Resultats de la cerca

Germà d’Enric Llicenciat en dret, fou del grup promotor que, entorn de Prat de la Riba, fundà la Revista Jurídica de Cataluña , on escriví estudis especialitzats de dret català Fou un dels promotors i president de l’Acció Social Popular de Gabriel Palau Es pronuncià contra els sindicats mixts de patrons i obrers i defensà les unions professionals per oficis Com a catòlic independent, fou elegit regidor per Barcelona 1903 i diputat a corts per Girona 1920 i 1923 Entre altres obres, publicà La ley del progreso 1895, Por los sindicatos obreros 1911, Sindicats i Unions professionals 1912, etc

Militant a la secció universitària del Front Obrer de Catalunya des del 1962, més tard a Convergència Socialista i per fi al PSC PSC-PSOE , després d’una etapa com a professor de teoria econòmica a la Universitat Autònoma de Barcelona 1972-77, ocupà la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat provisional 1977-79 Aquest darrer any fou elegit alcalde de Barcelona amb els vots dels components del " Pacte del progrés” PSC, PSUC , CiU i ERC , càrrec que deixà l’any 1982 i en el qual fou substituït per Pasqual Maragall Entre els anys 1982 i 1991 fou ministre de…

Estudià al seminari de Vic, des d’on participà en les activitats tardanes de l’Esbart de Vic, en les del Círcol Literari continuadament fins el 1891 i en les de la Joventut Catòlica, i hi fundà la revista quinzenal  L’Almogàver 1882 L’any següent deixà la carrera eclesiàstica i se n’anà a Barcelona, on estudià dret a la Universitat de Barcelona s’hi llicencià el 1892 i feu de corresponsal del setmanari vigatà La Veu del Montserrat , on també publicà poemes Collaborà a La Renaixença i a La Illustració Catalana  El seu cosí Jacint Verdaguer el recomanà per fer de mestre de llatí dels fills dels…

Estudià a Cervera i a Barcelona, on es llicencià en dret 1845, carrera que no exercí Amic d’Abdó Terrades, es feu republicà i fou redactor d' El Republicano Intervingué en les bullangues de Barcelona del 1842 i del 1843 Aprengué l’ofici de caixista i, influït per les idees d’ Étienne Cabet amb el qual entrà en contacte epistolar, muntà una impremta amb un amic i edità les revistes La Madre de Familia 1846 i La Fraternidad 1847-48, on divulgà els ideals icarians i hi publicà una traducció del Voyage en Icarie , de Cabet, feta per ell i un amic, FJ Orellana Amb la revista, feu costat a l’…

Doctor en dret, fou director de la societat Hifesa Afiliat a Unió Democràtica de Catalunya , de la qual fou membre del Comitè de Govern, fou senador per Convergència i Unió  per Girona a les eleccions generals espanyoles del 1982, el 1986 i el 1989 En aquesta cambra ocupà la secretaria quarta de la mesa en 1989-93 i el càrrec de portaveu del grup de CiU En 1985-86 fou conseller de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya Retirat de la política, es mantingué tanmateix actiu en el camp cívic i cultural Entre altres iniciatives, fou cofundador 2007 de l’Associació Triangle Blau…

Afiliat al Partit Republicà Radical des del principi, en fou el dirigent per al districte de Santa Coloma de Farners, i collaborà en diverses publicacions republicanes Fou, a més, promotor d’una escola racionalista i de l’Agrupació Lliure Pensadora Pacifista de la seva vila natal

Ingressà a l’exèrcit el 1832 i participà en la primera guerra Carlina Estigué a punt d’ésser afusellat per la seva participació en les revolucions del 1848 i del 1854 Ascendit a brigadier el 1857, fou governador militar de Morella i comandant general del Maestrat El 1871 fou nomenat capità general de Mallorca

La integraren figures del catalanisme tradicional, com Ramon d’Abadal, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Duran i Ventosa, Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba o Narcís Verdaguer i Callís, i elements possibilistes, més liberals, com Jaume Carner, Ildefons Sunyol o Joaquim Casas i Carbó Acceptà com a programa polític el de les bases de Manresa del 1892, definint el catalanisme no pas com un partit polític, sinó com una causa patriòtica oberta a tots els catalans El presidí Narcís Verdaguer i Callís, amb Jaume Carner de vicepresident i Enric Prat…

Juntament amb Narcís Feliu de la Penya fou membre de la Junta Econòmica de Barcelona 1692 El 1694, fou conseller tercer de Barcelona S'oposà 1700 al nomenament del comte de Corzana com a lloctinent de Catalunya i, el 1705, es passà al bàndol austriacista Assistí a la junta de braços de Barcelona, el 1713

Exercí la medicina a Calaf Anoia Mogut per les idees icarianes propagades per Narcís Monturiol a La Fraternidad , s’oferí a ésser el representant d’Espanya a l’expedició icariana Icària d’ Étienne Cabet Amb els donatius d’altres correligionaris anà a París i s’embarcà amb Cabet en la fragata Rome , amb la qual passà a Texas 1848 En sorgir dissensions, fou dels primers a oposar-se a Cabet el seu desencís el menà al suïcidi