Resultats de la cerca

Fill d’un empresari d’assegurances, es graduà en economia a la Universitat de Mont-real, es llicencià en ciències econòmiques a París i es doctorà a la London Economics School Professor de l’École d’Hautes Études Commerciales de Mont-real, s’inicià políticament al costat del federalista Daniel Johnson, però posteriorment passà a les files del Parti Québécois , fundat el 1968 per René Levesque , i que arribà al poder el 1976 Fou ministre de finances 1976-84 en els dos governs de Levesque, i defensà el primer referèndum sobre la independència…

Diputat 1965 i secretari parlamentari del primer ministre, ministre de justícia 1967 i cap del partit liberal el 1968, aquell mateix any fou elegit cap del govern, càrrec per al qual fou reelegit successivament fins a les eleccions del 1979 La victòria del partit liberal a les eleccions del 1980 el portà de nou a la presidència del govern, càrrec des del qual enfortí el poder federal L’any 1984 abandonà voluntàriament el poder Fundador de la revista Cité libre , és autor de diversos llibres i collaborador de premsa

Féu estudis de ciències polítiques a la Universitat de Mont-real i en la seva joventut estigué vinculat al comunisme Posteriorment fou dirigent sindical El 1990, a partir d’una elecció parcial, fou nomenat diputat a la Cambra dels Comuns i, amb altres diputats quebequesos, formà el Bloc Québécois , pel qual ha estat reelegit successivament i que presideix des del 1997

Estudià dret a la Universitat de Mont-real, ciències polítiques i econòmiques a la d’Oxford i dret d’empresa a la de Harvard Fou diputat a l’Assemblea Nacional 1966-1976, ministre de finances 1970 i d’afers intergovernamentals 1971-72, i líder del Partit Liberal del Quebec PLQ entre el 1970 i el 1977 El 1970 es convertí en el primer ministre més jove de la història del Quebec En les eleccions del 1976 fou derrotat pel Partit Quebequès, formació amb plantejaments menys moderats que el PLQ amb relació al fet nacional quebequès, i s’allunyà provisionalment de la…

Ha treballat en diaris com The Guardian o The Globe És doctora honoris causa en dret per la Universitat de King's College, de Nova Escòcia Assolí l’onzena posició en la llista dels intellectuals més influents del món, que elaboren les revistes Prospect i Foreign Policy El seu principal àmbit de recerca són els efectes de la globalització neoliberal Sobre aquesta matèria ha publicat el llibre No Logo  1999 i   Fences and Windows 2002 i el guió del documental The Take 2004, que mostra una fàbrica recuperada pels seus treballadors com a forma de lluita contra la globalització en el context de…

El 1960 fou elegit per a l’Assemblea Nacional del Quebec, pel partit liberal Ministre d’obres públiques 1960-61, de recursos naturals 1961-66 i de família i benestar social 1966, el 1967 deixà el partit liberal Fou cofundador i president 1968-76 del Parti Québécois Primer ministre del Quebec des del 1976, el 1980 veié refusada en referèndum la seva proposta de sobirania-associació posteriorment atenuà el seu independentisme i, el 1985, renuncià al lideratge del seu partit És autor d' Option Québec 1968

Fill del fundador del Partit Nacional del Poble i primer ministre Norman Washington Manley, estudià a la Universitat de Mont-real i combaté com a pilot de la Royal Canadian Air Force durant la Segona Guerra Mundial abans de graduar-se a la London School of Economics Senador 1962-67, el 1969 succeí el seu pare en la direcció del PP i el 1972 accedí al càrrec de primer ministre de Jamaica Durant els vuit anys en què governà dugué a terme una política socialdemòcrata amb bones relacions amb Cuba El 1980 trencà les relacions de Jamaica amb l’FMI i el mateix any fou…

Fill de Pierre Trudeau , primer ministre del Canadà 1968-79 i 1980-84 Graduat en llengua i literatura angleses a la Universitat McGill 1994 i en magisteri a la Universitat de la Colúmbia Britànica 1998, treballà en un centre d’ensenyament a Vancouver fins el 2002, any que inicià estudis d’enginyeria a la Universitat de Mont-real, que no acabà Treballà també en mitjans de comunicació i fou membre del consell d’administració de Katimavik 2002-06, organització de voluntariat juvenil fundada pel seu pare El 2008 guanyà pel Partit Liberal l’escó al Parlament, renovat el…

Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a les universitats Victoria de Manchester, Osgoode Hall Law School de Toronto, Kingston de Londres i Laval de Mont-real Fou professora de dret constitucional a la Universitat de Girona Militant de les Joventuts Socialistes des del 1989 i membre del Partit dels Socialistes de Catalunya des del 1994, l’any 2000 passà a formar part de la comissió executiva Elegida regidora de la seva ciutat, del 1999 al 2003 en fou primera tinenta d’alcalde i, des d’aquest darrer any, novament regidora Fou també…

Rosalía va guanyar dos premis Grammy llatins per Malamente © Arx Joan Margarit / Berta Tiana Fotografia L’etern debat sobre on comencen i on acaben la cultura catalana i la cultura espanyola que es produeixen a Catalunya es va tornar a produir aquest 2018 arran de l’èxit internacional de Rosalia Vila, coneguda artísticament com a Rosalía, guanyadora de dos premis Grammy llatins el 16 de novembre Si bé la polèmica no va arribar als nivells del 2007, quan la cultura catalana va ser la convidada d’honor a la Fira del Llibre de Frankfurt, sí que va haver-hi un cert debat sobre si el seu estil…