Resultats de la cerca

Primer marquès de Baiona 1625 i cavaller de Calatrava Era fill del vuitè comte de Benavente El 1621 fou nomenat cavaller de l’orde de Calatrava, i Felip IV el nomenà virrei de Sardenya 1625-31 El 1626 hi reuní un parlament extraordinari, les actes del qual foren redactades en català

Fill d’un modest funcionari, estudià a Guilarça, a Càller i a Torí, on establí contactes amb els socialistes i, sota la influència de Labriola, consolidà les seves idees, en polèmica amb el pensament de Benedetto Croce Collaborà assíduament a “Il Grido del Popolo” i a “Avanti” dedicat ja al periodisme polític, fundà amb Togliatti i Tasca la revista “L’Ordine Nuovo” 1919, convertida en diari l’any 1921 alhora es convertia en el puntal teòric dels consells de fàbrica Consumada la ruptura del socialisme a Liorna 1921, Gramsci s’alineà amb la minoria comunista, i juntament amb Bordiga accedí a la…

Es llicencià en dret el 1948 a la Universitat de Sàsser, on fou professor de dret constitucional del 1959 al 1974 Milità en la Democràcia Cristiana des del 1945, i en fou diputat des del 1958  Subsecretari de Defensa del 1966 al 1970, el 1976 fou nomenat ministre de l’Interior, però dimití després de l’assassinat d' Aldo Moro  1978 per les Brigate Rosse De l’agost del 1979 al setembre del 1980 fou primer ministre Durant el seu curt mandat, al qual posà fi la retirada dels socialistes de la coalició de Govern, reforçà la legislació antiterrorista, i mostrà un decidit suport a les Comunitats…

Descendent de Vidal de Vilanova, fou nomenat virrei de Sardenya 1515-29 per Ferran II de Catalunya-Aragó i confirmat 1516 per Carles I Reuní el parlament ordinari de Sardenya 1518-23 i un d’extraordinari 1528 El mateix any rebutjà una incursió francesa sobre Sàsser

Fill de Ramon de Vilanova, castellà de Morella, i de Sibilla Fou conseller de Jaume II i majordom i marmessor de la reina Blanca Bon diplomàtic, fou enviat a França 1304 i en nombroses ambaixades a la cort pontifícia Primer anà a Perusa, on, en morir Bonifaci VIII, feu homenatge a Benet XI per la senyoria nominal de Sardenya i Còrsega i demanà ajut per a l’adquisició efectiva de les illes Aconseguí l’interès del papa en els tractes matrimonials de Sanç I i Sança de Mallorca amb Maria de Nàpols i Robert, duc de Calàbria, respectivament 1303-04 A Avinyó, visità Climent V 1309 i…

Comte d’Atalaya Lluità a favor del primer Carles III Aquest el nomenà virrei de Sardenya 1713-17, on hagué de superar dificultats econòmiques, causades per l’arribada de refugiats del Principat 1714 i de Mallorca 1715, en caure en mans de Felip V Ho resolgué amb emprèstits forçosos

Sisè marquès de Los Vélez, marquès de Martorell i de Molina Fill i hereu de Pedro Fajardo de Zúñiga-Requesens y Pimentel Fou governador d’Orà 1673 i virrei de Sardenya 1673-75 i de Nàpols 1675-83 Passà a Madrid, on presidí el Consell d’Índies 1685-87 i fou superintendent de finances 1687-93, que s’esforçà a millorar

Era senyor de les baronies de Benifairó de les Valls i de Santa Coloma Aquest darrer lloc, despoblat per l’expulsió dels moriscs, li fou indemnitzat per Felip III de Castella i II de Catalunya-Aragó Fou ambaixador d’aquest monarca a Gènova, i més tard fou virrei de Felip IV a Sardenya 1623-25 Combaté el bandolerisme del cap del Logudor Morí en el càrrec

Segon comte de Tendilla i primer marquès de Mondéjar 1512 Prengué part en la guerra de Granada El 1485 Ferran el Catòlic li donà poders per tractar amb els remences aconseguí que els pagesos i els senyors signessin sengles compromisos, pels quals acceptaven l’arbitratge reial en el tractament de llurs qüestions Fou ambaixador al Vaticà 1485, lloctinent general del Regne de València 1486 i virrei de Sardenya 1487-91

Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, fou lector de català a la Universitat de Liverpool 1950-52, i en 1946-56 exercí com a secretari redactor de l’ Institut d’Estudis Catalans , de la Secció Filològica del qual fou nomenat membre adjunt 1972, numerari 1982 i emèrit 1994 Del 1989 al 1995 en fou secretari i, en 1991-96, director de l’Oficina d’Onomàstica Director de la Gran Enciclopèdia Catalana  1965-71 i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona  1969-72 —d’on fou expulsat per raons polítiques—, fou membre fundador de l’ Associació Internacional de Llengua…