Resultats de la cerca
Es mostren 696 resultats
Referèndum de l’1 d’octubre

El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, el vicepresident del govern, Oriol Junqueras, i el conseller de la Presidència i portaveu, Jordi Turull, presenten en roda de premsa el dispositiu previst per a la celebració del Referèndum de l’1 d’octubre
© VICEPRESIDÈNCIA, ECONOMIA I HISENDA / GENERALITAT DE CATALUNYA
Política
Referèndum unilateral sobre la independència de Catalunya celebrat l’1 d’octubre de 2017.
Orígens Sorgí de la iniciativa d’organitzacions de la societat civil catalana, singularment de l’ Assemblea Nacional Catalana ANC, que, juntament amb la Candidatura d’Unitat Popular CUP, instaren a convocar un referèndum d’independència, inicialment no previst pel govern de Junts pel Sí sorgit de les eleccions del 27 de setembre de 2015 El president Carles Puigdemont acceptà la proposta i convocà oficialment el referèndum el 9 de juny de 2017, quan fixà la data i la formulació de la pregunta “Vol que Catalunya sigui un estat independent en forma de república” El caràcter unilateral del…
Ciutadans - Partit de la Ciutadania

Tercera assemblea de Ciutadans (octubre del 2011)
© Ciutadans
Política
Partit polític d’origen català i àmbit espanyol.
Orígens i ideari Té l’origen en diverses plataformes d’intellectuals d’esquerra contraris a la política de normalització lingüística de la Generalitat de Catalunya, entre les quals destacà el Foro Babel, creat el 1996 amb motiu de les discussions sobre la nova llei de política lingüística aprovada el 1997 La constitució de Ciutadans - Partit de la Ciutadania com a partit polític s’accelerà amb l’accés de partits d’esquerra al govern de la Generalitat de Catalunya l’any 2003 i, especialment, del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual retreien no haver modificat la política lingüística…
Norodom Sihanuk
Història
Política
Politíc i rei de Cambodja.
Net de Norodom I i fill del rei Norodom Suramarit, s’educà en escoles franceses a París i Saigon, el 1941 fou coronat amb el vistiplau del règim de Vichy, que li donà preferència per davant del seu pare, però acabada la Segona Guerra Mundial, el 1947, instituí una monarquia parlamentària i, al mateix temps, s’involucrà activament en el moviment proindependència Dos anys després de la fundació del nou estat, el 1955 abdicà en el seu pare, i n’esdevingué primer ministre i ministre d’Afers Estrangers Mort el seu pare 1960, renuncià a la corona i passà a cap d’estat Mantingué una política…
Jörg Haider
Política
Polític austríac.
Estudià dret i el 1976 s’uní a l’ultradretà Partit de la Llibertat Austríac Freiheihtspartei Österreichs FPÖ, fundat per antics membres nacionalsocialistes, del qual esdevingué líder deu anys més tard, i adoptà una retòrica antiimmigració que li feu augmentar substancialment l’electorat El 1989 fou elegit governador del land de Caríntia, càrrec que hagué de dimitir el 1991 per unes declaracions favorables al nazisme, però fou reelegit en el càrrec el 1999 i el 2003 En les eleccions parlamentàries d’octubre del 1995 aconseguí el vot del 22,6% de l’electorat i es convertí d’aquesta…
Joan Lluhí i Vallescà
Joan Lluhí i Vallescà
© Fototeca.cat
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Fill de Joaquim Lluhí i Rissech Fundà i dirigí “L’Opinió” febrer del 1928 - desembre del 1929, des d’on definí un peculiar republicanisme catalanista esquerrà fou un dels inspiradors del manifest d’Intelligència Republicana del maig del 1930 que finalment constituí un dels nuclis polítics que formaren l’Esquerra Republicana de Catalunya, el 1931 Elegit regidor i, després, membre del Parlament de Catalunya i conseller de foment octubre-desembre del 1932, encapçalà com a primer conseller el govern de la Generalitat desembre del 1932 - gener del 1933 i fou alhora encarregat d’obres…
Unai Sordo Calvo
Economia
Política
Sindicalista basc.
Professional de la indústria de la fusta, s’afilià a Comissions Obreres , i l’any 2000 fou nomenat secretari de la Joventut de CCOO Responsable territorial de Biscaia 2004 i secretari general del País Basc 2009 del sindicat, al juliol del 2017 succeí Ignacio Fernández Toxo , i fou reelegit en el càrrec a l’octubre del 2021
Evo Morales

Evo Morales
© United Nations
Política
Polític bolivià.
Fill d’una família pagesa aimara, compaginà els estudis bàsics amb feines diverses La dècada de 1970 la seva família emigrà a la zona del Chapare, per a dedicar-se al conreu de la coca Elegit el 1988 dirigent de la Federació de Cocaleros del Tròpic, des del 1995 es convertí en líder de les mobilitzacions camperoles contra l’erradicació de les plantacions de coca i al voltant de la polèmica sobre la propietat dels recursos de petroli i gas de Bolívia El 1997 fou elegit membre de la Cambra de Diputats pel Movimiento al Socialismo MAS, però en fou expulsat entre el gener i el juny del 2002 per…
Jorge Luis Batlle Ibáñez
Política
Polític uruguaià.
Descendent de José Batlle y Ordóñez , i fill de Luis Batlle Berres Montevideo 1897 - 1964, el qual fou president de l’Uruguai en 1947-51 i 1955-56, es llicencià en dret a la Universitat de Montevideo 1956 i fou director 1948-73 del diari Acción Vinculat molt jove al Partido Colorado, molt influït per la seva família batllismo , fou diputat el 1958 reelegit el 1963, i en 1973-84 proscrit per la dictadura militar i detingut En 1985-90 i 1994-99 fou senador, i el 2000 guanyà, en coalició amb el Partido Blanco, la presidència de la república, càrrec des del qual afrontà la qüestió dels…
Carme Alborch i Bataller

Carme Alborch i Bataller
Montserrat Boix (CC BY-SA 4.0)
Literatura
Política
Política.
Es llicencià en dret el 1970 a la Universitat de València, on es doctorà el 1973 i exercí la docència en 1970-84 En fou degana de la Facultat de Dret en 1985-87 El 1987 fou nomenada directora general de Cultura de la Generalitat Valenciana, el 1988 directora de l’Institut Valencià d'Art Modern IVAM i el 1990 directora general de l’Institut Valencià d’Arts Escèniques Renuncià aquests càrrecs en ser nomenada ministra de Cultura del govern espanyol 1993-96 Afiliada al PSPV-PSOE , fou escollida diputada al Congrés en les legislatures 1996-2000, 2000-04 i 2004-08, i aquest any obtingué l’escó al…
Ramiz Alia
Política
Polític albanès.
Fou combatent durant la Segona Guerra Mundial i pertangué al sector resistent que fundà el 1941 el Partit Comunista Albanès des del 1948 Partit del Treball Membre del comitè central d’aquesta organització des del primer congrés, arribà a ser-ne primer secretari Fou diputat de l’Assemblea del Poble i, a partir del 1982, president del presídium i cap d’estat Des del començament del seu mandat tendí a trencar l’aïllament imposat al país per Enver Hoxha i emprengué una política d’acostament cap als estats veïns A partir del 1988 promogué la liberalització del règim, insuficient per a aturar la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina