Resultats de la cerca

Estudià a Barcelona i a l’escola d’arquitectura de Madrid, on es titulà el 1873 El 1875 fou nomenat catedràtic de composició i de projectes de l’escola d’arquitectura de Barcelona, de la qual fou director des del 1901 i en la qual exercí una fecunda tasca docent Professionalment, l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 li donà ocasió de construir les primeres obres que el feren popular l’Hotel Internacional enllestit en 8 setmanes i el restaurant del parc de la Ciutadella que fou designat amb el nom popular del Castell dels Tres Dragons , neogoticitzant, fet amb maó vist i tirants de ferro…

Llicenciat en filologia catalana i autor de Rovira i Virgili i la qüestió nacional 1984 i Marcellí Domingo 1884-1939 De l’escola a la República 1989, ha estat professor de l’Escola Universitària de Tarragona 1976-82, tècnic superior de Planificació Lingüística de la Generalitat 1981-88 i vicepresident de la Universitat Catalana d’Estiu 1986-95 Després del seu pas pel Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans 1970-77 i per Nacionalistes d’Esquerra 1980-86, ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya el 1987, partit pel qual fou diputat al Parlament català des del 1988…

Llicenciat en dret, s’especialitzà en dret urbanístic, i posteriorment es diplomà en institucions europees Militant de Convergència Democràtica de Catalunya des del 1976, fou cofundador de la Joventut Nacionalista de Catalunya 1980, de la qual fou membre del Comitè Executiu Nacional 1982-84 i president del Consell Nacional 1984-86 Posteriorment ha estat secretari general 1986-88, president 1988-91, vicesecretari de la Mesa del Consell Nacional de CDC i membre del Comitè Executiu Nacional de CDC fins el 1999, i membre de la Comissió per la Refundació del Catalanisme 2007 Des del 2008 és…

Estudià al Seminari de Barcelona i fou ordenat el 1961 Fou successivament vicari de Santa Engràcia 1962 i de Sant Pacià 1963, adscrit a Sant Miquel Arcàngel de Santa Coloma de Gramenet Els anys seixanta fou també missioner a la diòcesi de Riobamba, a l’Equador, on el bisbe Leónidas Proaño, el bisbe dels indígenes , l’influí profundament en la dimensió social del sacerdoci Expulsat d’aquest país el 1970 per la seva tasca pastoral, adscrita a la teologia de l’alliberament, el 1970 fundà la parròquia de Sant Ernest a Santa Coloma, de la qual fou nomenat…

Militant socialista, responsable departamental durant la clandestinitat, destacà sobretot pel seu dinamisme a socórrer els exiliats republicans fugits de l’Estat espanyol el 1939 al camp de Sant Cebrià i altres Aquesta collaboració amb l’exili republicà i català continuà amb l’organització de xarxes d’evasió cap al sud de membres de la resistència i amb la constitució sota la seva protecció de l’organisme consultiu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya 1977 a l’ajuntament de Sant Cebrià de Rosselló, del qual fou alcalde des de 1956 Feu erigir un monument…

Nascut en una família obrera de tendència republicana federal, creà una important empresa surera Capdavanter del republicanisme catalanista a les comarques gironines, fou alcalde de Sant Feliu de Guíxols 1909 i el 1911 diputat provincial de Girona i, com a tal, membre de l’Assemblea de la Mancomunitat Amb l’adveniment de la República s’incorporà a ERC Comissari de la Generalitat a Girona 1931 i diputat al parlament de Catalunya 1932, Francesc Macià el nomenà conseller de Governació el 1933, càrrec que no va arribar a exercir mai per motius de salut, bé que desenvolupà tasques en…

Foren ponents de la conferència Jaume Bofill i Mates, Lluís Nicolau d’Olwer, Antoni Rovira i Virgili i Josep Maria Pi i Sunyer, que tractaren, respectivament, de Doctrina nacionalista, Actuació del nacionalisme en les corporacions públiques catalanes, Actuació del nacionalisme davant l’Estat espanyol i Organització i propaganda Formaren el primer consell central del partit Jaume Bofill i Mates, president Lluís Nicolau d’Olwer i Antoni Rovira i Virgili, vicepresidents Carles Jordà, Ramon d’Abadal i de Vinyals i Leandre Cervera, vocals El diari barceloní La Publicidad…

Secretari de Sièyes, durant la segona restauració borbònica féu costat al ministeri del reaccionari Villèle Diputat el 1821, prengué part com a comissari civil en la intervenció a Espanya dels Cent Mil Fills de SantLluís 1823 Ministre de l’interior 1828, féu el darrer intent per atreure la burgesia liberal cap a la monarquia borbònica

Fou diputat a corts per Barcelona 1820 i havia estat ministre de l’audiència territorial de Madrid Fou comuner Essent regidor de Barcelona i coronel de milicians febrer del 1822, fou processat perquè a la seva columna —on hi havia molts italians immigrats— s’havien donat visques a la república i a la llibertat i crits contraris a Ferran VII Lluità contra els reialistes durant el Trienni Constitucional i contra els Cent Mil Fills de SantLluís

Durant la primera etapa absolutista de Ferran VII fou capità general de Castella la Nova, ministre de la guerra i capità general de Granada Després de la revolta de Riego 1820, s’establí a Baiona i més tard a Tolosa, on organitzà la resistència al règim liberal La seva ineficàcia motivà l’escissió del grup que formà la Regència d’Urgell 1822 El 1823 entrà a Espanya amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís Formà part de la regència d’Oiartzun, i fou nomenat capità general de Castella la Nova Al cap de poc temps fou apartat de tota activitat política