Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
roig | roja
Història
Política
Dit de qui és considerat políticament revolucionari i més específicament militant socialista o del moviment obrer.
Expressió arrelada als XIX, ha estat usada sovint com a sinònim de comunista, sobretot pels sectors conservadors o reaccionaris Així, fou adoptada pels franquistes durant la Guerra Civil Espanyola per designar el bàndol republicà
khmer roig
Política
Membre d’un moviment guerriller comunista cambodjà.
Té l’origen en el Partit Comunista de Cambodja, fundat el 1951 En un principi els khmers roigs lluitaren contra Norodom Sihanuk , però quan aquest fou víctima d’un cop d’estat el 1970, s’hi aliaren fins el 1976 El 1975, amb l’ajut del Vietnam, enderrocaren el règim militar Dirigits per Pol Pot , els khmers roigs instauraren un règim de terror que, en quatre anys, assassinà uns dos milions de persones Foragitats del poder pel Vietnam, que establí un règim addicte el 1979, tornaren a la guerrilla Contraris a l’acord de pau del 1991 entre el règim provietnamita i Sihanuk el qual l’any 1982…
Josep Roig i Bergadà

Josep Roig i Bergadà
© Fototeca.cat
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Es llicencià en dret a Barcelona i s’especialitzà en dret mercantil Quan Canalejas formà la fracció liberal-demòcrata, s’hi adherí i fou diputat a corts per Sant Feliu de Llobregat 1898-99, 1901-03, 1905-07 i alcalde de Barcelona 1910, càrrec que dimití al cap d’uns mesos Es decantà per l’autonomisme i formà part de l' Assemblea de Parlamentaris l’evolució posterior d’aquest moviment el portà a ésser nomenat ministre de Gràcia i Justícia novembre del 1918 —càrrec des del qual creà els tribunals de menors—, però l’actitud hostil de Santiago Alba envers l’autonomia catalana el decidí a dimitir…
Joan Rigol i Roig

Joan Rigol i Roig
© Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Ordenat sacerdot, posteriorment se secularitzà i feu estudis d’administració i direcció d’empreses En 1977-80 fou secretari general de l’organització de la petita i mitjana empresa de Catalunya PIMEC Membre d’ Unió Democràtica de Catalunya des del 1976, en fou president del Consell Nacional del 1986 al 1990 Fou diputat al Congrés 1979-83 per la coalició Convergència i Unió i representant de la Generalitat al Senat el 1993, cambra de la qual fou vicepresident primer fins el 1995 Conseller de Treball 1980-84 i de Cultura 1984-85, el 1999 fou elegit president del Parlament de Catalunya en…
Ramon Roig i Armengol
Història
Política
Polític republicà.
S'uní ben jove al republicanisme federal i, després d’assistir al Primer Congrés Catalanista 1880, participà en la creació de la Joventut Federalista 1881, que presidí posteriorment El 1883 fundà a Vilanova el diari El Mensajero El 1888, per motius professionals, passà a residir a Múrcia, on reorganitzà el partit federal i fundà el periòdic La Región de Levante El 1894 s’establí definitivament a Barcelona Poc després fundà La Autonomía 1896-99, que posà sota la direcció de Pi i Arsuaga Prosseguí, com a membre del consell regional del partit, la seva línia de comprensió del catalanisme i…
Artur Mor i Roig
Història
Política
Polític.
A sis anys, emigrà amb la família a l’Argentina i s’establí a San Nicolás de los Arroyos, província de Buenos Aires Hi cursà estudis de dret a la Universitat del Litoral, on es llicencià Dedicat també al periodisme, fou director del periòdic Libertad Ingressà al Partit Radical Més tard, fou diputat, senador i president de la Cambra de Diputats Formà part del govern argentí, en exercir com a ministre de l’Interior durant la presidència del General Lanusse Morí a conseqüència d’un atemptat
Joan Maria Bofill i Roig
Història
Política
Polític.
Milità en el partit federal republicà i participà en el moviment contra les quintes de Barcelona 1869 Durant la Primera República fou secretari de la presidència d’Estanislau Figueras 1873 En ésser restaurada la monarquia es retirà de la política, estudià la carrera de ciències fisicoquímiques i fou catedràtic de l’institut de Figueres 1880-1914
Josep Soler i Vidal

Josep Soler i Vidal
© Família Soler-Vinyes
Historiografia
Política
Polític i historiador.
Es formà a l’Ateneu Enciclopèdic Popular Cofundador del PCC 1928, s’integrà després al BOC 1931 Estudià als Estudis Universitaris Catalans i collaborà a L’Hora Participà en la constitució del PSUC 1936 Exiliat a Mèxic 1940 treballà als tallers gràfics de La Nación , i més tard muntà una impremta S’apartà del PSUC i cofundà el Partit Socialista Català 1942, que donà suport al Consell Nacional de Catalunya CNC Dissoltes ambdues organitzacions 1945 i 1950, continuà l’activisme impulsant la Primera Conferència Nacional Catalana Mèxic 1953 Cofundador 1952, i fins el 1957 secretari de redacció, de…
banc dels ministres
Política
Banc on seuen els ministres del govern.
El que ocupaven els consellers de la generalitat en el Parlament català era anomenat banc roig
Georgij Maksimilijanovič Malenkov
Història
Política
Polític soviètic.
Combatent en l’exèrcit roig, afiliat al PCUS 1920, membre del Comitè Central 1939, formà part del govern durant la Segona Guerra Mundial Collaborador de Stalin, el succeí com a cap de govern 1953-55, però, acusat de portar a terme activitats contra el partit, fou exclòs del Comitè Central el 1957, i es jubilà el 1963