Resultats de la cerca

Membre del partit nacionalsocialista, el 1942 succeí RHeydrich com a cap de la Gestapo i del servei de contraespionatge de les SS Fou un dels principals responsables del terror dels darrers anys de la guerra i, com a tal, condemnat a mort en el procés de Nuremberg

Escriví el llibre Mythus des 20 Jahrhunderts 1930, que el convertí en el teòric del racisme nazi Cap dels serveis d’afers exteriors del partit nazi des del 1933 Com a ministre dels territoris ocupats de l’Est, ordenà deportacions i execucions de milers de persones Condemnat a mort pel tribunal de Nuremberg, fou penjat

Fill d’un oficial de l’exèrcit, durant la Primera Guerra Mundial serví com a hússar en el front de l’Est i després fou assignat a la missió militar alemanya a Turquia Havent tornat a Alemanya després de la guerra, s’uní a Hitler 1932 i s’afilià al partit nacionalsocialista i esdevingué el conseller del Führer en afers estrangers a la pujada al poder dels nazis 1933 El 1935 negocià l’acord britanicoalemany, que autoritzà el rearmament naval alemany, i el 1936, amb el Japó, el Pacte Antikomintern, dirigit contra l’URSS Convertit en el diplomàtic alemany més prestigiós, fou ministre d’afers…

Suprimí els sindicats i organitzà el Deutsche Arbeitsfront Front alemany del treball Durant la Segona Guerra Mundial dirigí el servei de deportació d’obrers estrangers a Alemanya Detingut pels aliats, se suïcidà quan l’anaven a jutjar

Fou president de l’Institut d’Investigació Industrial de Nuremberg i professor d’economia política a la Universitat de Munic Elegit diputat democratacristià i ministre de finances del gabinet Adenauer 1949, fou l’inspirador de la recuperació econòmica de la postguerra “miracle alemany” Vicecanceller 1957, succeí Adenauer el 1963 però, després d’acceptar la coalició amb els liberals 1965, fou desplaçat de la cancelleria pel seu propi partit 1966 L’any 1967 deixà la direcció de la Christlich-Demokratische Union i n'esdevingué president honorari

Ingressà al partit el 1933, i es distingí aviat en les files de les SS Després d’haver organitzat la matança dels jueus austríacs a Viena 1938, el 1940 fou declarat principal responsable de l’exterminació dels jueus d’Alemanya i dels països ocupats Fou condemnat en rebellia pel tribunal de Nuremberg, però aleshores ja s’havia refugiat probablement a l’Amèrica del Sud Localitzat pels serveis especials israelians, fou capturat a Buenos Aires l’any 1960 i traslladat secretament a Israel, on fou de nou jutjat 1961 i executat 1962

Membre del partit nazi des del 1920, participà en el putsch de Munic 1923 i fou secretari particular de Hitler 1925 i president del comitè central del partit 1932 Pel maig de 1941 volà secretament a la Gran Bretanya, amb el propòsit d’obtenir del govern anglès un tractat de pau que permetés a Alemanya de dedicar tot el seu exèrcit a combatre l’URSS Detingut pels britànics i jutjat a Nuremberg, fou condemnat a cadena perpètua i reclòs a la presó de Spandau Malgrat insistents demandes a favor del seu alliberament, aquest li fou sempre negat

De família benestant, féu la carrera militar Finida la Primera Guerra Mundial, durant la qual, a Washington, es veié implicat en casos d’espionatge i sabotatge, es dedicà a la política Milità al partit catòlic del centre, en l’ala més dretana, i fou diputat al Reichstag 1921-32 Elevat a la cancelleria 1932, hi féu una política autoritària, expulsà el partit socialdemòcrata i afavorí els nazis Havent dimitit el mateix any, fou vicecanceller de Hitler 1933-34 i ambaixador a Àustria 1934-38 —on treballà per a l’annexió a Alemanya— i a Turquia 1939-44 Absolt al procés de Nuremberg…

S'inicià amb èxit a La Publicitat i Mirador i el 1936 s’exilià a París, on treballà per als serveis d’informació de Francesc Cambó, que collaboraven amb el bàndol franquista Posteriorment passà al front, on arribà a alferes provisional Collaborà a Destino i fou corresponsal d' ABC , La Vanguardia diari al qual estigué vinculat al llarg de tota la seva vida i Clarín de Buenos Aires Collaborà també a El Correo Catalán Seguí el desembarcament dels aliats, el procés de Nuremberg on fou un dels dos únics periodistes espanyols acreditats i la crisi del Congo Fou agregat de premsa de…

Fill del secretari d’estat del ministeri d’afers estrangers del Tercer Reich i germà de Carl Friedrich von Weizsäcker , estudià història i filosofia a Oxford i Grenoble, i en 1938-45 combaté en la Segona Guerra Mundial amb l’exèrcit nazi Posteriorment estudià dret a la Universitat de Göttingen, on es llicencià el 1953, i collaborà en la defensa del seu pare durant el procés de Nuremberg  1948 Treballà com a directiu en la indústria 1950-67 i presidí el Congrés de l’Església Evangèlica 1964-70 Membre de la CDU  des del 1954, fou diputat al Bundestag 1969-81, alcalde governador del…