà les reformes econòmiques de mercat…
Benazir Bhutto

Benazir Bhutto
© Israel Always
Política
Política pakistanesa.
Educada a Oxford i a Harvard, amb la seva mare Nusrat prosseguí la tasca del seu pare Zulfikar Ali Bhutto , al capdavant del Partit Popular del Pakistan PPP Arrestada en 1977-84 pel règim de Zia Ul-Haq, a la caiguda d’aquest esdevingué primera ministra en les eleccions del 1988 Destituïda el 1990 pel cap d’estat, passà a encapçalar l’oposició a la coalició de partits islàmics en el govern En les eleccions generals del 1993 el PPP ressorgí com a força més votada i Bhutto esdevingué de nou cap de govern Els continus escàndols en què el seu govern es veié involucrat li impediren de…
Rafael Ángel Calderón Fournier
Política
Polític costa-riqueny.
Fill d’una família de polítics el seu pare havia estat president de l’estat en 1941-48, i la seva mare, ambaixadora a Ciutat de Mèxic, nasqué i visqué fins als nou anys a Nicaragua a causa de l’exili dels seus pares Llicenciat en dret, es dedicà de molt jove a la política i ingressà al Partido de Unificación Nacional, partit que abandonà el 1975 Sota la presidència de Rodrigo Carazo, en 1978-80 fou ministre d’afers exteriors El 1983 fundà el Partido de la Unidad Social Cristiana PUSC, que liderà El 1990 fou elegit president de Costa Rica Durant el seu mandat 1990-94 liberalitzà l…